Les nou claus d'una edició d'aniversari i glamur dels Premis Goya

La 40a edició dels premis Goya representa una collita de molt bon cinema espanyol, de la qual han sobresortit dos grans contendents, Los domingos i Sirat, que es mesuraran en una gala presentada per Luis Tosar i Rigoberta Bandini i en què Susan Sarandon desplegarà el seu glamur reivindicatiu.

Monges contra raves i altres temes terrenals

La pel·lícula d’Alauda Ruiz de Azúa i la d’Oliver Laxe (tretze i onze nominacions, respectivament) han aconseguit connectar amb el gran públic i amb la crítica. La vocació monàstica d’una jove a Los domingos i el viatge simbòlic per les raves del Marroc de Sirat competiran com a millor pel·lícula amb la peripècia d’un home gai que entra en una residència de gent gran a Maspalomas, de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi; la comèdia de postguerra La cena, de Manuel Gómez Pereira; i Sorda, el drama d’Eva Libertad sobre les barreres comunicatives de les persones amb dificultats auditives.

José Ramón Soróiz i Patricia López Arnáiz, favorits

De dues d’aquestes pel·lícules en surten els intèrprets que sonen com a favorits. El paper d’un home gai que torna a amagar la seva orientació quan entra en una residència de gent gran a Maspalomas ha fet guanyar al veterà José Ramón Soróiz (Legorreta, Guipúscoa, 1951) el premi a millor actor protagonista als Premis Feroz 2026, la Conxa de Plata a Sant Sebastià 2025 i el Premi Forqué a la millor interpretació. Els Feroz i els Forqué també van distingir la feina de Patricia López Arnáiz (Vitòria, 1981), en el seu cas pel paper d’una tia que s’oposa que la seva neboda es faci monja de clausura a Los domingos.

A escala gironina, Albert Serra (Tardes de soledad) i Isaki Lacuesta (Flores para Antonio) competiran pel guardó a millor documental. Aquesta podria ser l'edició en què Serra es reconcilii amb uns premis que fins ara no l'havien nominat mai.

Tosar i Bandini preparen una gala amb música, humor i reivindicacions

Luis Tosar i Rigoberta Bandini presentaran una gala amb música, comèdia i absoluta llibertat per reivindicar solucions al genocidi a Gaza, la guerra a Ucraïna o l’ICE, segons han avançat. A més, hi haurà molts elements per recordar que han estat 40 anys de premis en què han passat moltes coses, moltes de molt meravelloses per a la indústria d’aquest país i que es veuran clarament reflectides a la gala, afegeix el gallec, que preveu un gran espectacle.

40 anys dels Goya

Efectivament, la primera cerimònia dels Goya es va celebrar el 1987 a Madrid, organitzada per la recent creada Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. El gran triomfador de la nit es va quedar a casa. Fernando Fernán-Gómez no va recollir els tres premis que va obtenir per El viaje a ninguna parte i el de Mambrú se fue a la guerra. Tanmateix, l’any següent va ser el presentador de la gala, que enguany arriba a la seva edició número 40. El nom Goya ve del desig d’un nom curt i semblant als dels Oscar o César, que existien als Estats Units i a França. Però, a més, com va declarar Carlos Saura: "No tinc cap dubte que, si Goya visqués avui, seria un cineasta".

Susan Sarandon i Gonzalo Suárez, premis honorífics

Enguany, un dels moments més glamurosos vindrà de la mà de l’actriu Susan Sarandon (Nova York, 1946), Goya Internacional. Les seves interpretacions inoblidables a Thelma y Louise, Las brujas de Eastwick o Pena de muerte s’afegeixen al seu valent compromís polític i social, va destacar l’Acadèmia de Cinema. Per la seva banda, el Goya d’Honor és per a Gonzalo Suárez, de 91 anys, director de pel·lícules com Remando al viento o El detective y la muerte. Seixanta anys de carrera com a cineasta i literat li han permès experimentar amb tots els gèneres i des de totes les actituds, i s’ha convertit en un home clau en la cultura espanyola.

Els premis tornen a Barcelona

Els Goya tornen a Barcelona, que l’any 2000 va acollir la primera cerimònia d’aquests premis fora de Madrid. Vint-i-sis anys després, l’Acadèmia de Cinema viatja a la capital catalana, concretament a l’Auditori Fòrum CCIB de Barcelona, amb un aforament de més de 3.000 persones. A més de Madrid i Barcelona (on, a més, va néixer el 1982 l’actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun), els Goya s’han celebrat a Sevilla (2019 i 2023), Màlaga (2020 i 2021), València (2022), Valladolid (2024) i Granada (2025).

Un 38% de dones nominades

Malgrat alguns avenços en l’última dècada, les dones continuen sent minoria darrere la càmera i les professions tècniques del món del cinema continuen masculinitzades. Així ho revelen, entre altres indicadors, i a falta de dades contrastades de professionals per sexes al sector, les últimes nominacions als premis Goya, en què només el 38% de directores, guionistes, productores, directores de fotografia, entre altres categories, són dones.

Per primera vegada, una actriu sorda candidata a premi

En aquests Goya cau una nova barrera: és la primera vegada que una actriu sorda, Miriam Garlo, protagonitza una pel·lícula al cinema espanyol, i també que, per això, aconsegueix estar nominada, pel seu paper a Sorda, dirigida per la seva germana, Eva Libertad. Aquesta situació, que ja es va viure a Hollywood el 1987, quan Marlee Matlin va guanyar l’Oscar pel seu paper protagonista a Hijos de un dios menor, no amaga una escassa representació real. El 2024, els personatges amb discapacitat en la ficció audiovisual espanyola van ser el 3,26% segons l’Observatori de la Diversitat (ODA), quan, segons l’INE, és una realitat en el 9-10% de la població.

Últims Goya d’aquesta etapa de Fernando Méndez-Leite

Encara no ha anunciat si es tornarà a presentar a les eleccions, però de moment aquests són els últims Goya de Fernando Méndez-Leite (81 anys) al capdavant de l’Acadèmia de Cinema, ja que el mandat que va començar el juny del 2022 s’acaba el mateix mes d’aquest any. Director i guionista de cinema, televisió i teatre, escriptor, professor i crític de cinema, expliquen que poques persones han vist i continuen veient tant cinema espanyol com ell. Abans de l’Acadèmia de Cinema ha estat director de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i de l’Escola de Cinema de la Comunitat de Madrid.