Albert Serra guanya el primer Goya amb el documental 'Tardes de soledad': "Retrata un tema que no agrada a tothom"

Tardes de soledad, d’Albert Serra, Luis Ferrón, Montse Triola i Pedro Palacios, es va alçar aquest dissabte amb el Premi Goya 2026 a la millor pel·lícula documental. És, a més, la primera estatueta en la carrera del cineasta de Banyoles, una de les grans injustícies dels guardons del cinema espanyol, ja que tampoc no havia estat mai nominat.

El també director de Pacifiction, El cant dels ocells o La mort de Lluís XIV ha aconseguit al llarg dels anys premis Gaudí, César i de l’Acadèmia del Cinema Europeu, però fins ara la seva obra no havia estat reconeguda als Goya. El cineasta nascut a Banyoles sí que va obtenir la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2024.

En el seu discurs, Serra va agrair «el privilegi» de l’accés que va tenir a l’hora de rodar aquesta pel·lícula sobre el món dels toros i va destacar la importància i el risc de fer art «quan la part política i la ideològica xoquen amb la intimitat» i de «retratar des de la intimitat un tema que no agrada a tothom». El film retrata, en concret, la vida íntima i professional del torero Andrés Roca Rey i mostra en primer pla algunes de les seves millors feines d’una temporada. «Era una posició molt perillosa», va sostenir Serra.

Cal assenyalar que, abans de la cerimònia, dos activistes de l’organització en defensa dels drets dels animals People for the Ethical Treatment of Animals (PETA) van dur a terme una protesta antitaurina a la catifa vermella durant l’arribada del director català.

Millor curtmetratge d'animació

Per altra banda, el gironí Jordi Jiménez, codirector juntament amb Alex Salu i Arturo Lacal, va guanyar el premi al millor curtmetratge d’animació amb la seva òpera prima, que ja s’ha vist en 65 festivals de tot el món. Es tracta de Gilbert, una història sobre l’amistat i l’egoisme, condensada en menys de 13 minuts.

Format en Belles Arts, Jiménez s’ha dedicat a camps tan diversos com la publicitat o l’hostaleria. Actualment, compagina les dues facetes, treballant com a cuiner a La Sopa, el centre d’acollida per a persones sense llar de Girona, i dibuixant, amb el seu àlter ego La Perra Laika, humor gràfic que aboca a la xarxa i en publicacions com La Directa. Tot plegat, mentre viu en un núvol pel recorregut del seu primer curtmetratge.

Rodat entre Barcelona i el barri de Sant Narcís de Girona, Gilbert es basa íntegrament en tècniques d’animació clàssiques, «sense cap trampa, perquè tot és artesania pura», amb elements de cartró i paper retallats i treballats sobre una taula multiplà, un tipus d’estructura que permet donar més profunditat a la imatge.

Millor cançó original

També, Flores para Antonio, la pel·lícula documental en homenatge a Antonio Flores, i dirigida per Elena Molina i Isaki Lacuesta, va endur-se un altre guardó cap a casa nostra.

El film va guanyar el premi Goya a Millor cançó original d’aquest 2026, una música escrita per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i Alba Flores.

Més presència gironina als premis

Un tros de Girona es trobava aquest dissabte a Barcelona per a la celebració dels Goya, a banda dels guanyadors a millor pel·lícula documental, millor curt d’animació i millor canço original, però no van gaudir de la mateixa sort.

Es tracta de la competidora a millor direcció amb Albert Serra. I és que Carla Simón, marxava de la gala amb les mans buides i un Romería que també perdía el guardó a millor guió adaptat contra La cena, de Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira i Yolanda García Serrano. Tardes de soledad, també competia pel premi a millor documental amb un gironí ben nostrat, Isaki Lacuesta, codirector juntament amb Elena Molina de Flores para Antonio, que, per altra banda, no va marxar a casa amb les mans buides.

A més, Pau Esteve Birba, no va tenir la sort d'endur-se el premi a millor direcció de fotografia cap a Camprodon amb Los Tigres, que competia contra un gran nom com Sirat.

Per finalitzar, Banyoles tornava a tenir presència entre les nominacions amb De sucre, un curtmetratge de ficció de Clàudia Cedó, que tampoc va ser guardonat. El premi, però es va quedar a prop de casa amb la victòria d’Ángulo muerto, del barceloní Cristian Beteta.