Judit Neddermann: vestida de llums

Per tornar a celebrar la seva singladura artística -12 anys de carrera- la GIO ha proposat a Judit Neddermann portar 14 de les seves cançons al format orquestral de la mà dels arranjaments de Joan Albert Amargós. Les ha triades ella mateixa i el mestre Amargós ha respectat el seu sentit per vestir-les amb un altre format. Durant aquest espectacle, a més a més, Neddermann ha estrenat una nova cançó -meravellosa- dedicada al seu avi Llibert que ha interpretat sola acompanyant-se a la guitarra establint un contrast que posa de manifest que estem molt més acostumats a escoltar-la amb formacions petites i subratllant una certa estranyesa inicial. Amargós ha sabut triar un pinzell prim i colors transparents pels seus arranjaments. Una tria colorista, ben modulada, sense grans artificis i amb la garantia de la factura Amargós és una aposta sens dubte interessant que ha reclamat que l'Auditori de Girona, GIO Productions, As de Guia, el Festival Portalblau i La Marfà s'hagin ajuntat per fer-la realitat.

La cantant ha pujat a l'escenari una selecció de peces exitoses (Mireia, Els ocells, La alegría de vivir, Vinc d'un poble, La llave de la alegria, Em diràs adeu i altres) que formen part del seu cançoner transmutades ara en un nou format i mantenint-ne d'altres amb l'acompanyament dels músics de la seva banda. La proposta ha estat un èxit sobretot per la naturalitat amb què s'han aplegat unes cançons molt lluminoses i vitalistes amb una orquestració brillant sense afectació que no ha canviat el seu esperit. I aquest fet em sembla que era un dels perills perquè les creacions de Neddermann en tenen molt d'esperit i gairebé sempre les ha cantat amb formats íntims des d'una veu molt natural i honesta amb temes en què es despulla.

Aquest espai que ha anat teixint és vital per entendre la voluntat d'una creadora compromesa amb la cançó artesanal vinculada a les músiques tradicionals, al jazz, al pop i a les influències d'arrel brasilera, etc. Hi ha un món Neddermann i això és motiu de celebració. No és menor el tàndem d'una veu a flor de pell, a primera línia del cant on perceps la persona exposada totalment i, a més a més, el fet de parlar amb les seves lletres d'una forma que, sense sortir d'una tradició literària-musical, s'aventura i opta per comunicar en primera persona els embats de la vida. Crec que això és més que valentia pel fet que hi ha una voluntat de creació artística personal, de recerca. Això ho canvia tot. Aquest binomi és un compromís sincer que té magnetisme i que colpeja encara que la seva veu sigui molt transparent o potser també per aquest motiu. Hi ha doncs una obra feta que conté elements per anar pensant i un horitzó que no sabem què ens reserva. Judit Neddermann per tot això ja sap molt bé quin és el pes d'un treball del qual ella n'és el motor i que cal alimentar no sense esforç: amb la feina ve l'art.

Subscriu-te per seguir llegint