Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mor als 82 anys Eugènia Balcells, pionera de l’art audiovisual a Catalunya

Feia uns anys que s'havia instal·lat a Quart, on va comprar una finca amb intenció de crear una fundació per exposar les seves obres

Creu de Sant Jordi 2025, les seves instal·lacions s’han exposat a Nova York, al MNAC, al MACBA i al Museu Reina Sofia

L'artista visual Eugènia Balcells i l'organista Juan de la Rubia conversen al Palau de la Música en una imatge d'arxiu.

L'artista visual Eugènia Balcells i l'organista Juan de la Rubia conversen al Palau de la Música en una imatge d'arxiu. / Guillem Roset / ACN

ACN

Barcelona / Quart

L’artista Eugènia Balcells ha mort als 82 anys. Balcells va ser pionera del cinema experimental i de l’art audiovisual a Catalunya. Nascuda a Barcelona el 1943, va traslladar-se a Nova York el 1968. Va viure durant molts anys als Estats Units però també va passar èpoques residint a cavall entre les dues ciutats. Les seves instal·lacions s’han exposat a Nova York, però també al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i al Museu Reina Sofía de Madrid, entre d’altres. L’any 2010 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el 2025 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Connexió amb Girona

Ja fa uns anys que l'artista s'havia instal·lat a Quart, on va adquirir una finca, més específicament a Castellar de la Selva, dins l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres. La seva intenció era la de convertir les 430 hectàrees, que ara eren seves, per a crear una fundació i fer-la servir per a acollir exposicions de les seves pròpies obres. També, a part de la voluntat de fer perdurar el seu llegat, l'espai volia servir d'espai per a dur a terme activitats adreçades al món de les arts i de l'educació, i trobades d'artistes, científics o músics.

La Fundació Eugènia Balcells, aquest projecte vital, tenia la intenció de contribuir a una millor comprensió del món contemporani, no sense abans netejar el bosc que forma part de la finca i remodelar els espais construïts, derruïts en gran part, i crear un espai artístic des de zero, lluny del seu estudi de Nova York.

Vida i obra d'Eugènia Balcells

Balcells va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona. El 1968 es va traslladar als EUA, on es va graduar amb un mestratge d’arts a la Universitat d’Iowa (1971). Va treballar per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar. Interessada per l’audiovisual, va marxar a Nova York. A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es va vincular als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart. A partir de 1988 va viure entre Nova York i Barcelona.

D’orientació conceptual, la seva obra està formada per vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges, en els quals utilitzava material publicitari i fotogràfic i, amb freqüència, el so. També va fer algunes peces cinematogràfiques, entre curtmetratges i pel·lícules com Àlbum o Boy meets girl.

Fa menys d’un any, el juny del 2025, el MNAC va acollir la instal·lació multimèdia Des del centre, més de 40 anys després d’haver-la exposat a Nova York (EUA). A la Sala Oval es va col·locar una gran cúpula iridescent que representava un ull humà que es relaciona amb la llum. En l'interior s’hi podien veure 12 pantalles amb fragments de vídeo del món entrellaçats amb música de Peter Van Riper.

“Una referència absoluta en el món de l’art contemporani a escala internacional”

Pepe Serra, director del MNAC, ha destacat Balcells com una “gran artista, una dona lliure, una artista radical i d’avantguarda, pionera en el videoart, el cinema experimental i la instal·lació multimèdia”. En declaracions a l’ACN, l’ha qualificat de “referència absoluta en el món de l’art contemporani a escala internacional”.

Serra ha explicat que Balcells, amb qui tenia una relació estreta des de fa 30 anys, sempre ha explorat els mateixos temes: “la relació amb l’univers, amb el món, des de la ciència i l’espiritualitat, plantejant grans qüestions de fons sobre el mateix sentit de l’existència, del coneixement”.

Des del MNAC lamenten molt la seva pèrdua però estan satisfets d’haver pogut exposar Des del centre el 2025, una instal·lació “de la qual ella estava tan contenta”. “Ens deia molt sovint que tenia un caràcter de culminació, de gran final, de resum de les seves línies de treball”, ha assenyalat Serra.

Tracking Pixel Contents