Marc Colell: de guanyar el Premi Café de Gijón a parlar del viatge inventat al festival MOT

Marc Colell, escriptor i professor d'institut a L'Escala, acaba de publicar la novel·la amb què va obtenir el premi Café Gijón 2025, Las crines, l’escenari de la qual és l’Argentina, un país que coneix sobradament i on assegura que "la desconfiança envers allò nou és menor”. Amb el bagatge d'aquest viatge, debatrà al festival MOT juntament amb Saray Encinoso sobre com pot canviar la narració d'un lloc segons si l'has visitat abans (com és el cas de Colell amb Las crines), o si és resultat d'un exercici imaginari fet a partir de lectures i desitjos frustrats -com feu Encinoso amb El año que no viajé a Buenos Aires (2021)-. Amb el títol La invenció dels llocs, la conferència estarà conduïda per la periodista Gemma Busquets i tindrà lloc el 27 de març a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.

La relació de l’argentí amb el llenguatge

Aquest escriptor, llicenciat en Lletres per la Universidad Nacional de La Plata de Buenos Aires i en Humanitats per la Pompeu Fabra de Barcelona, sap de què parla, utilitza modismes amb fluïdesa a la seva novel·la i puntualitza al respecte que “l’argentí manté i conrea una relació molt particular amb la paraula que serveix per compartir, per traslladar la intimitat, però que també desplega com una cosa viva, com un joc”, afegeix.

Colell sosté que la població argentina sembla “més disposada a incorporar la diferència”. Precisa que "Las crines" retrata una societat rural “especialment acollidora i confiada”, cosa que troba a faltar a Espanya i que gaudeix quan creua l’Atlàntic.

Malgrat una trajectòria coronada pel Café de Gijón, que inclou també reconeixements de la Fundación El Libro de la Feria Internacional de Buenos Aires i del Premio Setenil, Marc Colell combina aquesta faceta artística amb la de professor d’institut.

Les mobilitzacions del professorat

Sobre les recents mobilitzacions de professors a Catalunya, assegura que s’hi suma i les comparteix, però subratlla que viuen, ell també, “instal·lats en la queixa constant” i que això els perjudica i els immobilitza.

La queixa que detesta és la que apunta als alumnes, perquè culpar-los li sembla “un parany i una mena de traïció cap a ells”.

Tornant a "Las crines", el protagonista relata un viatge des d’Espanya fins a la pampa argentina, on es troba amb gent descrita des d’una economia del llenguatge que deixa caps per lligar que ha de tancar el lector.

“No m’agrada completar, quan escric, les vides dels personatges, explicar massa. Prefereixo mostrar-los tal com són i deixar-los aparèixer en el relat com si transitéssin realment per les pàgines”, indica.

Detesta les explicacions “reiteratives o innecessàries” a les novel·les, en les quals, al seu parer, “poden faltar coses, però mai no n’han de sobrar”.

La visibilitat del Café de Gijón

La seva carrera d’escriptor s’ha vist sacsejada pel premi Café de Gijón, perquè “et dona una visibilitat que no tenies” i que havia buscat, tot i que no l’esperés.

“Va ser una gran sorpresa. D’altra banda, dono molta importància al jurat, format per escriptors i escriptores que llegia i admirava. Procuro no pensar en les persones que el van guanyar en el passat, com Ana María Matute, Carmen Martín Gaite o Leonardo Padura; prefereixo concentrar-me en les paraules i continuar escrivint com sempre, amb total llibertat”, afirma.

En aquell moment sorgeix la qüestió del salt a l’editorial Siruela, amb la qual ha publicat "Las crines" i on se sent “molt ben acollit”.

Matisa, però, que la sensació era la mateixa amb la seva editorial anterior, "Ya lo dijo Casimiro Parker", que va confiar en la novel·la "Reino vegetal" i el llibre de relats "El bozal".

Amb Siruela, “el tracte és molt proper i afectuós. Sens dubte, la publicació en una editorial més gran suposa un impuls pel que fa a promoció i t’ajuda a trobar més lectors. És una cosa evident que no necessito ni pretenc amagar. Estic en un gran moment i em sento molt bé”.

Subscriu-te per seguir llegint