La soprano «10 de 10» debuta a l'Auditori de Girona: «És una diva d'aquelles que marquen època»

«D’aquí a uns anys recordarem el dia que Nadine Sierra va cantar a Girona. És una diva d’aquelles que marquen època», assegura Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu i responsable de música clàssica de l’Auditori de Girona, sobre el concert que la soprano nord-americana oferirà aquest dijous a la sala Xavier Montsalvatge i que serà un dels actes destacats del vintè aniversari de l’equipament. Garcia de Gomar sap molt bé de què parla: el Liceu és l’únic coliseu del món que pot presumir d’haver programat en quatre ocasions en una temporada la superestrella de la lírica.

I és que Nadine Sierra és la soprano del moment, amb permís de Lise Davidsen, que es mou en un registre totalment diferent, el dels drames wagnerians. El públic gironí tindrà ocasió de comprovar-ho, perquè la noruega també passarà per Girona al maig, després de triomfar al Liceu amb Tristan und Isolde.

Nom imprescindible del panorama operístic mundial, Nadine Sierra és, per a l’especialista, «un 10 sobre 10» en tots els sentits, amb una combinació d’atributs que l’ha dut a conquerir escenaris de tot el món, del Metropolitan Opera de Nova York a La Scala de Milà, passant per la Staatsoper de Berlín i la Royal Opera House de Covent Garden. «Té un carisma i una personalitat que la fa interessant dins i fora de l’escenari, amb una presència magnètica que converteix en esdeveniment tot el que fa, però, a més, té un timbre de veu enormement lluminós i una musicalitat absolutament refinada», assegura Garcia de Gomar, que destaca, per sobre de tot, la «naturalitat» amb què canta.

«Té la capacitat de crear una cosa especial dins de cada personatge: hi ha un control tècnic i és alhora portadora d’emocions, però sense cap impostació ni artifici. És una força de la natura. Els directors d’escena se la rifen, perquè quan Nadine Sierra interpreta, ho fa de veritat. Parlem de la diva del nostre temps, una digna hereva de les cantants d’abans», continua.

Vinculada al musical

Nascuda a Fort Lauderdale (Florida), fa 37 anys, Sierra no ve d’una família lligada a l’òpera, però sí que va viure a casa la fascinació pel teatre musical a través de les seves germanes. Una d’elles, Melanie, és actualment actriu de musicals a Broadway. Ella es va enamorar de l’òpera amb deu anys, gràcies a un enregistrament en vídeo de La Bohème al Met de Nova York, amb Josep Carreras al repartiment.

En els darrers anys s’ha passejat per escenaris de tot el món, llaurant una carrera fulgurant, però es va situar definitivament al radar dels amants de l’òpera a casa nostra la temporada passada. Amb una impressionant Traviata, un recital en solitari, La sonnambula i un West Side Story en versió simfònica dirigit per Gustavo Dudamel, va segellar l’idil·li amb el públic del Liceu, que fa unes setmanes la va poder tornar a veure en un altre concert líric al costat de Ludovic Tézier. «Va ser un nou èxit descomunal: encarna l’òpera del segle XXI, respectant la tradició però amb una aportació fresca i contemporània. Ens calen moltes més artistes així», resumeix Garcia de Gomar.

A Girona actuarà acompanyada del pianista Vincenzo Scalera, amb un programa que repassa grans àries de l’òpera, d’Ah, je veux vivre, de Romeu i Julieta, de Gounod, a la intensitat dramàtica amb È strano… Ah, fors’è lui… Sempre libera, de La Traviata, de Verdi, i fa picades d'ullet al musical, la sarsuela i els estàndards americans, com Summertime, de Gershwin. El format, explica el director artístic del Liceu, serà especialment propici per gaudir de l’expressivitat de Sierra i de la frescor de la seva veu: «Sembla que l’instrument no es fatigui, tot i que el recital és un format molt més dur que la representació operística per a un intèrpret, perquè és ella sola tota l’estona passant per les àries més endimoniades del seu repertori, perquè les afronta amb una noblesa total que no esquiva la dificultat».

Subscriu-te per seguir llegint