Així serà el nou MNAC el 2029: revelat el projecte que incorpora el palau de Victòria Eugènia

L’entrada principal al nou Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) serà pel costat del palau de Victòria Eugènia que mira (de fet, mirarà a través d’una llarga vidriera; ara és un lateral cec) a la plaça de Carles Buigas, amb el pavelló Mies van der Rohei CaixaForum davant i bastant més a prop de la trama urbana que el Palau Nacional. El Palau Victòria Eugènia, obra de Josep Puig i Cadafalch, i que comptarà amb altres accessos a les façanes bessones que donen a la plaça dedicada a l’arquitecte i a la plaça de les Cascades, serà rehabilitat i es connectarà amb el Palau Nacional a través d’un passatge cobert i totalment accessible, amb possibilitats d’usos independents. Un túnel enllaçarà els dos edificis per a les necessitats internes del MNAC.

El projecte guanyador de l’ampliació del MNAC, firmat pels estudis HArquitectes i Christ & Gantenbein, té un pressupost total estimat de 112.669.267 euros, dels quals la Generalitat de Catalunya aportarà el 50%, l’Administració General de l’Estat el 30% i l’Ajuntament de Barcelona el 20%. El centre passarà de 21.036 a 33.833 metres quadrats de superfície útil per al programa públic i de 17.354 a 21.455 metres quadrats de superfície útil per al programa intern. La previsió és que les obres del primer lot del bloc 1 estiguin acabades el primer trimestre del 2029, a temps per a la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, origen en bona mesura de Montjuïc tal com el coneixem. Les obres estan dividides en dos grans blocs i diversos lots.

Dos edificis, un museu

El president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Patronat del MNAC, Joan Oliveras; el director del MNAC, Pepe Serra; Josep Ricart, membre fundador d’HArquitectes; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van presentar aquest dilluns, amb mesos de demora a causa dels dos recursos interposats pels arquitectes que van quedar segons en el concurs, el projecte arquitectònic per amplir el MNAC, la memòria del qual resumeix com «dos edificis, un museu».

«És un dia important per a la ciutat i el país –va indicar Oliveras–, perquè s’inicia la recta final d’un procés amb valor nacional que permetrà mostrar la creació artística feta fins a l’actualitat». A escala de ciutat, Collboni va exposar que el nou MNAC serà l’eix de «la nova transformació de Montjuïc des de la plaça d’Espanya», després de les de l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Urtasun, per la seva banda, va dir que l’ampliació del MNAC inaugurarà «una nova etapa» del museu, no només perquè inclourà l’art català de la segona meitat del segle XIX sinó també perquè serà «un espai molt més connectat amb la vida urbana».

Illa va celebrar el «naixement del MNAC del segle XXI», que gràcies a l’ampliació podrà «desplegar tot el seu potencial, com ho està fent Catalunya». El president va posar èmfasi en l’aposta del Govern per la cultura com a factor de «transformació, prosperitat i cohesió social».

Relació amb l’entorn

El jurat del concurs va declarar guanyadora per unanimitat la proposta d’HArquitectes i Christ & Gantenbein, titulada ‘Passatge del Museu’. «Destaca especialment la relació que la proposta estableix amb l’entorn, a l’obrir el museu a la ciutat i viceversa», va valorar. El jurat va ressaltar així mateix que el projecte reconeix les qualitats arquitectòniques del palau Victòria Eugènia i l’adapta «de manera molt hàbil a les noves necessitats del museu». «La gran polivalència dels espais», que «permetrà desplegar les necessitats presents del museu i adaptar-lo a les necessitats futures», va ser considerada «una gran virtut» del projecte pel jurat.

El primer punt del ‘Decàleg per a una ampliació legítima i necessària’ remarca que el creixement espacial permetrà al MNAC donar cabuda a la creació produïda a Catalunya a partir dels anys 40, que inclou «noves missions irrenunciables» com l’atenció a la fotografia, la imatge o el còmic.

Narratives silenciades

En el text d’introducció al projecte, Pepe Serra, director del MNAC, jutja imprescindible l’ampliació perquè el centre deixi enrere el «model de museu enciclopèdic convencional» i «proposi noves maneres d’institucionalitat, multipliqui els punts de vista, recuperi les narratives silenciades, reexamini les jerarquies establertes i assumeixi el conflicte i la memòria històrica».

En un marc més ampli, la transformació del MNAC aspira a consolidar Montjuïc com un pol cultural internacional de primer ordre a causa de la gran densitat d’institucions culturals a la muntanya: la Fundació Joan Miró, CaixaForum Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors o el pavelló Mies van der Rohe.

Durant les obres

A causa de les obres, que s’iniciaran el primer trimestre del 2028, la previsió del MNAC és que la mostra dedicada a l’arquitecte Josep Maria Jujol (del 26 de novembre del 2026 al 28 de març del 2027), amb Perejaume com a comissari, sigui l’última exposició temporal fins al 2029. Si l’accés al MNAC es complica per les obres que li canviaran la cara a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i la plaça d’Espanya, el museu tancarà completament les portes. Però la voluntat de Serra a partir del 2027 és mantenir almenys una planta oberta i que les col·leccions del romànic, el gòtic i el Renaixement segueixin accessibles al públic. No està clar del tot.

Subscriu-te per seguir llegint