Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | David Uclés Escriptor

David Uclés: "Vull que posi que no em sento còmode amb l'entrevista"

S’asseu David Uclés just quan qui signa l’entrevista li acaba de comentar a la responsable de l’editorial, que té comprovat que els escriptors més grans són la mar de senzills, mentre que els que es saben petits van de divos, pensant que així cobren importància. Uclés va ser a Girona per presentar La ciudad de las luces muertas, darrer premi Nadal de novel·la, i abans de començar l’entrevista ja li etziba al fotògraf, quan li demana que es col·loqui de determinada manera: «jo no faig posses».

David Uclés no vol fer 'posses' quan li fan fotos.

David Uclés no vol fer 'posses' quan li fan fotos. / Aniol Resclosa

Albert Soler

Albert Soler

Porta boina per a assemblar-se a Josep Pla?

No, no em cau bé Josep Pla. No em cau gens bé, era homòfob i masclista. No em puc veure reflectit en algú així.

Eren altres èpoques.

Això per a mi no és justificant. Així que no la porto per ell. No hauria sigut amic meu perquè era un homòfob.

Quan et donen una beca a Barcelona per escriure, és obligatori elogiar Barcelona?

No, no és obligatori. Tampoc no ho faig. Al llibre hi ha menys passatges que parlen malament que bé, és veritat. Soc molt romàntic, pretenc rescatar el que tenen de bo les diferents èpoques. Però no és perquè ningú m’exigeixi res.

Els premis literaris són una estafa?

Depèn del premi.

Nadal? Planeta?

Depèn del premi. Jo no he sigut mai jurat d’un premi, jo m’he presentat com a escriptor. És com preguntar-li a un fruiter.

Però vostè ja sabia que guanyaria el Nadal?

No.

La guerra no la vam perdre tots?

No. Franco no va perdre la guerra.

No sé qui és Bajo Ulloa

Va ser l’únic?

N’hi va haver d’altres.

La sèrie Los Botejara començava amb una cançó que deia que la guerra d’Espanya, com totes les guerres, la van perdre els poetes.

Ah. Que totes les guerres les perden els poetes? Alguns la van guanyar, dic jo. Agustín de Foxá, per exemple. O Cela.

Hi ha molt de fatxa, encara?

Prefereixo el terme feixista. I sí, hi ha feixistes. Jo no uso el terme fatxa.

Avui és fatxa, vull dir feixista, tothom que sigui crític amb el govern?

Això són sinergies contemporànies en les quals no entro. També ho veig, però jo no soc així.

És cert el que denunciava Bajo Ulloa, que si no ets progre, costa més fer cinema o publicar llibres?

Són preguntes molt polítiques, no? Sembla que siguin més per les polèmiques que he tingut, que pel llibre.

No, encara no.

Ah. Em pot repetir la pregunta?

En Bajo Ulloa va dir que si no ets de la corda, és molt difícil entrar al mercat. A la literatura passa el mateix?

No he sentit aquesta polèmica. No sé qui és en Bajo Ulloa.

No llegeixo les crítiques

Un director de cinema. Diu que per entrar al mercat has de ser inclusiu, feminista, etc.

Jo he escrit una novel·la, no hi ha un truc per a publicar-la, han sigut quinze anys de feina molt dura que han donat fruit. No he deixat de ser qui soc per a publicar ni m’he forçat a ser d’una altra manera. Per tant, no sé què dir-li.

Creu que se’l critica més per ser com és que per la seva obra?

No, això és una cosa que únicament opinen els periodistes. Ni els llibreters ni els lectors tenen aquesta percepció.

Em refereixo als crítics.

Periodistes crítics. Això només ho he vist reflectit en les paraules de vostès. Les llibreries estan de gom a gom, els teatres estan desbordant, la gent pel carrer em parla de literatura… Tothom em parla de literatura tret dels periodistes. En la gent real no ho veig, només ho veig en els titulars, en el clickbait i en el món de vostès.

Les crítiques que ha rebut són així?

No llegeixo les crítiques. Jo vaig a una presentació i, si està plena, continuo escrivint. És el millor termòmetre, més que el que pugui opinar un crític aïllat.

Si jo hagués entrevistat Pérez-Reverte, ara vostè no voldria entrevistar-se amb mi perquè haurien compartit entrevistador?

De debò que… Vaig al lavabo, d’acord? Vaig a pixar [torna al cap d’uns minuts]. Vostè està emetent un judici en la mateixa pregunta.

No, home.

Aquesta pregunta està massa elaborada. Per què jo no haig de voler conversar amb algú que ha conversat abans amb Pérez-Reverte? No ho entenc.

És que vostè es va negar a participar en unes jornades organitzades per Pérez-Reverte.

No m’hi vaig negar perquè hi hagués en Pérez-Reverte. N’hi havia d’altres. I el lema de les jornades queda fora, aquesta pregunta és supertendenciosa, no m’agrada. No m’hi sento còmode. No sé si us n’adoneu els periodistes, quan feu una pregunta tan formulada, amb una tesi tan pròpia, que és igual el que jo respongui, ja he deixat una empremta.

No es preocupi, vostè pot respondre el que vulgui.

Estic superincòmode, és l’entrevista més incòmoda de les setanta que m’han fet. Totes les preguntes són pa, pa, pa, pa. Totes són bales, són totes les polèmiques ordenades, com salves. [L’editora prova de fer-li entendre que són preguntes de contraportada] Què fa un autor quan no està còmode amb l’entrevista? Ha d’acabar-la.

Escolti, si no vol respondre a una pregunta, m’ho diu i llestos. N’hi faré una altra.

Tinc una arrítmia i he tingut dues taquicàrdies quan he anat al lavabo. No és broma, l’hi juro. He donat més de 700 entrevistes, he estat en tots els mitjans, però això és una bateria indecent en la qual les respostes ja són aquí. Estic nerviós. Aquesta entrevista no és literària.

Tinc una arrítmia i he tingut dues taquicàrdies quan he anat al lavabo

Aquesta és la idea.

És sensacionalista. Totes les preguntes van del mateix.

[Li començo a llegir les preguntes que li he fet: Pla, beca, premis literaris, feixisme, Bajo Ulloa...].

Fem una cosa: enviï’m les preguntes una altra vegada i ja les respondré per escrit.

No fem entrevistes d’aquesta manera.

Doncs així vull que posi que no em sento còmode amb l’entrevista.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents