Demostren que els romans ja buscaven or a la Cerdanya

Un estudi ha permès demostrar que els romans ja buscaven or als sediments del riu Segre a la Cerdanya. Per primera vegada, una recerca conjunta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universidade da Coruña ha aconseguit identificar i datar mines d’or al·luvial d’època romana al Pirineu Oriental.

La presència d’or al Segre, com en altres rius pirinencs, ja era coneguda i algunes fonts islàmiques ja parlen de la bona qualitat de l’or del Pirineu per encunyar moneda. A més, alguns indicis literaris i arqueològics ja fa anys que apuntaven a l’existència de mines romanes a la Cerdanya, i les grans estructures rocoses erosionades a les Guilleteres (Esterregalls) d’All tenen una aparença que podia ser el resultat de l’activitat extractiva romana, perquè és similar, a petita escala, a la d’altres paisatges miners a cel obert de l'època, com Las Médulas.

Entre les pistes que tenien els arqueòlegs també hi ha la troballa d’una cadena d’or en una necròpolis romana propera o un taller al jaciment del Castellot de Bolvir, on es treballava l’or, la plata i el cinabri als segles I i II abans de Crist. Calia, però, acabar de confirmar científicament aquesa hipòtesi, que és el que s'ha pogut fer ara, concretant la cronologia de les mines.

Extracció amb l'aigua

La tècnica dels romans per extreure or dels sediments fluvials es basava en l’erosió dels dipòsits aurífers mitjançant l’aigua. Feien servir diverses tècniques de rentat que podien anar des de la senzilla canalització d’aigua a través dels sediments fins a la construcció de galeries i la inundació per aigua a pressió.

La recerca coordinada pels professors Oriol Olesti Vila, del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, i Jorge Sanjurjo, de l’Instituto Universitario de Geología de la Universidade da Coruña, s’ha centrat en un gran dipòsit hidràulic, difícil de datar perquè no tenia pràcticament materials arqueològics.

Els investigadors van optar per una estratègia de datació per OSL (Optically Stimulated Luminescence), una tècnica menys precisa que el Carboni 14, però que té l’avantatge de no necessitar matèria orgànica, inexistent a les Guilleteres d’All, expliquen des de la UAB: «El 2022 es va iniciar una estratègia de datació per OSL, que permet datar els materials sedimentaris detrítics i, en especial, el quars, ja que, en quedar enterrats en un nivell arqueològic, comencen a rebre un flux de partícules radioactives que podem mesurar i datar».

Els investigadors han datat dues mostres de la mateixa estructura que, si bé donen un ampli marge cronològic, coincideixen plenament entre els segles I-IV després de Crist, moment en què la mina ja estava abandonada. La cronologia confirma l’origen romà de l’estructura i permet demostrar per primera vegada l’explotació de l’or pirinenc per part dels romans a casa nostra.

No és estrany que, en aquest sentit, les mines d’or es trobin a uns 10 km de distància de la ciutat romana d’Iulia Livica (l’actual Llívia), l’única documentada al Pirineu i, per tant, probablement un centre amb un paper important en l’organització i explotació d’aquest recurs.

Subscriu-te per seguir llegint