Ben Harper: set guitarres, un piano i total llibertat

«Tinc set guitarres i dic que soc ecologista, quin hipòcrita», va bromejar Ben Harper aquest dissabte a l’Auditori de Girona, on va oficiar el concert estrella del 25è Black Music Festival. Amb set guitarres, sí, un piano que va quedar desaprofitat i tota la llibertat del món per marcar-se un recital íntim, en solitari, sense més guió que la pròpia voluntat.

Amb casquet de llana vermell i màniga curta —una cosa és ser coherent en la música i l’altra en la indumentària—, Harper va aterrar a Girona sense banda ni la cotilla d’haver de presentar un nou disc, en un auditori amb les entrades esgotades des de feia més de dos mesos que el va rebre entre ovacions abans que vibrés una sola corda.

Morning Yearning, Power of the Gospel i She Is Only Happy in the Sun van sonar a l’inici, abans que el californià es disculpés. «Abans tocava molt i no passava nervis, ara ho faig poc i estic sempre nerviós», es va excusar entre riures.

Alternant les guitarres, també la famosa lap steel sobre els genolls, va seguir fluint per un repertori que combina gèneres com el blues, el rock i la cançó protesta amb Walk Away, una versió de Dancing in the Dark, de Bruce Springsteen, o Burn One Down. La recent Before the Rain Dries (2025) seria una de les dues úniques incursions al piano de la nit, juntament amb un dels bisos.

Cançons inèdites

En l’ambient de caliu i proximitat, gairebé en penombra, que va saber crear, tan ben rebuts van ser pel públic clàssics com Diamonds on the Inside com el material inèdit («tinc 500 cançons sense publicar, i les estimo igual que les publicades») o les proclames que va llançar, abraçant causes com el feminisme («és l’hora que les dones liderin el vaixell, companys») o la diversitat sexual («en realitat les meves cançons són de gènere fluid; quan dic ella o ell apel·lo a nosaltres, a vosaltres, a tothom»).

Els 80 minuts de concert van donar pas a 40 més de bisos, gràcies al fervor amb què els fans del cantant van reclamar més teca: amb una primera tanda de propines amb Trying Not to Fall in Love with You, Trust You to Dig My Grave o Waiting on an Angel no en van fer prou i en van requerir més amb molta insistència.

Ben Harper els va correspondre i va sortir a l’escenari per segon cop per acontentar-los amb Sexual Healing, de Marvin Gaye, i, en acústic, Amen Omen, posant la cirereta a una nit que no va concebre com uns grans èxits, tot i que alguns hi van ser, sinó com una conversa de tu a tu amb el públic, propera, torrencial i lliure.

Subscriu-te per seguir llegint