"Si un home no sap qui és Lina Morgan, no m'interessa"

Transformista o transvestit?

És el mateix. El que passa és que la paraula transvestit ha patit una connotació negativa al llarg del temps, i es relacionava amb suburbis, prostitució, marges socials... . Per a sortir d’això, es va començar a usar el terme transformista, per a les persones que ho feien exclusivament per a l’espectacle. Però transvestit m’agrada igual.

No l’ofèn que li digui transvestit, vaja.

En absolut. Traient-li totes les connotacions negatives que li he dit, crec que el terme correcte és transvestit.

Ja té el seu què que, dient-se Galán, faci papers de tot el contrari.

Jo em dedico a l’espectacle per ser fan de Lina Morgan, que la porto tatuada aquí al braç [m’ho ensenya]. Vaig tenir la sort de veure-la actuar, essent jo molt petit, tenia 4 o 5 anyets. Jo sabia que el seu nom era un altre, i li vaig preguntar a la meva mare per què es deia Lina Morgan. Així que, de ben petit, vaig conèixer el terme de nom artístic, i vaig pensar que, si volia ser artista, també me n’hauria de posar un. Em vaig posar Ignacio Sonrisa.

Jo crec que el desig per a aconseguir una cosa, ens dona la força per a fer-ho. I també una mica la inconsciència

Rialler se’l veu, sí.

Després va arribar Nacha la Macha i ara Ignacio Galán una altra vegada.

Però continua sense exercir de galant.

(Riallada) De galant no he exercit mai, la veritat. Mai és tard, eh?

Ficant-me una mica en Vine a verte: pot el desig canviar la realitat?

En la funció es diu que el desig és més fort que la química. I n’estic convençut. Hi ha gent que ho porta al terreny místic, en diu miracle, hi ha gent que en diu d’una altra manera, però jo crec que el desig per a aconseguir una cosa, ens dona la força per a fer-ho. I també una mica la inconsciència, perquè si et pares a pensar, no estaria jo parlant aquí amb vostè, ni m’hagués ficat en aquest embolic.

És un inconscient, Galán?

Absolutament, m’ha pogut més la força i les ganes de fer les coses que el fet de plantejar-me-les i pensar si eren possibles. Si m’hagués parat a pensar com m’aniria ser artista, segurament no me n’hauria fet.

Des de petit m'he sentit marginat. La societat està construïda per a ser heterosexual i normativa, i encara costa

Això que diu sembla un llibre d’autoajuda. En consumeix?

Mai els he consumit, però en podria escriure uns quants (riu).

Doncs som-hi: quin consell donaria per anar pel món?

És un topicàs, però cal ser un mateix i lluitar per ser un mateix, ja que sovint la societat no ens ho posa fàcil, ens margina per ser nosaltres mateixos. Això no és un consell, lluitar per ser un mateix és un motor de vida.

S’ha sentit marginat per ser com és?

Òbviament, moltíssim, des de petit. La societat està construïda per a ser heterosexual i normativa, i encara costa. Hem avançat molt, no tothom té la ment del plistocè, però encara costa ser un mateix.

Va participar a Malinche. Es va portar bé en Nacho Cano?

Bé no, el següent. Aquella polèmica em va fer molt de mal, perquè jo que era a dins i ho vaig viure tot de prop, i no podia haver-hi res més aliè a la realitat del que aquella persona explicava. En Nacho ha sigut... com un pare artístic, per a mi. De Nacha la Macha vaig passar a representar un sacerdot, això només se li acut a un visionari com ell.

Li agradaria haver sigut capellà?

(Riallada) De cap manera, però tenia totes les paperetes, perquè em vaig criar en un col·legi salesià, i els meus primers passos en el món de l’espectacle va ser amb les misses, ja que no deixa de ser una posada en escena. Però Déu no em va cridar per aquests camins, crec que la meva missió en la vida és aquesta, crear emocions i emocionar la gent.

Tornant a Nacho Cano, creu que en aquest país, hi ha molta enveja?

En Fernando Fernán Gómez, deia que a Espanya no hi havia enveja, que el que hi havia era desig de destruir. L’espanyol no és que vulgui tenir el que té l’altre, el que vol és destruir el que l’altre ha aconseguit.

Si a Espanya no hagués existit el masclisme que ha existit, i que continua existint, la infanta Elena és la que hauria d’haver regnat

Per cert, com és la seva amiga Elena, la infanta?

Com a persona, pel que l’he conegut i tractat, és un encant de dona, superdivertida, superpropera. Em vaig sentir un privilegiat, que fos admiradora del meu art. Ara fa temps que no ens veiem.

Li tocaria ser reina, és la filla gran...

Si a Espanya no hagués existit el masclisme que ha existit, i que continua existint, és la que hauria d’haver regnat, òbviament.

Per acabar: com ha de ser el Quixot de La Macha?

(Riallada) Imagino que ha de ser algú que comparteixi una mica la meva idiosincràsia. És a dir, un home que no sàpiga qui és Lina Morgan, no m’interessa, per guapo que sigui. Així que ho tinc complicat, per això continuo solter, és clar (riu).

Subscriu-te per seguir llegint