«Fa molt temps que tothom està preocupat per saber qui som»

Es pot viatjar de moltes maneres, i així queda palès en el conjunt de xerrades que componen el Festival MOT d’aquest any. L’escriptora Irene Pujadas (Sant Joan Desvern, 1990) hi participa amb La intrusa (L’Altra Editorial, 2025), una novel·la protagonitzada per la Diana, una dona que emprèn un viatge cap al seu dedins i que es converteix en una aventurera empetitida que ha de passejar-se pels seus budells, artèries i ventricles. Aquest viatge introspectiu serà el tema en la conversa L’odissea interior, que Pujadas tindrà amb l’escriptora i professora de Literatura Comparada a la Universitat de Lleida Núria Perpinyà, que també s’ha endinsat en la literatura del jo a El cos invisible (Angle, 2025).

La conferència es farà dijous a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, en la que serà la primera de les activitats del festival a Girona.

«El concepte del viatge és interessantíssim perquè pot englobar coses molt diferents, pot haver-hi debats des de la metàfora o fantasia, com el que hem fet la Núria Perpinyà o jo, però també pot ser un viatge volgut o forçat. Hi ha molt per dir i remenar», subratlla Pujadas sobre el leitmotiv del festival gironí. De totes les maneres de viatjar, la introspecció és una de les que ha guanyat visibilitat en converses de cafè i també d’estudis seriosos. Sobre això, Pujadas defensa un bon equilibri: «Hi ha gent a qui li aniria bé fer una miqueta de viatge cap a dins... Més que res per poder viatjar més bé pel món de fora, tot i que de vegades ens podem perdre en certs viatges interiors», opina l’escriptora.

La introspecció, opina, no és fàcil perquè obliga a mirar allò que no funciona o que falla. Aquest és, precisament, el punt de partida de La intrusa. «Volia agafar aquesta idea i fer-la literal: què passaria si aquesta metàfora del viatge interior fos un viatge real en què tu poguessis empetitir i passejar-te literalment pels teus budells i per la teva columna vertebral?», explica.

I ho fa portant a l’extrem la idea del viatge intern, amb el que acaba essent una reivindicació de la ficció i de la imaginació enmig de l’auge de l’autoajuda. «He mesclat la literatura del jo i l’he escrit amb una certa paròdia, l’he portat més al camp de la fantasia i de la ficció total, que m’interessa molt», subratlla.

Tot plegat, sense voluntat de frivolitzar: «Per mi era molt important que a la Diana no li passés res greu, però sí que hi ha una certa ironia sobre aquesta cultura de l’autoanàlisi constant». I per això una de les sales per on la Diana s’ha d’embrancar és un infern de burocràcia sentimental amb treballadors explotats entre informes i fotocòpies que contenen dubtes i decisions per processar.

La moda del jo

La literatura del jo fa segles que triomfa disfressat del gènere de l’aventura, i ho ha fet amb clàssics com Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift. «El tema del jo, tot i que ara està molt en voga, fa segles que ho està. Ja fa molt temps que tothom està preocupat en saber qui és un mateix i qui som», sosté. Amb tot, la manera d’apropar-s'hi d’ara té formes més autoanalítiques que Pujadas volia evitar. «Vaig agafar la manera de fer-ho de les novel·les del segle XVIII que proposen viatges molt fantasiosos amb personatges inventats que en el fons és una crítica de la societat en què vivien, i em semblava un exercici molt interessant per portar-lo al segle XXI».

El llenguatge que empra, precís, cru a voltes i desimbolt, serveix per cohesionar l’obra: «com a lectora, per mi és molt important que una novel·la tingui ritme, que camini i que mentre la llegeixis hi hagi un gaudi que tingui a veure amb la col·locació de les paraules», diu.

Una novel·la revelada

Pujadas ja feia temps que rumiava en aquest argument, i de fet ja apareix ressenyada amb bastanta fortuna al conte Retrospectiva del recull Els desperfectes (L’Altra Editorial), guanyadora del Premi Documenta el 2020. A través d’un suposat pòdcast on es fa un repàs d’obres d’autors, parla d’una autora debutant l’any 2021 amb un llibre de contes, que l’any 2025 va publicar una novel·la que allí es titula Crònica d’un viatge endins. «Feia temps que tenia aquesta idea al cap, el títol va canviar gràcies a déu perquè no funcionava gens, però mentre escrivia Els desperfectes ja tenia al cap una estructura. Quan m’hi vaig posar i vaig veure que anava caient molt bé de calendari em vaig posar molt contenta, perquè tampoc pensava forçar-me gens perquè passés». Si fem cas de la pròxima obra ressenyada a Retrospectiva de la Pujadas "ficcionada", s’haurà de titular Obituarística i sortir del forn el 2030. «No crec que passi, però seria meravellós», riu.

Subscriu-te per seguir llegint