El CaixaForum apel·la als sentits per redescobrir les plantes del Museu del Prado

El CaixaForum Girona apel·la a la vista, però també a l’oïda i l’olfacte, per redescobrir les plantes que s’amaguen a les col·leccions del Museu del Prado. L’exposició La botànica en l’art, que es podrà visitar fins al 23 d’agost, recull 53 obres procedents del Prado en què el món vegetal és el protagonista, per reivindicar que flors, arbres, jardins i boscos no són un element trivial en la història de l’art. Bona part de la mostra l’integren obres que el museu madrileny no exposa habitualment i que s’han restaurat per a l’ocasió, fent aflorar «obres mestres» que restaven al magatzem, segons els seus responsables: obres de pintura flamenca i de les escoles del Nord, italiana, francesa i espanyola, sobretot del segle XIX, que s’acompanyen de fotografies de Paula Codoñer per identificar bé cada espècie representada, d’estacions olfactives i de refilets de merles i pardals, perquè el visitant pugui anar més enllà de l’impacte visual.

Coincidint amb l’arribada de la primavera i també durant tot Temps de Flors, el CaixaForum estrena una mostra que vol fer lluir el pes de les plantes en pintures, escultures i arts decoratives. Un rol estètic, però també simbòlic, com a transmissor de missatges i constructor de relats, que l’exposició complementa amb una mirada més contemporània, sumant-hi el valor ambiental dels vegetals, explica la directora del CaixaForum Girona, Anna Colomer.

Clavells, jacints, llúpols, la flor del tabac o heures prenen les sales d’exposicions de la Fontana d’Or en la tercera mostra conjunta de la Fundació La Caixa i el Museu Nacional del Prado que es veu a Girona. Després de Els objectes parlen (2014) i Art i mite. Els déus del Prado (2022), el projecte, comissariat pel jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art Eduardo Barba, convida a desplaçar la mirada cap a elements que no sempre són els protagonistes de les obres d’art però que en cap cas juguen un paper menor en les escenes.

Les imatges de l'exposició "La botanica en l'art" del Museu del Prado que es pot visitar al Caixa Forum de Girona

Veure Galeria

I és que Barba subratlla que els creadors del passat eren molt conscients dels missatges que transmetien les plantes; per això ha defugit el recorregut cronològic i estilístic per aparellar obres i establir diàlegs entre peces d’èpoques i contextos diferents, connectades per una mateixa planta, un simbolisme compartit o un ús similar. Així, no només hi ha bodegons i natures mortes, sinó també retrats, paisatges i escenes urbanes, sempre amb els vegetals com a fil conductor.

La mostra inclou un pròleg i un epíleg —en aquest darrer cas, amb banda sonora inclosa, amb cant d’ocells i so d’aigua corrent— i quatre àmbits expositius per parlar de plantes que expliquen històries, el jardí com a espai d’harmonia, la dimensió sensorial del món vegetal i la capacitat expressiva dels paisatges. Des d’un tors romà del déu del Son amb un cascall a la mà fins a Els horts, un oli d’Aureliano de Beruete de 1910, s’hi poden veure pintures, escultures, canelobres de porcellana o peces de marqueteria amb lapislàtzuli combinades, al llarg de tot l’itinerari, amb cinc estacions olfactives que recreen aromes florals, obra de la perfumista Luz Vaquero.

Per Barba, un dels objectius de l'exhibició és combatre la «ceguesa vegetal», és a dir, la invisibilitat de les plantes per a molta gent en l'actualitat, incapaç d'apreciar la bellesa que ell veu amb facilitat des de petit: «M'agradaria que la gent en sortís amb una mirada renovada sobre l'art, però també dels arbres que troben pel carrer, que enriqueixen la nostra vida».

Recuperar «peces de primera línia»

Girona és la primera parada d’una mostra que, fins al 2029, itinerarà per la xarxa de CaixaForum de l’Estat. Un cop culmini, algunes de les obres que fins ara reposaven als dipòsits del Prado passaran a la col·lecció permanent, avança el director adjunt de Conservació i Investigació del museu madrileny, Alfonso Palacio, ja que «l’intens procés de restauració», que s’ha allargat un any, ha estat «una autèntica operació de recuperació de patrimoni» que ha permès redescobrir «peces de primera línia» i signatures ocultes.

És el cas d’una obra de 1649 que estava en dipòsit a la casa museu de Lope de Vega de Madrid i que representa una escena de bruixeria i que, després d’anys atribuïda a un pintor flamenc desconegut, s’ha pogut confirmar que és de David Teniers el Jove. Segons Barba, es tracta d'«una gran obra mestra» que, sota el seu criteri, compleix tots els requisits per integrar-se en la col·lecció permanent del Prado.

Subscriu-te per seguir llegint