Guillem Roma: "Soc el primer que està enganxat a Instagram"

Guillem Roma juga amb contrastos, ritmes caribenys de bachata, boleros, pop i electrònica. Els deixa entrar i els fa lloc, com qui convida l’oient a posar-se còmode abans de començar una nova aventura. En aquest cas, el viatge s’anomena Ritual d’expropiació (U98, 2026), el setè àlbum del cantant, un univers amb múltiples capes de missatges que queden reflectits en deu cançons. Cadascuna, indica Roma, plasma un moment concret d’aquest particular ritual: hi traspua política, un crit a la col·lectivitat i també a l’amor, que mai s’ha de perdre. Hi aboca la seva particular visió del món plena de color i ritmes de ball, i també allò que el remou per dintre, com l’excés de narcisime i d’autocomplaença. El presentarà al Teatre Municipal de Girona el dissabte dins el Festival Strenes, en un format d’espectacle amb ballarines que està pensat que es desplegui com el ritual que proposa.

«El disc té una part política, aquesta idea d’expropiar la propietat dels que els sobra, però també hi ha un component una mica filosòfic o místic de sortir del que és propi», explica Roma. D’aquesta manera, ha treballat el concepte en totes les cançons, deixant clar a través de les lletres aquest «intent d’expropiar-se un mateix dins un món on hi ha molt d’ego, i en què a les xarxes socials tothom parla d’un mateix i també creu tenir la veritat absoluta», subratlla. La dictadura dels algoritmes i de la pressa també hi són presents, i ho viu com el primer pecador. "Quan faig cançons, sembla que ho digui als altres, però en realitat m’ho estic dient a mi, soc el primer que està enganxat a Instagram, però em serveix com a recordatori", riu. Ara, i sense renunciar al gaudi, Roma ha obert els ulls al món i no els vol tornar a tancar: "anem molt malament, el món està fatal, i volia posar-ho sobre la taula, que en siguem conscients". Amb tot, no renuncia al seu optimisme: "hi ha un punt d’esperança de pensar que pot anar millor", indica.

Des del principi, ja tenia clar l’objectiu i el concepte que volia desenvolupar:"té molt a veure al fet que ja sigui el setè disc, no tenia por ni ganes de repetir la mateixa fórmula, sinó que volia forçar una mica l’estimulació i la creativitat per buscar noves maneres, i també arribar a nous llocs", subscriu. "Ha sigut un repte perquè està molt encaminat en la posada en escena, aquest ha set per mi el motor a través del qual he pogut anar fent les cançons", sosté. I de fet, l’univers conceptual de l’àlbum i del directe en forma de ritual també estarà acompanyat d’un llibre que es podrà adquirir als concerts i on Roma hi plasma el seu discurs polític i filosòfic i els referents.

La producció l’ha fet acompanyat, un cop més, de Didak Fernandez i Adri González, els que, segons assegura, "han evitat que em passés de frenada en coses que estaven passades de volta, cutrejaven o que no quedaven clares". Fins i tot hi ha comptat en les peces més electròniques, fins ara absents al seu repertori, i que inclou amb força a peces com Más velocidad, menos espacio: "no es tractava de fer un disc de música electrònica, sinó un disc de cançó amb música electrònica i altres coses, és un disc eclèctic".

Disc de contrastos

Els contrastos formen un equilibri en un disc que comença a Todo el mundo criticant el "narcicisme de balcó" amb ritmes electrònics, continua a M’encantaria amb el desig d’expropiar la riquesa als que més tenen i equilibra el missatge més místic a la cançó Ritual, deixant clar que "tots sagnem la sang mateixa" i "que tot sigui per tothom". Tot plegat, sense renunciar a les cançons d’essència més optimista i amb missatge tendre que es poden trobar a NSQMT, Sense pressa, Tú y yo, Amor, amor, Amor i Escoltar-nos de prop. Aquesta última, segurament la més íntima, l’ha cantat a dos veus juntament amb Mar Pujol.

El disc té una segona col·laboració, no tan buscada, que és a la cançó Expropiar, que tanca amb la banda Mariachi Mexicana Hermosa, gravada fa dos anys durant un viatge de l’artista a Mèxic, i que no tenia previst incloure en cap disc: "és una cançó molt diferent i per mi és com un regal que hi hagi aquest moment tan mexicà, m’emociona perquè hi vaig viure tres anys de la meva vida i és com un referent artístic", assegura.

Roma subratlla que, mirant enrere, cada treball té els seus moments destacats, i que "el que abans pensava que estava molt bé, resulta que no ho estava tant com el d’abans, per aquesta idea d’anar a més i que has d'evolucionar", subratlla. Per això es mostra satisfet amb cada àlbum: "he pogut jugar molt", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint