«Maldito»: una versió del mite del comte Arnau en format manga

El dibuixant Santi Casas ha publicat Maldito (Planeta Cómic), una nova versió del mite del Comte Arnau en format manga. El relat beu dels textos, les cançons i els poemaris europeus, situant l’acció en un context fosc, en el qual un jove noble decideix anar a buscar el poder que hi ha al darrere de la llegenda del comte maleït per tal de salvar la seva terra. Ràpidament, però, descobreix que tot té un preu. Casas reconeix que des de sempre ha tingut una relació molt estreta amb els contes i les rondalles populars catalanes, un fet que l’ha portat a voler parlar d’un dels seus personatges més coneguts. En aquest sentit, reivindica la importància de mantenir vives «les nostres històries» a través de «noves narratives».

La passió de Casas per la tradició ve de lluny. A principis dels anys vuitanta van arribar a les seves mans les adaptacions de rondalles populars catalanes que va fer Albert Jané, inspirat pel folklorista Joan Amades. Unes històries que el van «impactar» notablement i que no van acabar de desaparèixer mai del seu imaginari.

Anys després, el dibuixant recupera aquest pòsit per vestir un nou projecte il·lustratiu de la mà de Planeta Cómic, que orbita al voltant del mite del Comte Arnau, inspirat també per les representacions de La caça salvatge de Johann Wilhelm Cordes. «Volia parlar dels comtes maleïts i d’aquestes figures de morts que arriben amb la tempesta», afegeix.

Casas tria una estètica molt concreta: la del manga, que va marcar tota una generació de la qual ell també en va formar part. «Els japonesos sempre han tingut una mirada molt informal pel que fa a Occident i no han dubtat mai a adaptar els nostres mites, llegendes i simbolismes d’una forma molt lliure i fresca», recorda. «Em vaig adonar que quallava bé i que aquest nou llenguatge podia despertar l’interès dels lectors».

Un procés llarg

El creador de Maldito va començar a treballar en el projecte fa més de dos anys. El resultat és un còmic que dibuixa la figura d’un comte tan «controvertit» com «complicat», recollint les múltiples versions del seu mite. «Pot ser un heroi, però també la figura més cruel que campa per Catalunya», assenyala. «Per això el meu objectiu va ser casar totes aquestes idees d’un personatge que s’acaba convertint en el seu propi oposat».

Per fer-ho, indaga en aquelles emocions i males decisions que poden arrossegar una persona, com el fet d’envoltar-se de la gent que no és la indicada, escoltar qui no toca, fer cas a les veus que sorgeixen de la por i imposar seny quan toca. «Això et pot convertir en un monstre», reconeix, tot i que també deixa clar que no és un còmic històric que presenta una versió «definitiva» del personatge, sinó més aviat una adaptació que opta per la fantasia i l’entreteniment.

El llibre incorpora una estètica molt concreta que ha aconseguit gràcies a una feina manual, amb un entintat a mà. «Cercava un estil que em portés al que em demanava la història i de vegades necessitava coses una mica més complexes i elaborades que es podien aconseguir amb aquest toc més tradicional», detalla. Pel que fa al guió, inclou expressions antigues, amb algunes anotacions en llatí per afavorir una ambientació que recorda una època passada.

De moment, el còmic es troba només en llengua castellana perquè l’encàrrec que se li va fer a Casas era per una revista de tirada nacional que havia d’arribar també a Llatinoamèrica. L’autor afirma, però, que li faria molta il·lusió fer-ne una edició en català si hi ha prou interès. «Té tot el sentit del món, però això ja és una decisió dels editors», afegeix.

Folklore en diferents formats

Darrerament, personatges del folklore català han aparegut en sèries com Departament Amades o al videojoc Manairons, tots dos de 3Cat, o també al llibre Guia de les criatures fantàstiques catalanes de Maria Padilla i Joan de Déu Prats, publicat a finals del 2025 per Comanegra. En els tres casos, el públic ha abraçat l’univers amb entusiasme, una clara mostra que l’interès per la mitologia catalana continua ben viu.

«Està bé que rebem tota mena de narratives, històries i mites de tot el món, però també hem d’anar redescobrint les d’aquí, que tenen una gran riquesa», reivindica l’autor de Maldito. Una manera de fer-ho és a través de noves narratives que els donin una nova vida, així com la possibilitat d’arribar a nous públics. «Són històries de les quals podem gaudir a molts nivells i a totes les edats», assegura Casas.