«La superficialitat es troba en punt àlgid, i no només a les xarxes»

Indubio publica On el món s’atura, un nou àlbum que es construeix a partir d’històries viscudes, tant externes com internes i que és molt més que un recull de cançons de pop-rock juvenil. Després d’un any i mig de treball, el grup defineix aquest disc com el projecte més important de la seva trajectòria fins ara. El grup el formen Carles Freixedes, Bruno Garcia, Luan Boffy (tots tres a la fotografia) i Èric Mateu .

El món s’atura?

El món no s’atura, no fa cap parada. A vegades la música és una manera de fer-lo aturar, de fer que la gent pensi una mica.

Veient les notícies, sembla que on només no s’atura sinó que va massa accelerat.

Bé, tot passa molt de pressa, la veritat. El que busquem és un espai, un raconet on poder dedicar una estoneta al que importa.

La mort d’algú proper fa pensar?

Fa pensar si el que vius té sentit. I sobretot si els moments que has dedicat a aquella persona que ja no hi és, els has dedicat amb profunditat o com si anessin a durar sempre.

Però són molt joves, per vostès la mort deu ser una cosa molt estranya que només passa a l’altra gent.

No cregui, també hem tingut experiències amb la mort, dels avis o altres familiars. Ens agrada menjar-nos el coco, també.

Avui es busca tant la perfecció que fins i tot esperem que hi hagi polítics sincers

El que no els agrada, o això sembla per alguna de les seves lletres, és la gent que va al gimnàs.

No és que no ens agradi, simplement és que moltes vegades es crea un estereotip de la perfecció de l’home que has de ser. Pretenem anar una mica en contra d’aquesta estètica perfecta.

Van al gimnàs?

(Riuen) No anem al gimnàs. Alguns fem esport sense anar al gimnàs. D’altres, ni això.

Troben que en la societat actual es dona massa importància al físic?

No només al físic. El físic crec que és una part més de la importància que avui es dona a l’aparença. Sembla que es tracta de buscar ser el màxim productiu, de demostrar el màxim possible, d’obrir-te camí tot sol sense ningú més i d’abastar el màxim de coses possibles. El lloc de buscar més el que realment necessitem en comunitat.

A la seva edat, noten que el que es porta és aparentar a les xarxes socials?

Malauradament, sí. No només a les xarxes, a tot arreu. La superficialitat es troba en un punt àlgid. De fet, amb aquest disc pretenem evitar això i criticar-ho.

És important començar a aprendre dels desenganys amorosos que tenim ara, que si no, després anirem a pitjor

Em sembla molt curiós que a 20 anys parlin de les diferents fases de l’amor en parella. Ja han tingut temps de viure-les?

I amb molta intensitat, a més a més, perquè són els primers amors.

No em diguin que han viscut ja l’amor i també el desamor.

Sí, malauradament.

Doncs enhorabona, això et fa fort.

Sí, et fa pensar i et debilita, però és a aquest punt que... que et pensaves que tot tirava cap endavant, i de sobte t’adones que no.

Em sap greu ser jo qui els doni la notícia, però encara en viuran més, de desenganys amorosos.

Esperem que sí, per això és important començar a aprendre ja dels que tenim ara, que si no, després anirem a pitjor (riuen).

Sovint es crea un estereotip de la perfecció de l’home que has de ser, pretenem anar una mica en contra d’aquesta estètica perfecta

El riure és cosa només de guanyadors, com canten en un dels temes?

Això és el que et ve al pensament quan veus foscor a tot arreu. T’arribes a creure que el riure no és per a tu, que és només per al que guanya. En aquesta cançó hi ha una evolució, la derrota es transforma després en una acceptació del que forma part de tu, fins a intentar sortir-ne. Abraçar-ho en lloc d’evitar-ho.

A El noi que trepitja mart, hi surt l’expressió polític sincer. Això existeix, o precisament surt en aquest tema perquè és cosa de marcians?

Avui es busca tant la perfecció que fins i tot esperem que hi hagi polítics sincers.

N’hi ha?

Buf, no n’hem conegut.

Els interessa la política?

Sí que ens interessa. I tenim força debats entre nosaltres, també.

La idea comuna és que als joves de vint anys els rellisca la política.

N’hi deu haver que en passen, però a altres ens preocupa què passarà amb la nostra vida. Hi ha força més gent jove mobilitzada del que sembla. Perquè moltes vegades el que es veu als mitjans, a les xarxes socials, és només la representació del jovent que no està polititzat. Però al final la política impregna tots els aspectes de la nostra vida.

Estan trencant un mite sobre el jovent.

Sovint fa la sensació que hi ha molt poc jovent mobilitzat, i és veritat que n’hi ha molts que no ho estan, però també n’hi ha d’altres a qui ens interessa. Hi ha joves que estem atents a les coses i intentem fer aquest món una mica millor del que és. També és cert que hi ha molt jovent desencantat amb els partits tradicionals, per això hi ha molt moviment a sota que no es veu reflectit a les urnes.

Subscriu-te per seguir llegint