Pont de Molins dignifica Can Tretze amb un plafó de memòria als presoners afusellats el 1939

Pont de Molins ha inaugurat aquest dissabte el plafó de memòria del barranc de Can Tretze, un espai marcat per la violència dels darrers dies de la Guerra Civil, escenari de l’afusellament de 40 presoners del bando nacional el 1939 i posteriorment els treballs forçats de republicans. La nova senyalització resignifica l’indret i l’incorpora a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

L’acte ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Pont de Molins, Marie Louise Gournay; la presidenta del MUME i alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora territorial del departament a Girona, Núria Gómez.

El barranc de Can Tretze va ser escenari, el 7 de febrer de 1939, de l’afusellament de 40 presoners del bàndol nacional per part de tropes de la rereguarda republicana, entre els quals hi havia el bisbe de Terol, Anselmo Polanco.

Malgrat les ordres de no executar-los, i en un context de tensió extrema i descomposició del front, van ser traslladats al barranc de Can Tretze, on van ser afusellats i posteriorment cremats. Aquests fets s’inscriuen en els darrers episodis de violència a la rereguarda republicana al nord de Catalunya.

Acabada la guerra, la dictadura va convertir l’indret en un espai de memòria apologètic del règim amb la construcció, l’any 1940, d’un monument als anomenats “Mártires de Teruel”, erigit amb treballs forçats de presoners republicans.

Durant dècades va acollir actes oficials i religiosos del règim. Amb la democràcia, aquests usos van desaparèixer, però l’espai no es va reinterpretar i va patir un deteriorament progressiu que en va esborrar part del significat original. 

Després d’una visita al barranc, on l’historiador Miquel Serrano ha contextualitzat els fets, les autoritats s’han traslladat al cementiri de Pont de Molins per fer-hi els parlaments institucionals. Durant la seva intervenció, Espadaler ha defensat la inauguració com “un acte d’honestedat i coratge”, i ha remarcat que la memòria democràtica s’ha de sustentar en tres pilars: veritat, justícia i reparació.

Segons el conseller, recordar els fets del barranc de Can Tretze dignifica les víctimes i reforça la qualitat democràtica del país. També ha destacat que la iniciativa neix d’una moció aprovada el 2014 per l’Ajuntament de Pont de Molins per reconèixer tant les persones assassinades el 1939 com els presos republicans obligats a aixecar el monòlit franquista.

"Una societat democràtica madura és aquella que sap explicar i contextualitzar fets com aquests i no deixar-los en l’oblit”, ha dit Espadaler. En aquest sentit, ha valorat molt positivament que l’acte tingui l’origen en una moció aprovada l’any 2014

Citant Václav Havel, ha remarcat que “no podem canviar el passat, però sí que podem canviar la manera com l’interpretem i com vivim a partir d’ell”, i ha afegit que aquest és el veritable valor d’actes com el d’avui: “no podem desfer els fets execrables que aquí van tenir lloc, però sí que podem decidir com els assumim col·lectivament i què en fem com a societat”. En aquest sentit, ha conclòs que “la memòria democràtica no és només record, és també una eina per construir el futur des del compromís amb el ‘mai més’”.

La figura d'Anselmo Polanco

Durant l’acte també s’ha posat en relleu la figura d’Anselmo Polanco, una de les víctimes dels afusellaments. Espadaler n’ha remarcat la rellevància històrica i el vincle simbòlic amb el Papa, ja que tots dos pertanyen a l’orde dels agustins i el pontífex conserva una relíquia del bisbe.

La nova senyalització ofereix per primer cop una lectura completa del lloc: els afusellaments de 1939, la construcció del memorial franquista amb mà d’obra forçada i l’evolució posterior d’un espai que, durant dècades, va quedar sense reinterpretació. Amb aquesta actuació, Can Tretze passa a formar part del mapa català d’espais de repressió, dol i memòria vinculats a la Guerra Civil, l’exili i el franquisme.

Subscriu-te per seguir llegint