La Polifònica enceta la Setmana Santa reivindicant Francesc Civil

L'any 1944, Francesc Civil va completar l'oratori Les Set Paraules de Crist a la Creu per a cor d'homes i quartet de corda. Estava pensat per ser interpretat dins el servei de Tres hores d'agonia de Crist, que se celebrava el Divendres Sant entre les dotze del migdia i les tres de la tarda. Cinc anys després, el 1949, la basílica de Sant Feliu de Girona va acollir l'obra de Civil dins aquesta funció litúrgica.

Han hagut de passar 77 anys perquè aquest oratori tornés a ser interpretat dins aquest context litúrgic, i ho va fer ahir la Capella Polifònica de Girona en un concert a la Catedral de Girona que va alternar la lectura de textos per part de l'escriptor Josep Maria Fonalleras i l'acompanyament musical del Quartet Gerió, format per Vladimir Kunça (violí), Jaume Francesch (violí), Sabina Ayats (viola) i Edgar Casellas (violoncel). La percussió va anar a càrrec de Biel Buisac.

La Capella Polifònica va omplir la Catedral de música i públic, i va encetar la Setmana Santa amb una reivindicació del llegat i talent del compositor de Molins de Rei quan fa 36 anys de la seva mort. El recital va anar a càrrec de la direcció musical de Martí Ferrer i Bosch, responsable de l'arranjament de l'obra per a veus mixtes. Aquest oratori consta de set moviments lents, tal com requereix el servei de Les tres hores. A més, la Polifònica va incloure en el recital l'obra completa amb els fragments dels evangelis en llatí i d'una glosa per a cada paraula, d'autor anònim del barroc.

El servei de "Les tres hores"

A Girona, el servei de Les tres hores se celebrava en aquesta època a la basílica de Sant Feliu amb la participació de la Schola Cantorum del Seminari i una orquestra creada per a l'ocasió. Segons explica la formació, durant molts anys es va interpretar Les set paraules de Rafael Tapiola, i va ser l'any 1949 quan es va estrenar la versió de Civil. La premsa de l'època deixa constància d'una interpretació de l'obra homònima de Josep Baró Güell, però no en el context litúrgic.

La recuperació de Les Set paraules de Crist a la Creu respon al compromís de la Capella Polifònica de Girona amb el patrimoni musical de la ciutat. Així com, per Nadal i des del 2021, representa El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, la reestrena de Les Set Paraules s'afegeix a la llarga llista d'obres recuperades del mateix autor (a destacar El gran dia de Girona, en format participatiu a l'Auditori de Girona els anys 2021 i 2023), la música de Josep Viader i de mestres de capella de la seu gironina de tots els temps (Verdalet, Soler, Gaz, etc.).

Des de Pergolesi fins a Haydn

La paralitúrgia de les Tres hores d'agonia de Crist va ser concebuda pel jesuïta Francisco del Castillo el segle XVII i difosa des de la península Ibèrica arreu d'Europa pel també jesuïta Alfonso Mesía. La primera celebració d'aquesta funció hauria tingut lloc a Lima la Setmana Santa del 1660 i consistia en una alternança de la lectura de les set frases de Jesús en el moment de la crucifixió tal com apareixen recollides en els evangelis, amb reflexions després de cada paraula.

Nombrosos i importantíssims compositors han escrit obres per acompanyar la celebració paralitúrgica des que el papa Pius VI va concedir el perdó a tothom que celebrés les Tres hores un Divendres Sant. Alguns dels oratoris dedicats a aquesta data són de Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) o Joseph Haydn (1732-1809). Precisament, l'arxiu de la Catedral de Girona té constància d'un joc complet de particel·les de Les set paraules de Haydn de principis del segle XIX. A més, també s'hi conserven manuscrits d'aquesta obra d'autors locals com Francesc Creuhet del 1847.

Subscriu-te per seguir llegint