(Re)llegir «Josafat» 120 anys després
Una edició especial a cura de Xavier Pla commemora l’aniversari de la publicació de la novel·la de Bertrana, l’any 1906 a Palafrugell
Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho aborden les reverberacions del clàssic al segle XXI
Els soterranis de la catedral acolliran una Bertranada el 9 d'abril

L'obra de Mateu que il·lustra la coberta. / Joan Mateu

«Actualitzat, el campaner de Josafat podria ser el nostre incel, tancat i addicte a la pornografia digital. Podria ser el nostre noi d’extrema dreta, baix de sostre, escandalitzat amb les ideologies progressistes. Podria ser, en fi, l’alienat involuntari ple de ressentiment, el que renya a les xarxes socials, o podria encarnar la víctima estàndard d’una societat que relega, per sistema, la diferència a la catacumba», escriu l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol. Podria ser això, i moltes altres coses, el campaner que vol i dol reclòs a la catedral de Girona, constret entre el desig i el pes del pecat, que va escandalitzar els lectors de fa 120 anys. La gironina Edicions de la Ela Geminada celebra l’aniversari rodó de la novel·la de Prudenci Bertrana amb una edició especial a cura de Xavier Pla.
La història dels amors tortuosos d’aquest Quasimodo a la gironina i de Fineta, amb el temple com a tercer vèrtex del triangle, suma més de cinquanta reedicions des d’aquell primer cop que es va poder llegir Josafat com a llibre, l’any 1906, gràcies a la impremta Ribas de Palafrugell. Ara torna a les llibreries amb una edició que convida a acostar-se a l’obra de Bertrana com el que és, un clàssic imprescindible de la literatura catalana, però també com un text que ressona al segle XXI.
Per això, a més d’una introducció del professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona i curador de l’edició, Xavier Pla, que situa l’obra en el seu context i ressalta la importància de la catedral en la novel·la i la seva relació amb Notre-Dame de París de Víctor Hugo, el nou volum també s’acompanya de tres epílegs contemporanis que proposen noves aproximacions a la lectura. Adrià Pujol en fa una interpretació en clau bíblica; la periodista Clàudia Rius aborda el text des de la tensió entre desig i puritanisme, i l’escriptora Núria Bendicho hi aporta un relat d’autoficció al voltant de la figura del monstre.
La cirereta de la nova edició són tres obres originals del pintor Joan Mateu, en acrílic i carbonet sobre paper, creades expressament per l’ocasió. Mateu també signa la tipografia del títol de la coberta.

El campaner de la catedral, il·lustrat per Joan Mateu. / Joan Mateu
Bertranada el 9 d’abril
Per celebrar els 120 anys de la novel·la, s’ha previst un acte especial als soterranis de la catedral el 9 d’abril. Organitzada conjuntament per Edicions de la Ela Geminada, l’Ajuntament de Girona i la Fundació Prudenci Bertrana, en col·laboració amb el Capítol de la Catedral, la Bertranada inclourà converses, lectures de fragments i la projecció del teaser del projecte fallit per adaptar-la al cinema. Comptarà amb Pla, Pujol, Bendicho i Rius, a més de Xavier Puebla, Glòria Granell, Judit Pujol, Jordi Garcia i Joan Mateu, que pintarà una una obra de gran format en directe.
L’acte és gratuït, però l'aforament és limitat i cal reserva prèvia al web de la catedral.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Llei de costes ho prohibeix: aquestes són les sancions per a les persones que extreguin sorra, petxines o pedres de la platja
- Dos homes detinguts a Girona per pagar a menors a canvi de sexe
- L'espectacle de la Sagrada Família es va preparar en secret als voltants de Celrà
- Aquest és el nou anunci d'Estrella Damm amb presència de diversos espais de la Costa Brava
- Carlos Sainz torna a circular pels Àngels gairebé 40 anys després
- La recerca del menor desaparegut a Roses es concentra entre l'Escala i l'Estartit després de trobar la moto d'aigua a Pals
- Necrològiques del 13 de juny de 2026