Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Desè aniversari del Trio Fortuny a l'Auditori: la «fórmula arriscada» d'entrellaçar Beethoven i Magrané

La formació celebra deu anys diumenge a Girona encavalcant, amb l'ajut de la GIO, el «Triple Concert» del compositor alemany i una nova creació del català, «Fantasia Concertant»

La presentació del disc «Echoes» del trio, que inclou una obra de Magrané (dreta), al Palau de la Música Catalana.

La presentació del disc «Echoes» del trio, que inclou una obra de Magrané (dreta), al Palau de la Música Catalana. / Gemma Escribano

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Alba Carmona

Alba Carmona

Girona

Un vestit a mida, una peça composta per Joan Magrané pensant en els tres components de la formació, entrellaçada amb el Triple concert de Beethoven i amb l’acompanyament de la GIO Symphonia, serviran per celebrar el desè aniversari del Trio Fortuny. L’Auditori de Girona acollirà el 12 d’abril l’estrena absoluta de Fantasia Concertant, obra del compositor Joan Magrané, en diàleg amb un dels triples concerts més cèlebres del repertori clàssic, interpretada per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano) i l’orquestra gironina, amb Francesc Prat a la batuta.

El projecte reuneix diversos músics estretament vinculats entre si i que destaquen en l’escena catalana per celebrar la primera dècada del Trio Fortuny, una formació nascuda «sense més intenció que fer música i aprendre els uns dels altres», explica Bardolet, que remarca que «aquesta curiositat i ganes de gaudir de la diferència i la individualitat de cadascú es mantenen». En aquest temps han actuat en importants escenaris europeus, com el Wissembourg International Music Festival, Porta Ferrada, el Festival de Torroella o el Palau de la Música Catalana, on estan realitzant el tercer any de residència artística, i han establert vincles amb altres disciplines, com ara la dansa de la companyia Mal Pelo.

El Trio Fortuny.

El Trio Fortuny. / Marta Mas

Alguns dels components del Fortuny i Magrané es coneixen des que estudiaven al conservatori, han treballat junts com a trio (Trois nocturnes, enregistrat al disc Echoes) i per separat, i també ho han fet en diverses ocasions amb Francesc Prat, director titular de la GIO. Per això no és casual que ara sumin esforços per commemorar l’efemèride.

«De seguida vam tenir clar que en Joan Magrané i en Francesc Prat havien de ser a la celebració: són dues persones amb qui ens uneix una relació especial des de fa temps i, en el cas del compositor, coneixem molt bé el seu llenguatge», explica Joel Bardolet sobre els dos còmplices «musicalment molt valents» d’un concert «il·lusionant» i «especial».

Una forma poc habitual

Habituat a treballar amb música de nova creació —només la temporada 25-26 estrenaran obres de Ferran Cruixent, Francesc Prat i Josep Ollé, a més del triple concert de Magrané—, el Trio Fortuny assegura que té clar que «tota la música s’ha de tocar amb el mateix rigor». «Toquem Magrané com si fos Beethoven, integrant-lo en el repertori del grup més enllà de l’estrena puntual, i Beethoven com si fos Magrané, és a dir, com si fos música escrita aquest any i no fa 200, no com una peça de museu», assenyala Bardolet.

«Toquem Magrané com si fos Beethoven, i Beethoven com si fos Magrané»

Al seu torn, Magrané subratlla el caràcter singular de la composició. «El triple concert és una forma poc habitual, i a més, posada en diàleg amb el de Beethoven», explica.

El compositor Joan Magrané.

El compositor Joan Magrané. / Daniel Campbell

Diumenge, ambdues obres es presentaran encavalcant els seus moviments, reservant espais diferenciats per als diferents protagonistes del projecte: un primer moviment centrat en l’orquestra, un segon protagonitzat pel trio i un tercer que reuneix finalment tots els intèrprets en un final conjunt.

Aquest encavalcament de les dues peces, una «fórmula arriscada» que només es veurà a Girona, ha suposat tot un repte per al compositor, que ha hagut de crear una obra amb una identitat pròpia que funcionés de forma autònoma i, al mateix temps, que quedés «equilibrada» amb la de Beethoven i no grinyolés com a baula entre els seus moviments.

Al seu torn, Bardolet afegeix que una aposta així només es podria fer amb una orquestra «d’autor» com la GIO: «Té una manera de fer i de treballar els programes molt única a Catalunya: sempre proven coses i això, en el panorama orquestral, s’agraeix».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents