«La intel·ligència artificial no és res per si sola, la IA són persones decidint com usar-la»

La darrera ocasió que la cantant Maria Arnal va passar pels escenaris gironins va ser la tardor del 2022, per oficiar una mena de cerimònia pagana que unia la música que durant anys havia conreat, a base de tradició i música electrònica, amb Marcel Bagés, la trentena de veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català i un desplegament de llum i so. Aquella rave polifònica a La Mirona va ser l’oportunitat d’acomiadar el projecte amb Bagés, iniciant un canvi de cicle perquè, des de llavors, s’ha dedicat al cinema, a les arts escèniques i també a la recerca, explorant les possibilitats de la tecnologia i la intel·ligència artificial. El resultat d’aquests més de tres anys d’investigació és AMA, un primer disc en solitari que presenta dissabte a l’Auditori de Girona, dins el festival Strenes.

«Necessitava sortir del cicle de disc-concert-disc-concert, allò ja no m’omplia. Volia experimentar i aprendre coses per sortir d’aquest circuit, que a vegades pensem que és l’única manera de viure de la música i no és veritat», explica l’artista, satisfeta «d’haver obert camins» treballant amb creadors com el cineasta Carlos Marquès-Marcet i el coreògraf de La Veronal Marcos Morau, però també amb el Barcelona Supercomputing Center.

Filla d’una professora de ciències ara ja jubilada i formada en literatura i arts escèniques, Arnal assegura que «la curiositat i la passió per conèixer» l’ha tingut sempre, però que al costat dels científics ha entès que «ciències i arts tenen molt en comú»: «El procés de recerca i el creatiu tenen molt a veure amb experimentar, amb provar i fallar. Des del punt de vista de l’experiència no hi ha error ni èxit; fins i tot el que sembla un fracàs en un moment concret acaba sent un pas més, perquè generes un coneixement que et guia».

«El procés de recerca i el creatiu tenen molt a veure amb experimentar, amb provar i fallar»

Polifonia digital

Totes les veus que se senten a AMA, tant les de solista com les polifonies, parteixen en realitat de la veu de Maria Arnal, que s’ha creat uns instruments digitals a mida que sonen com ella. «Ara tinc la meva veu física, que fa les coses que només pot fer la veu física, i les veus digitals, que la porten a llocs on no arribaria, però no intenten substituir-la». «Aquestes pròtesis m’acompanyaran sempre, no moriran mai mentre algú en tingui els models», apunta l’artista, que remarca, això sí, que aquesta concepció gairebé futurista del projecte casa amb un cor «molt emocional» pel que fa al missatge i que musicalment reposa sobre una manera de cantar «antiga» i instruments com ara l'orgue: «Aquella cantant que explorava la música tradicional encara hi és, és la meva fusta, la base».

Paradoxalment, explica Arnal, la capbussada en la intel·ligència artificial per clonar la seva veu li ha permès conèixer-se millor com a cantant i descobrir que la veu no es pot replicar: «Pots clonar la dimensió tímbrica, la dimensió melòdica, la dimensió fonètica, fins i tot la dimensió rítmica, però no pots clonar una veu amb totes les subtileses, que són infinites».

«Quan hi treballes veus que la veu humana és un instrument supersofisticat, i a mi aquest procés m’ha ajudat a agafar molta més consciència que és única», assegura l’artista, que ha treballat «clonant d’una manera molt artesanal», a partir dels seus propis models sintètics i «amb valors ètics», per veure com funciona «una tecnologia que es fa servir molt però que s’usa molt superficialment».

«Hi ha tota una bombolla de la IA, però s’ha desenvolupat sense regulació, amb desconeixement del potencial de l’eina i en mans de determinades persones que només pensen a generar beneficis; per això no hi ha tants projectes d’intel·ligència artificial que beneficiïn la societat com sí que n’hi ha per lucrar-se», lamenta. «Hem de començar a pensar com usar aquesta eina des d’allò públic, des dels valors democràtics, perquè ara mateix tenim una crisi de valors bestial i falten projectes que, d’alguna manera, compensin els mals usos d’aquesta tecnologia. La IA no és res per si sola, la IA són persones decidint com usar-la», continua Arnal, que assegura que per primera vegada se sent molt «ama» del seu projecte, d’aquí el títol d’un disc que parla de la relació de les dones i el poder.

Empoderament femení

«Cançons com Que me quiten parlen des del cos, perquè des de la perspectiva del feminisme és el primer espai de batalla, el primer que fa servir el patriarcat per oprimir la dona. Al final, el cos és el meu instrument, que és la veu humana, i jo el que he fet en aquest disc és clonar-me la veu; per tant, sonar com jo, però sense cos», explica Maria Arnal, que dedica el disc a totes les dones de la seva vida que li han permès «sostenir» un projecte propi.

«A totes i sobretot a una, una nena que m’ha marcat tota la vida però amb un cos que ja no hi és», explica, en referència a la seva cosina, que va morir als quinze anys quan ella en tenia tretze.

De tot plegat n’ha sortit un disc «molt més lluminós i juganer» que els anteriors, «més foscos i densos»: «He buscat cantar des de llocs i des d’emocions que també formen molt part de mi, però que no m’havia atrevit a mostrar, i ha sigut un disc molt, molt bonic de fer».

Al directe que portarà aquest dissabte a Girona, i que a l’estiu també es veurà a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, s’acompanyarà de ballarines coreografiades per Ariadna Monfort per fer «més un espectacle que un concert». «A vegades sento una mica de frustració que els concerts es plantegin només com tocar música. A mi m’agrada que s’hi afegeixin noves imatges», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint