Bestsellers, clàssics i sorpreses: el més prestat a les biblioteques gironines aquest 2025

Les biblioteques són un oasi lector que equilibra la balança de novetats setmanals que viuen les llibreries constantment. La "pressa" no les pressiona, i entre les seves lleixes s'hi troben fons de llibres d'autors, llengües i temàtiques més que diverses. De fet, segons les dades difoses pel Departament de Cultura sobre l'hàbit de préstec dels ciutadans l'any 2025, es desprèn que els 10 llibres més venuts a cada província representen només un 6,18% dels préstecs totals. Tenint en compte aquest model de cua llarga que, de fet, reflecteix la tendència a buscar novetats, veiem que a la demarcació de Girona molts dels llibres més prestats en català dins la categoria de novel·la d'adult van sortir a la venda el mateix 2025 i van ser bestsellers: Les calces al sol (Regina Rodríguez), encapçala el top en català, i el segueixen La catastròfica visita al zoo (Joël Dicker), Cor Fort (Sílvia Soler), Aquest tros de vida (Estel Solé) i Diagonal Manhattan (Xavier Bosch). Martí Gironell també es cola entre els més buscats amb La muntanya del tresor, i Dicker és l'únic autor que repeteix amb Un animal salvatge. També s'hi ha colat el fenòmen editorial de 2017 La trena de Laetitia Colombani.

La presència d’escriptors gironins a la llista (Rodríguez de Puigcerdà, Soler de Figueres i Gironell de Besalú) és també un altre dels criteris de préstec a les comarques gironines, tot i que no es reflecteix amb la mateixa claredat en altres categories.

En llengua castellana hi apareixen els tres llibres de la saga de thriller que aquest any ha arrasat al cinema, La asistenta de Freida McFadden. També hi ha Las que no duermen NASH de Dolores Redondo, El niño que perdió la guerra de Julia Navarro i Por si un día volvemos de María Dueñas.

La poesia en català més prestada té autors diversos: qui lidera la llista és Tan bonica i tirana de Blanca Llum Vidal, Amb els ulls oberts: antologia poètica de Miquel Martí i Pol i Les mateixes estrelles de Núria Martí. La presència gironina la mantenen Irene Tarrés amb Nus de Carn i el bisbalenc Albert Carol amb El desig d’ofegar-nos. Entre novetats i clàssics també s’hi troba la traducció de Joan Ferrater de Les poesies de C.P. Cavafis i els Petits poemes de Joan Brossa.

En occità només hi consten dues novel·les: Presoers dera mar gelada de Francés Boya i la traducció era Plaça deth Diamant de Mercè Rodoreda.

En el cas de la poesia en castellà, el més prestat fou Olor a Homiga de la catalana Julia Peró, així com les Leyendas y rimas de Gustavo Adolfo Bécquer i Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda. Entre els més prestats també hi ha la traducció en castellà de la poesia completa del mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Crònica negra i autoajuda

Dins la no ficció d’adult, el més prestat a les comarques gironines en català foren guies d’aprenentatge: un curs de català per a no catalanoparlants de nivell bàsic; acreditació de competències en TIC de nivell mitjà de Julio Cuartero i Qüestionaris de preguntes d’examen ATIC de nivell mitjà de Luis Martínez. També hi apareix Rigor mortis: els casos del forense Narcís Bardalet de la periodista gironina Tura Soler, La dona del segle de Toni Cruanyes, Solito: una historia real de Javier Zamora i el llibre d’autoajuda Hàbits atòmics de James Clear. En occità, hi ha tres obres: dos cursos d’aranès a càrrec d’Aitor Carrera i Manuela Ané Brito i Caçaires de paraules ena Val d’Aran damb Roger de Gràcia (diversos autors).

La no ficció en castellà té com a llibres més llegits un podi d’autoajuda bestseller: Hábitos atómicos, Cómo mandar a la mierda de forma educada d’Alba Cardalda i La supraconciencia existe: vive después de la vida de Manuel Sans. Entre els deu més llegits també hi ha el fenomen editorial El Infinito en un junco d’Irene Vallejo.

El teatre: clàssics de sempre

En el cas del teatre, entre els més prestats hi ha L’aranya i Terra baixa d’Àngel Guimerà, únic autor que repeteix al top 10; entre la resta d’autors catalans hi ha Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater i La Corona d’espines de Josep M. de Segarra -obra que recentment ha produït el TNC i que ha estat de gira per terres gironines-. Completen la llista obres com Tots ocells de Wajdi Mouawad o La tercera fuga de Victoria Szpunberg.

En castellà, destaquen La fundación i Historia de una escalera d’Antonio Buero Ballejo, La casa de Bernarda Alba de Federico García lorca i La verdadera y singular historia de la princesa y el dragón de José Luis Alonso de Santos. També hi ha la traducció al castellà del clàssic La ratonera d’Agatha Christie i altres clàssics espanyols com La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca i La Celestina de Fernando de Rojas.

Ficció juvenil i infantil

Míriam Tirado per Ni ho somiis, Goa i Oh my Goa! si que n'hi ha per tant! lidera els préstecs en la categoria de novel·la juvenil, en què també hi apareix el figuerenc Àngel Burgas per Noel et busca i el fenomen editorial Wonder de J. R. Palacio. En ficció infantil, ni rastre d'autors gironins, i Jaume Copons hi té presència en tres dels 10 primers llocs per L'any del gat, Arriba el sr. Flat! i Salvem el Nautilus!.

Tirado i Moreno repeteixen a la llista en castellà -Moreno per partida doble amb Invisible i Redes, i altres autors estrangers com Chloe Walsh hi apareix per Binding 13 i Keeping 13.

Monopoli de manga

L’àmbit del còmic està quasi monopolitzat pel gènere manga, tant en la categoria d’adults com en la d’infantil. Aquest sector ha tingut escassetat crònica de títols en català tot i el boom del gènere durant els anys 90, tot i que els últims anys hi ha hagut un impuls sorgit sobretot de la demanda del públic.

Pel que fa als més prestats en la categoria de còmic adult en català hi ha títols com Guardians de la Nit de Kyoharu Gotouge, un còmic sobre caça dimonis que ha estat tot un fenomen mundial gràcies a la versió anime i a les pel·lícules que han arribat als cinemes. Jujutsu Kaisen de Gege Akutami o Chainsaw man de Tatsuki Fujimoto també són alguns dels èxits recents en el món del còmic japonès que també apareixen a la llista.

En castellà els més prestats són Blue lock de Muneyuki Kaneshiro, One Punch-man de ONE i Tokyo Revengers de Ken Wakui. També hi ha Jujutsu Kaisen i altres fenomens mundials com Ataque a los titanes de Hajime Isayama, traduït igualment al català.

A la categoria infantil, en la qual hi ha incloses obres juvenils, hi apareixen Bola de Drac d’Akira Toriyama, Naruto de Masashi Kishimoto i Detectiu Conan de Gosho Aoyama -ambdós amb gran tradició a Catalunya en format sèrie d’anime a TV3 i que estan actualment en emissió. Com a curiositat, el cas de Detectiu Conan, la fidelitat és tal que el català és la llengua no asiàtica amb més episodis doblats del món. Amb tot, només s’han publicat en català en format còmic 20 volums -al mercat n’han sortit més d’un centenar-.

En castellà, la llista comparteix els tres títols més vistos en català, però està liderat per One Piece- també té traducció catalana- i s’hi inclou el clàssic Doraemon, que no apareix entre els més llegits a la llista en català tot i que també s’està publicant en català.

Subscriu-te per seguir llegint