El Col·lectiu de Crítics perdrà la gestió del cinema Truffaut després de més de 25 anys

El Col·lectiu de Crítics de Girona ha perdut en un concurs públic convocat per l’Ajuntament la gestió del cinema Truffaut, un projecte creat per la pròpia entitat als anys 90 i que, precisament, el novembre passat va celebrar el 25è aniversari de la seva «municipalització» ocupant el segon pis de l’edifici Modern, on hi havia l’antiga sala B. A partir del proper 19 d’abril (cosa que vol dir que en una setmana els actuals programadors i gestors deixaran de fer-ho), assumirà el servei una empresa tarragonina, Rambla de l’Art-Cambrils AIE que té al darrere Antoni Badimon, un exaltcàrrec de Lauren, que ara controla un cinema a Cambrils (Rambla de l’Art) i s’ocupa de programar el Casino de Begur. De moment, a instàncies d’aquest diari, Badimon ha preferit no fer declaracions. Tampoc s’han volgut pronunciar des del Col·lectiu de Crítics, a l’espera que l’adjudicació es faci oficial, potser, dilluns.

L’Ajuntament va tancar el 5 de març el termini per presentar sol·licituds al concurs pel «Servei de programació, dinamització i gestió del servei públic municipal de cinema en versió original - Cinema Truffaut». S’hi van presentar només dos aspirants: el Col·lectiu de Crítics, que n’ha assumit la gestió des dels inicis de l’actual etapa, el novembre de 2000, amb la reobertura al Modern ja adquirit pel consistori, i l’empresa de Cambrils. En l’anàlisi dels criteris «no avaluables en xifres o percentatges», i que se centra en aspectes com els criteris de programació, el foment de la llengua, la col·laboració amb d’altres equipaments culturals, l’organigrama i equip tècnic o les activitats paral·leles, el guanyador és el Col·lectiu (42,75 punts a 39,75), però en l’oferta econòmica guanya Rambla de l’Art-Cambrils AIE ( 49 punts, el col·lectiu, 43,84) i això ha acabat sent definitiu. El valor de qui havia iniciat el projecte i n’havia tingut cura durant més de 25 anys no s’ha tingut en compte. I hi ha una altra diferència: el Col·lectiu és una entitat cultural de la ciutat sense ànim de lucre.

Els actuals gestors havien creat el projecte als anys 90, primer amb la Setmana de la Crítica als antics cinemes Catalunya i, posteriorment, arribant a un acord amb l’empresa que duia el Modern per programar a l’antiga sala B films d’art i assaig i en versió original. Quan el Modern va tancar, l’edifici el va adquirir l’Ajuntament. I el 17 de novembre de 2000 arrencava l’actual etapa, amb els crítics gironins de gestors, ja convertits en una associació cultural sense ànim de lucre. El novembre passat es va fer un gran acte al Teatre Municipal per celebrar-ne els primers 25 anys de vida, en un acte que va reunir espectadors habituals de la sala, però també el líder de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, l'exprogramador dels cinemes Albèniz Josep Maria Pallàs, i els germans Jordi, Joan i Esteve Agustí, empresaris de la cadena Ocine. També hi eren l’alcalde Lluc Salellas, el regidor de Cultura Quim Ayats, l’exalcalde Joaquim Nadal, l’actor Sergi López i el director Marc Recha.

"El cinema del poble"

«És el cinema del poble», es va repetir diverses vegades. Aquell mateix dia eren guardonats amb el premi Diari de Girona. En aquell moment ja estava a l’horitzó la convocatòria d’un concurs públic per dur-ne la gestió, perquè s’esgotaven els quatre anys de vigència del darrer, de l’abril de 2022. Aquella vegada el Col·lectiu va ser l’únic aspirant. Ara, segurament per sorpresa, n’ha aparegut un segon. I no només això. Ha acabat guanyant, a falta de l’anunci oficial de l’adjudicació definitiva.

De fet, de fonts municipals, ahir van apuntar sobre el cas que «pel que fa a aquesta licitació, en aquests moments s’ha fet l’obertura del tercer sobre de les ofertes i hi ha pendent de fer l’informe de valoració corresponent i la posterior comprovació de possibles ofertes anormalment baixes (baixes temeràries), a més de la resta de tràmits previstos per la normativa de contractació pública previs a l’adjudicació».

Un model d`èxit

En uns moments de crisi pel sector de l’exhibició cinematogràfica, el model del Truffaut és d’èxit. Ara mateix és l’únic cine al centre de la ciutat (els Albèniz Centre i Plaça van tancar el 2022 i 2021, respectivament), i en aquella ciutat que va arribar a tenir més de trenta sales, ja només hi queden els Ocine, a Sant Ponç. La qüestió és que, a més, el projecte guanya espectadors any rere any i va tancar el 2025 com el millor de la seva història, amb un 9% més de públic que el 2024 (47.873 espectadors per 43.901 en l’anterior registre). L’obertura d’una segona sala el 2022, que complementa l’oferta de la principal, també hi té molt a dir en això, a banda de cicles com els de la Filmoteca, i les projeccions vinculades a festivals com Temporada Alta o gràcies a acords amb múltiples col·lectius i entitats de la ciutat i la província.

Des del final de la pandèmia la xifra d’espectadors no ha parat de créixer: s’ha passat dels 20.025 espectadors del 2022 -a finals d’aquell any va obrir la segona sala a les instal·lacions del Modern- als prop de 48.000 del 2025, un augment del 139% en tres anys. «Per aquest 2026, el repte del cinema Truffaut és mantenir i consolidar aquestes xifres d’assistència, sobretot tenint en compte la volatilitat del context cinematogràfic», assenyalaven des de la sala al gener quan es van fer públics els números. Pel·lícules com Romería i Sirat van ser les més vistes l’any passat. Aquest 2026 també ha arrencat bé amb títols que han dut molta gent com ara Balandrau.

El cas és que a partir del 19 d’abril la gestió del Truffaut anirà a càrrec del guanyador del concurs. I molt probablement, si es confirma que és Rambla de l’Art-Cambrils AIE, l’equipament estarà unes setmanes tancat perquè per la burocràcia municipal es triga al voltant d’un mes entre l’adjudicació i la formalització del contracte. Aquesta setmana el Truffaut projecta Calle Málaga, I swear, La buena hija, i La Grazia, entre d’altres títols, en el que pot ser la darrera programació elaborada pel Col·lectiu de Crítics en el projecte que ells mateixos van crear.

Subscriu-te per seguir llegint