La jueva de Toledo

L’empremta de la cultura jueva a la història medieval de la Península és innegable, tant a la Corona de Castella com a la d’Aragó. Segles de convivència i veïnatge, de creuaments socials i culturals no podien donar cap altre resultat. De fet, la cultura jueva a la Península va viure la seva pròpia edat d’or en diversos moments anteriors al segle XIV, fins que a finals d’aquesta centúria, especialment el 1391, aprofitant la minoria d’edat d’Enric III, partint dels primers disturbis a Sevilla, el fanatisme es va apoderar de l’opinió pública i es va desencadenar un assalt sistemàtic als calls amb ferides difícils d’oblidar i una llarga estela de mort i destrucció. Es calcula que va haver-hi uns quatre mil morts en els primers moments només a Sevilla. Seria un anunci de l’expulsió dels jueus, que es va materialitzar un segle després el 1492.

Records d’unes èpoques anteriors d’esplendor cultural i convivència més o menys suportable són nombrosos i entre ells destaca el nom de Girona per la seva importància i la transcendència. Aquest és el cas del rabí Issac Sagi Nehor (Isaac el Cec, 1160-1235), que va recollir les tradicions cabalístiques de la Provença, on van néixer, en el Sefer ha-Bahir (Llibre de la claredat), per donar-los una forma clàssica, molt influïda pel neoplatonisme. Així mateix, podem recordar Moixé Ben Nahman (Nahmànides, Ranban, Bonastruc ça Porta, 1194-1270), de gran influència en la història del pensament jueu i famós a més per la disputa religiosa del 1263 davant Jaume I, després de la qual va haver de prendre el camí de l’exili. Però es tracta només d’alguns dels noms més prestigiosos, dels cims del pensament i la literatura jueva, noms que sobresurten en una complexa història de veïnats i creuaments socials i culturals. Altres experiències més properes a la vida quotidiana conformen una llarga col·lecció de vivències.

Aquest és el cas que ens ocupa avui. Al mateix lloc on van desenvolupar la seva activitat el rabí Issac Sagi Nehor i Bonastruc ça Porta, avui el Museu d’Història dels Jueus (Institut Nahmànides), es presenta divendres que ve, dia 17, a les 18.00 h, la novel·la històrica de Raquel Jiménez Yo, Raquel Ezra, la amante de Alfonso VIII, basada en la història o la llegenda de la judía de Toledo -títol d’una obra de teatre de Lope de Vega sobre el mateix tema-, és a dir, de Raquel la Fermosa, l’amant d’Alfons VIII a finals del segle XII. Després de donar-nos la notícia de l’assassinat del rei Alfons, Raquel Jiménez realitza un recorregut biogràfic per diversos temes de la història baixmedieval, com el camí de Sant Jaume i les seves nombroses esglésies, hostals, catedrals i rutes, així com la història de cadascuna d’elles, tot plegat farcit t amb records de fets històrics i/o llegendaris com els de la batalla de Navas de Tolosa. Assistim així a un ampli desplegament d’història de cadascun dels bastions i eixos temporals que visita Raquel Jiménez, encara que sempre els veiem amb els ulls d’una noia de finals del segle XII.

La identificació entre la narradora i Raquel la Fermosa és un tema que va in crescendo al llarg de la primera part de la novel·la a través d’animats diàlegs amb Jesús-Santiago, personatge de la novel·la, cosa que produeix un efecte poètic d’identificació d’històries entre el present narratiu actual i el passat medieval. Raquel Jiménez va descobrint ‘casualitats’, convergències i paral·lelismes en els seus viatges que produeixen la sensació d’una projecció cabalística -tema reprès diverses vegades al llarg de la narració, com en la interpretació cabalística de la biografia d’Alfons VIII- que augmenta la certesa d’una identificació entre la Raquel moderna i la medieval, la del segle XII. Per això també hi ha la important presència de la tradició jueva i de la història de la sinagoga medieval. Entre aquestes variades històries té un protagonisme fonamental l’episodi del paso honroso de Suero de Quiñones, una història d’amor truncada, com les diverses esmentades al llarg de la novel·la, i entre elles la de Jesús-Santiago, històries sobre les quals la narradora torna una vegada i una altra com un dels eixos centrals del relat. Una crònica poètica d’amor, batalles, assassinats i llegendes que segueix el camí d’autors com Javier Sierra, Paulo Coelho i fins i tot Dan Brown i el Priorat de Sió.

Subscriu-te per seguir llegint