«La gent escolta música amb l’altaveu del mòbil i és una cosa que no puc entendre»

Director musical d’OT, responsable (amb Roger Rodés) del Medusa Studio, creador d’espectacles com El petit príncep... "El meu terapeuta em diu que soc un TDAH de manual", riu Manu Guix, que, arrencant hores i minuts de la seva agenda, no permet que quedi arraconada la seva faceta d’artista que fa àlbums. El nou, Galàxies, arriba en dues parts: l’EP de sis cançons acabat de publicar i un altre que el seguirà d’aquí a un any. La primera part es presenta en directe aquest dissabte, al festival Strenes de Girona.

Ve a ser el seu setè disc, el primer des de 2022. Per què aquest format? "Perquè no tenia temps de fer un àlbum i tenia ganes de treure música nova", explica sense embuts. "L’únic que tenia clar és que volia fer un monogràfic sobre l’amor". Amb cançons que entressin en aquesta temàtica des de diferents angles. ‘Objectiu: la lluna’ parla de "com enfocar una relació de llarg recorregut", mentre que ‘Astres’ apunta a l’extrem oposat, a "deixar-te portar una nit pels teus instints més bàsics i reivindicar la llibertat". Guix considera que "hi ha molt estigma i tabú" sobre les relacions passatgeres. "Una persona promíscua, sexualment molt activa, està mal vista, per què?".

Ecos d’altres temps

Són cançons que transiten un camí sonor molt pop i receptiu a l’eco del funk i l’r’n’b d’altres temps. "He begut molt de Stevie Wonder, Marvin Gaye i el soul de la Motown", confessa. "Són influències que avui dia es poden reconèixer en les propostes d’artistes com Bruno Mars, que té cançons que són èxits mundials i que podrien haver estat produïdes als anys 70".

Manu Guix destil·la un discurs molt alliberat de pressions i la raó és que els seus discos i els seus concerts no són l’eix financer de la seva vida. "Faig això perquè m’agrada i em fa sentir bé i no penso en el rendiment que em pugui donar. Em guanyo bé la vida, afortunadament, fent moltes altres coses", explica. Treballar amb artistes que es mouen, o aspiren a moure’s, en el ‘mainstream’ li fa carregar-se de raons. "No paro de veure gent que busca la fórmula que li funcioni i la música de la qual està molt condicionada pels números. I això no m’interessa".

Va estudiar piano al Conservatori de Barcelona i va arribar fins a vuitè. "El novè i desè curs ja eren de virtuosisme, i allà ja no vaig poder més. Per a mi s’havia convertit en una autèntica tortura", recorda. "La primera vegada que vaig escoltar ‘Your song’, d’Elton John, em vaig adonar que es podia fer música moderna i bonica amb el piano, i se’m va obrir un món". Més tard, una beca de la Generalitat li va permetre passar un any al Liverpool Institute for Performing Arts (LIPA), l’escola fundada per Sir Paul McCartney. "Li vaig poder estrènyer la mà en una entrega de diplomes", recorda. "Aquell any, per a mi, va ser el despertar a la vida".

Un portàtil i una interfície

Va muntar el seu primer estudi amb Rodés el 1998, precedent de l’actual Medusa, un projecte que li continua generant il·lusió, malgrat l’evolució industrial de la música gravada. "Tenir un estudi avui és un negoci nefast", assegura. "Quan el vam muntar, els grans estudis a Catalunya cobraven entre 1.500 i 2.000 euros al dia, i actualment nosaltres estem en els 460-480". La qüestió és que avui dia "qualsevol pot fer meravelles a casa amb un portàtil que et costa 1.500 euros i una interfície d’àudio que val 400".

Però no és el mateix, remarca. "Un estudi amb una taula analògica com aquesta, que costa més de 100.000 euros, et dona unes prestacions que no tindràs a casa amb un portàtil". Es dona la paradoxa que, a mesura que la tecnologia avança, sembla rebaixar-se l’exigència en l’audició de música. "Avui la gent l’escolta amb el mòbil, amb l’altaveu! És una cosa que no puc comprendre. Per a què llavors gastar-te aquests diners en una taula perquè després el disc s’escolti en un altaveu de merda?". Guix creu que avui la música és a l’ambient, però "no es valora", perquè "la gent es gasta 1.800 euros en un mòbil i després pagar 10 euros al mes a Spotify li sembla un atracament. Spotify hauria de costar 100 euros al mes! Aquí hi ha tots els discos del món!".

El seu projecte musical i l’expectativa del directe li permeten perdre de vista els disgustos del sector. "El que em fa més feliç és pujar a un escenari", subratlla. Estrenarà Galàxies aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona, dins del festival Strenes, inici d’una gira que el portarà a Apolo el 24 d’octubre. Acompanyat de The Veterans, banda d’amics de sempre: Toni Pagès, Jordi Franco, Jordi Roqué, Oriol Cusó i Jaume Peña. "Fa 23 anys que estem junts i aquest és el directe més ambiciós que hem presentat mai, a nivell tècnic i escenogràfic".

Subscriu-te per seguir llegint