«En comptes de llançar proclames, els artistes fan, i això ara mateix és un missatge polític»

«Volia fer una pel·lícula política sense fer una pel·lícula política: veure gent que fa coses és inspirador», assegura el cineasta gironí Salvador Sunyer Vidal. El seu segon llargmetratge documental, Qui som, protagonitzat per la família artística de Baro d’Evel, una de les companyies de circ més importants d'Europa, arriba aquest cap de setmana als cinemes. La previsió era també estrenar la pel·lícula al cinema Truffaut de Girona, però la resolució del nou concurs de gestió, pendent, ho ha fet, per ara, inviable.

Qui som segueix durant dos anys la companyia circense de Blaï Mateu i Camille Decourtye, parella artística i sentimental; les seves filles i l’actor Oriol Pla en el transcurs del procés de creació del seu darrer espectacle, Qui som?, un encàrrec del prestigiós Festival d’Avinyó. No és, però, en cap cas, un making of del muntatge, remarca el director. En aquest sentit, apunta que el film està pensat no només per als admiradors de la companyia catalanofrancesa o per amants de les arts escèniques, perquè «el retrat polièdric» que fa del seu univers busca retratar una família que viu, treballa i crea unida.

L’origen del film es remunta a fa més d’una dècada, quan Sunyer va descobrir el circ carregat de sensibilitat de Baro d’Evel. «Em vaig autoconvidar a casa seva, volia veure com vivien i treballaven, saber què hi havia al darrere d’aquesta cosa tan bonica que tenen els seus espectacles, i això només s’explica per com són ells, una família d’amics i d’artistes que també té una relació molt especial amb els animals. En ells, l’art i la vida es barregen d’una forma molt natural, per això la part íntima també hi és», explica el realitzador, que primer els va dedicar un curt.

«Quan surts d’un espectacle de Baro d'Evel, en surts més reconciliat amb el món, i això, en un món en què cada dia ens n’anem a dormir deprimits i en despertem amb una guerra nova, és radical. Jo volia fer una cosa bonica i inspiradora, com go són ells», assenyala el creador.

Dos anys de rodatge

Sunyer es va embrancar en un rodatge de dos anys per França, on viuen els artistes, però també per escenaris com Benín, on van viatjar per investigar els rituals de vudú, o al Líban, en una missió de Pallassos sense Fronteres. Tot plegat per abordar la gestació de l’espectacle més ambiciós de Baro d’Evel, un encàrrec d’Avinyó —amb carta blanca— amb catorze intèrprets en escena, des de les primeres intuïcions i assajos fins a l’estrena de la peça, el juliol de 2024. Tot i això, no hi ha ni una imatge definitiva de l’espectacle, perquè «el documental els mira a ells».

«Seguir un procés de creació és la millor manera de mirar un artista en profunditat, és on aflora tot: hi ha la part maca, però també pors, debilitats i defectes, els posa al límit. Em semblava potent ensenyar com són, no per fer-ne una hagiografia o per dir “quina família tan bonica”, sinó per dir: en comptes de llançar proclames, els artistes fan, i això ara mateix és un missatge polític», assenyala.

Un altre dels grans temes del documental són les herències i la transmissió. Mateu, fill del pallasso Tortell Poltrona, ha viscut el circ des del bressol, i juntament amb Decourtye té dues filles, que han de decidir si també es dedicaran o no a l’escena. «Això és conflictiu, perquè és un tipus de vida que també obliga a pagar moltes penyores», recorda.

El documental Qui som està produït per Materia Cinema i Avalon, en coproducció amb Les Films d’Ici i producció associada de CaixaForum+, la plataforma audiovisual del CaixaForum, on es veurà un cop acabi el recorregut per sales.

Després de l’estrena al març al D’A – Festival de Cinema de Barcelona, aquest divendres arriba a cinemes de tot l’Estat. També s’havia de projectar al Truffaut, però, a l’espera que es resolgui el concurs per a la gestió de la sala municipal, la sala gironina només ha prorrogat la programació d’aquesta setmana fins dissabte, dia que formalment acaba el contracte del Col·lectiu de Crítics.

Subscriu-te per seguir llegint