Ava Gardner i altres animals a s'Agaró

«Sant Jordi vora el mar» és un eslògan que fa patir, perquè a les profunditats marines viu en Puff, un drac màgic que -segons està documentat en la cançó de Peter Yarrow- s’avorreix molt i surt a jugar, seria trist que a un animaló tan inofensiu l’empaités Sant Jordi, un cavaller que no mira prim a l’hora de matar rèptils. Portar el cavaller a La Gavina, tan a prop del mar que des del jardí s’observa la platja amb els primers banyistes de la temporada, és arriscar-se a acabar amb l’únic drac que, en lloc de segrestar princeses, aconseguia que nobles, reis i prínceps s’inclinessin al seu pas. Afortundament, el cavaller no apareix, com no hagi vingut d’incògnit i sigui algun dels subscriptors i lectors de Diari de Girona i d’El Periódico que han vingut a escoltar les dues taules rodones -per què no hi ha mai una taula rodona a les taules rodones?- sota el títol Del llibre a la sèrie i a gaudir del posterior aperitiu als jardins de l’hotel, no necessàriament en aquest ordre de prioritat.

Àlex Salmon, responsable del suplement literari Abril, de Prensa Ibérica, obre la jornada recordant que en l’espai on ens trobem, un bon dia hi havia cabres pasturant i al cap de poc s’hi alçava aquest hostal en el qual una vegada es va allotjar, entre moltes altres celebritats, Ava Gardner, l’animal més bell del món. Cal reconèixer que passar d’un ramat de cabres a la Gardner no és mala progressió en fauna, per més que aquesta no donés ni llana ni llet. Les banyes sí que les posava, el mateix Salmon ens explica que el seu aleshores marit, Frank Sinatra, va venir des dels Estats Units en saber que l’Ava -que tampoc mirava gaire prim, si bé no en el mateix sentit que Sant Jordi- s’enllitava amb el torero i poeta català Mario Cabré, qui devia tenir més traça en l’ars amatoria que amb el capot i amb les rimes, activitats en les quals no va destacar especialment. «Ni falta que em feia», ens diria, carregat de raó i amb la Gardner al cap, si llegís aquesta crònica. Ava, per cert, va agermanar més d’una vegada literatura i cinema, només cal recordar-la a La nit de la iguana i envejarem Cabré. Salmon afegeix que els responsables de La Gavina han conservat exactament igual el petit bar, folrat de fusta, on tants grans artistes van ofegar penes o celebrar èxits amb alcohol, amb l’excepció de l’entapissat dels seients, que lògicament no ha resistit el pas del temps i ha estat reemplaçat. Fa bé Salmon de remarcar aquest detall, així evita que algun fetitxista s’acosti fins al bar a llepar el tamboret on més d’una nit la Gardner havia plantat les natges.

Ben pensat, el mateix nom de l’hostal, La Gavina, evoca Txékhov

Les dues taules rodones sense taula rodona tenen lloc en un saló de parets adornades amb tapissos de motius bucòlics, mobles antics de roure, sostre alts, làmpades d’aranya, un parell de verges tallades en fusta i una gran llar de foc, sense foc per fortuna, donat que els ponents s’hi situen gairebé a l’interior, tot plegat en un hostal sobre un turó que dona a la costa. Ja que de literatura i sèries va la jornada, amb aquest attrezzo falta només un assassinat per trobar-nos a dins d’una novel·la d’Agatha Christie. Aquella senyora que seu sola en un racó de la sala deu ser Miss Marple, i ens ordenarà que ningú surti d’aquí, ja que l’assassí es troba per força entre nosaltres.

Sant Jordi vora el mar a l'Hostal de la Gavina de s'Agaró

Veure Galeria

Aprofitant el final de la primera intervenció, m’escapoleixo a fora i passejo pels jardins de La Gavina, ara un té la sensació d’estar a dins d’El gran Gatsby, així de luxosos i ben cuidats es veuen. Fins que un arriba tot xino-xano a la piscina d’aigües, més que transparents quasi invisibles -uns pocs clients parant el sol-, i li venen ganes de tirar-s’hi i començar una ruta nedant per totes les altres piscines de la zona, que no han de ser poques en aquesta urbanització, ara soc el protagonista d’El nedador, el conte de Cheever, afecta més del que em pensava, assistir a una jornada sobre literatura i cinema. Ben pensat, el mateix nom de l’hostal, La Gavina, evoca Txékhov. Millor que torni a entrar, no em voldria perdre l’assassinat ni, menys encara, l’aperitiu que està anunciat com a cloenda de la jornada, fideuà inclosa.

Abans de finalitzar l’acte, durant el torn de preguntes, la primera persona que aixeca el braç és la suposada Miss Marple, ja hi som, ara ens anunciarà que l’home del seu costat, que fa estona que està immòbil, ha mort enverinat. Res d’això: la dona, lluny d’interessar-se per cadàvers, coartades i homicidis, vol saber si, davant d’una obra literària que ha estat duta a la pantalla, és millor primer llegir el llibre o veure la pel·lícula. Observo que aquesta qüestió és la que més preocupa als assistents, ja que altres preguntes van més o menys en el mateix sentit. Curiosament, entre tants experts a cap se li acut fer una barreja d’ambdues opcions: veure el llibre. Col·locar-lo recolzat en el televisor, asseure’s al sofà, i passar una estona observant-lo en silenci, quanta estona dependrà del nombre de pàgines que tingui. Ja que la gent cada cop llegeix menys, si més no que miri llibres

Subscriu-te per seguir llegint