D’engranatges, riscos i intuïcions que acaben portant llibres a la pantalla

Sant Jordi s’acosta, i són dies de parlar de literatura, cinema i d’un món cultural que evoluciona seguint les noves tendències dels consumidors. Dins aquest univers, les adaptacions de llibres a la pantalla són més que habituals, però se’ns escapen tots els detalls entre bastidors: la valoració prèvia de quins temes s’escullen, els requisits i els engranatges que intervenen per portar històries literàries a la pantalla, quins condicionants hi ha... L’esdeveniment Sant Jordi vora el Mar. Del llibre a la sèrie organitzat per Diari de Girona i El Periódico, i patrocinat per Fundació Metalquimia i l’Ajuntament de Platja d’Aro ha intentat treure’n aquest migdia l’entrellat vora la llar de foc dins l’Hostal La Gavina de S’Agaró.

Al voltant de dues taules debat, s'ha abordat en un primer lloc el punt de vista dels escriptors i de les agències literàries sobre el pas del llibre al format audiovisual. La segona taula ha fet el viatge invers cap a la viabilitat cinematogràfica d’una obra des del punt de vista del productor.

El responsable del suplement literari Abril, Álex Sàlmon, ha moderat la primera taula, De la història escrita a la imatge de la història, formada pels ponents Ángeles González-Sinde (guionista, directora i exministra de Cultura); Maribel Luque (directora literària de l’agència Carmen Balcells); i Josep Lagares (president de la fundació Metalquimia). Sinde, que recentment ha guionitzat la novel·la que ella mateixa ha escrit, Después de Kim, ha explicat que la seva faceta d’escriptora no té res a veure amb la de guionista, i que quan escriu no pensa amb una possible adaptació a la pantalla: «que una novel·la tingui imatges no la fa més adequada al cinema, el que ho fa és que tingui accions fotografiables, conflictes i una acció que obligui els personatges a reaccionar», ha explicat. També s’ha de tenir en compte que una pel·lícula no ho pot fer cabre tot, i ha remarcat que no s’ha de confondre la representació fidel d’una obra amb la literalitat del que s’explica. «Pots ser literal i no fer-li cap favor a l’obra perquè no pots traduir la seva riquesa: els instruments del cinema són molt diferents dels de la paraula escrita», ha expressat.

Luque li ha prendres el relleu fent valdre la petjada que va deixar l’agent literària Carme Balcells, qui va aconseguir millorar les condicions dels autors el segle passat davant els abusos editorials.

Luque, que representa els drets d’autors com Javier Cercas o Gabriel García Márquez- qui no veia amb gaire bons ulls l’adaptació al cinema d’algunes de les seves obres- ha alertat que la lluita per defensar els autors està tornant a prendre forma davant l’esclat durant la pandèmia de les grans plataformes d’estríming nord-americanes. «Fins ara, a les negociacions amb productores d’aquí negociàvem sense problemes, hi havia sensibilitat cap a l’escriptor, però des de 2020 hem vist un gran canvi, les grans plataformes demanen drets a perpetuïtat», ha denunciat. A banda, no sempre hi ha un augment de vendes d’un llibre que té una adaptació visual: «hi ha excepcions, com El conte de la serventa (Margaret Atwood), però solen ser obres que ja tenen un recorregut».

Lagares, empresari i enginyer químic de formació, ha posat sobre la palestra els criteris que segueix la fundació Metalquimia per donar suport a projectes culturals, tal com queda recollit als seus estatuts. «No financem projectes culturals per un tema de fiscalitat, sinó perquè creiem en això i ens surt de l’esperit», ha expressat l’empresari. La metodologia Creativació (creativitat i innovació), recollida en el seu llibre Time-Out, creactivació o extinció, nosaltres triem, explica la importància d’integrar la creativitat en el dia a dia: «les empreses i els creadors hem de tenir mètodes per transformar les millors idees en un pacte social», ha manifestat. Davant l’allau de propostes que rep la fundació, Lagares assegura que entre els criteris que incorpora al seu check list hi ha la valoració dels riscos, les possibilitats que té o quin valor afegit aporta al client. Aquest mètode permet aconseguir l’èxit en la majoria dels projectes, va assegurar, tot i que Sinde ha recordat que hi ha un component inconscient de qui rep l’obra i també de qui la crea que fa de mal controlar. "Aquest és el repte, trobar una fòrmula per integrar la part espiritual", ha conclòs Lagares.

Producció i nous formats

La segona part de la jornada s'ha centrat en la producció d’una novel·la i en el paper dels nous formats i com defineixen els temes que tracta el cinema o les sèries. Titulada La viabilitat cinematogràfica d’una novel·la i moderada per la periodista i escriptora Inés Martín Rodrigo, ha comptat amb les intervencions de la productora Marisa Fernández de Armenteros i l’alcalde de Platja d’Aro i professor de Producció Audiovisual Maurici Jiménez. Fernández ha deixat clar que les decisions preses al món del cinema tenen més a veure amb els pressentiments i les intuïcions que no pas de les expectatives, i que moltes novel·les són «inviables» d’adaptar. Quan la seva productora independent Buenapinta Media va dur a la gran pantalla la història de Los domingos, «no pensàvem que la pel·lícula tindria 800 mil espectadors», ha manifestat. Part de l’èxit l’explica en les lliçons que s’aprenen veient la pel·lícula: desprendre’s dels prejudicis que ens predisposen a desconfiar de determinats temes. «Quan treballes en una pel·lícula, en aquell moment estàs a sobre del guió i sobretot et vols assegurar que el director o directora es cregui i defensi la pel·lícula tot i les restriccions econòmiques», ha dit. Durant el procés de negociació de drets, ha assegurat que «és important parlar el mateix llenguatge», i que molts cops tenir un director de renom al darrere serveix d’aval i facilita molt les coses.

Per la seva banda, Jiménez ha explicat les característiques d’una producció audiovisual, els riscos que té i la importància del consum de cada format. «El format audiovisual té un marc de risc molt superior, hi ha una relació entre la producció i com es consumeix», ha indicaat. Actualment, hi ha consums molt diferents: cinema, plataformes i fins i tot el mòbil, amb noves tendències, com les sèries de cinc minuts duanju xineses. «Els formats són el que més condiciona les adaptacions, i tot i que sempre hi haurà readaptacions de clàssics com la Mòmia o Frankenstein, l’actualitat formarà part dels temes que es fan». Com a curiositat final, una pregunta als ponents: què ha d’anar primer: el llibre o sèrie? Tothom ho té clar: millor anar per ordre. Hi ha coses que no canvien.

Subscriu-te per seguir llegint