L'armari de les tribus urbanes

La música també es vesteix. Cada generació ha tingut una estètica que funciona com a senyal d’identitat. "La moda i el rock tenen una relació molt estreta i simbiòtica; s’han influït mútuament des dels orígens del rock als anys 50 fins avui", recorden Erik Oz i Lorena Montón, autors de Rock & arte y estética (Redbook Ediciones).

Oz, professor, divulgador i consultor de branding vinculat a la indústria musical, i Montón, periodista especialitzada en cultura pop i el fenomen fan, analitzen com els estils musicals generen llenguatges visuals capaços de definir generacions. "Cada look pot convertir-se en una declaració de pertinença, rebel·lia o aspiració col·lectiva", asseguren. El llibre repassa 10 tribus i estils que han marcat l’armari juvenil des dels 2000.

Emo

La tribu emo –emotional– va convertir la tristesa en llenguatge estètic i la vulnerabilitat en senya generacional. A principis dels 2000, una part de la joventut va trobar en les lletres confessionals, la teatralitat sentimental i certa èpica de la ferida una forma d’identitat visible. No era només vestir de fosc: era fer de l’angoixa una imatge reconeixible. "L’estètica passava per la foscor i la melancolia", resumeix el llibre.

Estètica: pantalons de tub negres, serrell lateral, samarretes de grups, cinturons de tatxes i Converse o Vans. Referents culturals: Avril Lavigne, My Chemical Romance, Fall Out Boy i Paramore.

Indie

L’indie va fer del gust musical una forma de distinció i de l’armari, una declaració d’intencions. La seva força va estar en el fet de convertir l’alternatiu en aspiracional: semblar despreocupat, una mica vintage i lleugerament aliè al mainstream va passar a ser un posat cultural d’època. Entre guitarres revival i nostàlgia, la dècada queda definida per la "retromania".

Estètica: texans skinny, samarretes vintage , parques militars i sabatilles clàssiques. Referents: Julian Casablancas (The Strokes), Arctic Monkeys i Franz Ferdinand.

Scene kids

Els scene kids van entendre que la identitat juvenil també es fabricava per a la pantalla. Nascuts al caliu de MySpace i Fotolog, van fer de la imatge un gest performatiu. Va ser una estètica filla d’internet, de l’autoretrat i de l’adolescència exhibida. Segons el llibre, aquelles primeres xarxes socials anaven "encoratjant la creació d’espais propis per a la joventut i les tribus urbanes de llavors".

Estètica: cabells en colors neó, serrells exagerats, samarretes estampades i pantalons d’ultratub. Referents: Jeffree Star, Metro Station, Blood on the Dance Floor i Millionaires.

‘Hipsters’

El hipster va convertir la nostàlgia en capital cultural i l’alternatiu en estil de vida urbà. En barris creatius i entorns gentrificats, l’estètica retro, l’artesanal i el consum cultural selectiu es van barrejar fins a formar una identitat reconeixible, entre la bohèmia i la ironia. "Totes les dècades anteriors semblen coexistir simultàniament", descriu el llibre aquest clima cultural.

Estètica: camisa de franela, barba cuidada, ulleres grans, gorro beanie i peces vintage. Referents: Devendra Banhart; Bon Iver, Fleet Foxes i Sufjan Stevens.

‘Soft grunge’

El soft grunge va recuperar el desencant propi dels anys 1990, però el va passar pel filtre de Tumblr i de la sensibilitat digital dels anys 2010. Menys aspre que el grunge original i més conscient de la seva fotogènia, va barrejar apatia romàntica, nostàlgia pop i foscor estètica. La tornada del "grunge, amb la seva actitud despreocupada i la seva estètica antimoda", en va ser un element clau.

Estètica: choker, samarretes oversize, mitges de reixeta, botes Dr. Martens i maquillatge fosc. Referents: Lana Del Rey; Sky Ferreira i Grimes.

‘Streetwear’

L’streetwear va deixar de ser un codi de carrer per convertir-se en l’idioma dominant de la moda global. Nascut entre el hip-hop, l’skate i la lògica del llançament exclusiu, va colonitzar des de les sabatilles de culte fins al luxe contemporani. La passarel·la va començar a mirar al carrer. "Les Yeezy Boost 350 V2 no només van vendre sabatilles; van vendre un estil de vida", resumeixen els autors.

Estètica: sneakers exclusives, dessuadores oversize, gorres, roba esportiva i cadenes. Referents: Kanye West, A$AP Rocky i Travis Scott.

K-pop ‘aesthetic’.

L’estètica K-pop va convertir la imatge en una extensió inseparable de l’espectacle musical. La seva força no es troba sols a la roba, sinó en la precisió del conjunt: vestuari, maquillatge, coreografia, videoclip i construcció visual de l’ídol. Els autors del llibre parlen de "la hibridació d’estils, la força de les seves coreografies, els acolorits videoclips".

Estètica: roba genderless, estilismes acolorits, barreja de streetwear i alta moda, i maquillatge elaborat. Referents: G-Dragon, BTS i Blackpink.

‘E-girls’ i ‘E-boys’

Les tribus nascudes a TikTok responen a una suma veloç de referències digitals. Anime, pop-punk, estètica gamer, maquillatge expressiu i cultura d’algoritme conviuen. Són la tribu perfecta de l’era de l’scroll.

Estètica: delineador negre marcat, símbols sota els ulls, samarretes ratllades, cadenes i pantalons amples. Referents: Lil Nas X, Doja Cat i Charli XCX.

I2K pop

El Y2K pop va imaginar el nou mil·lenni com una festa brillant, sexi i futurista. A principis dels 2000, les pop stars van marcar el pas de la moda juvenil amb una barreja d’excés, brillantor corporal i fantasia tecnològica que torna com revival. El llibre la situa en "l’estètica cibernètica Y2K", amb acabats metàl·lics i una imaginació pop bolcada en el futur.

Estètica: pantalons de tir baix, tops brillants, pírcing al melic i cinturons metàl·lics. Referents: Britney Spears, Christina Aguilera i Beyoncé.

‘Fandom’ digital

L’estètica ja no pertany sols a l’artista, també als fans. En l’era de les xarxes, la comunitat replica, amplifica i converteix els codis visuals en experiència col·lectiva. El concert, el feed i el marxandatge són identitat compartida.

Estètica: lluentons, pantalons acampanats, boes de plomes i colors vibrants inspirats en el glam rock. Referents: Harry Styles, Lady Gaga i Billie Eilish.

Subscriu-te per seguir llegint