«Los malos muertos»: Quan les ruïnes d'Empúries són l'escenari del crim

La troballa de dos cadàvers a les ruïnes d’Empúries, durant unes obres al jaciment, és el punt de partida del debut com a novel·lista de la periodista Elisabeth Anglarill. Especialitzada en el món audiovisual, ha estat guionista, reportera i presentadora de programes de RTVE com El Escarabajo Verde o Imprescindibles, ha publicat diversos llibres de no-ficció i ara s’estrena en la narrativa de ficció amb Los malos muertos, una barreja de novel·la històrica i negra amb l’Escala i el jaciment arqueològic d’Empúries com a escenaris principals.

Tot i ser barcelonina, Anglarill explica que són dos escenaris que coneix bé i que, com bona part de la Costa Brava, ofereixen durant els mesos d’hivern una cara molt diferent de la que es troben els estiuejants durant la temporada alta. Va ser en una de les estades a la zona que es va començar a interessar per les primeres excavacions a Empúries a principis del segle XX, uns treballs que van quedar documentats gràcies al fotògraf Josep Esquirol: «Veient aquelles fotografies i en saber que l’actual Hostal Empúries, llavors Villa Teresita, era el lloc on s’allotjaven aquells primers arqueòlegs que vaig començar a pensar que en podia sortir una història».

Los malos muertos, publicada per Siruela, transcorre en dos temps: el 1912, quan el jove arqueòleg Mateu Mercader s’incorpora als treballs del jaciment, que feia tot just quatre anys que s’havia començat a excavar, i un segle més tard, quan unes obres per construir-hi un centre de visitants deixen al descobert restes humanes que no encaixen amb els rituals d’enterrament de l’antic enclavament grec.

La jove policia Alex Sabell, amb la col·laboració de Jérôme Tolbert, un comissari francès jubilat aficionat a l’arqueologia, treballaran per resoldre els crims, estirant un fil que els portarà fins a una història de traïcions i pactes de silenci que es remunta a cent anys enrere.

Els «policies de la història»

«Un dels personatges diu que els arqueòlegs són com policies de la història, i és cert: la investigació policial i la recerca arqueològica no estan allunyades, treballen a partir d’indicis que els ajuden a plantejar hipòtesis del que ha passat», explica l’autora.

Per fer que la ficció sigui «el màxim de fidedigna possible a la realitat» —«deformació professional: em diverteix molt investigar i contrastar, i soc molt estricta en aquest sentit», reconeix—, Anglarill s’ha documentat a partir de converses amb arqueòlegs, forenses i investigadors.

Més enllà de la trama policíaca del present, la novel·la recula fins a un moment fascinant de la història de Catalunya: la troballa d’un patrimoni valuós i el debat de com i on s’ha de preservar. «Es comencen a fer descobertes molt importants i els implicats s’adonen que no pot ser que aquest llegat es malvengui o s’espoliï, com feien els americans que van comprar claustres i escultures per endur-se’ls als Estats Units», recorda Anglarill, que també posa sobre la taula el cas dels escalencs que trobaven restes arqueològiques als seus terrenys de conreu.

«És un moment interessant per aquest debat, que, en certa manera, amb el procés de descolonització dels museus continua viu, i també perquè s’està començant a configurar la identitat d’Empúries, un jaciment que acaba tenint molta importància a nivell històric i acadèmic, i també en el nostre imaginari, perquè Catalunya s’emmiralla en el món clàssic», apunta.

Elisabeth Anglarill ja treballa en una segona novel·la, també protagonitzada per l’agent Alex Sabell. L’Escala hi compartirà protagonisme amb un altre escenari que el lector descobrirà al final de Los malos muertos.

Subscriu-te per seguir llegint