«Per a editorials petites no té gaire sentit traduir del castellà al català»

Maria Sempere és la responsable d’Editorial Les Hores, un segell creat el 2016 dedicat a publicar novel·les en català, tant d’autors catalans com d’escriptors internacionals que no havien estat editats en aquesta llengua. El seu catàleg conté nous talents, propostes innovadores i del segle XX que han sabut recuperar. A punt de celebrar Sant Jordi, calia parlar de llibres.

La gent llegeix cada cop menys?

Podríem dir que la gent llegeix cada cop menys en paper. Ara bé, tots llegim molt, i cada vegada més, en altres formats. No em refereixo només al format digital, com e-books, vull dir que llegim més curtet i a les xarxes socials. La lectura ha canviat, ha disminuït el tipus de lectura més tradicional, de seure, de llegir un llibre de principi a final. Però no és una davallada brutal perquè, com dic, està compensada per nous tipus de narratives que estan omplint aquest espai, com ara el còmic i la narrativa juvenil.

En els temps actuals, ens costa més concentrar-nos en la lectura?

Hi ha una tendència, molt clara, a llegir llibres cada cop més curts, això sí que sembla que és bastant transversal. Ha canviat una mica el tipus de lectura.

Variaré lleugerament la pregunta: la gent llegeix cada cop menys en català?

El percentatge de lectura en català està ara aproximadament en un 33%. De set anys ençà, aquest percentatge s’ha anat incrementant lleugerament, però està força estancat en aquest terç d’un llibre en català per cada dos en castellà. Si més no, són les xifres de compra. Això suposa un greuge, sobretot per les editorials petites i que publiquem en català, ja que les llibreries disposen d’un espai limitat i, passada la novetat dels primers mesos, el llibre de fons que queda a la llibreria és només la traducció en castellà, quan a vegades també n’existia una en català. Alguns llibreters mantindran la versió en català per una decisió pròpia, però sovint només queda la traducció en castellà. Així que animo tots els lectors que demanin si existeix una traducció en llengua catalana, perquè sovint hi és. El que passa és que els llibreters tenen un espai finit i han de decidir què hi posen i què no.

La lectura ha canviat, ha disminuït el tipus de lectura més tradicional, de seure, de llegir un llibre de principi a final

Ja que parla de traduccions, té sentit traduir al català, obres que originalment són en castellà i en podríem llegir la versió original?

Crec que per a editorials independents, petites, com nosaltres, no té gaire sentit. Opino que és un valor llegir l’autor en la llengua original, si n’ets capaç. Tots preferiríem llegir autors consolidats en la seva llengua original, per la riquesa del llenguatge, per les metàfores que es fan servir, per referents... Crec que és una gran riquesa poder llegir en la llengua original. Tanmateix, sí que hi ha llibres que acaben sent com grans llibres de fons o de referència, que arriba un moment que agafen universalitat i, aleshores, potser una bona traducció en català els pot fer arribar a altres lectors, que en castellà potser no arribarien. Em refereixo a lectors als quals els és més fàcil llegir en català, o que decideixen que només volen llegir en aquesta llengua.

Amb quants exemplars venuts, un escriptor es pot sentir satisfet?

Jo diria que avui en dia, per qualsevol escriptor, vendre més de 2.000 o 3.000 llibres ja es pot considerar un bon nombre, un nombre prou satisfactori. Molts editors amb 3.000 ja ens sentirien molt satisfets. Estic parlant, evidentment, d’editorials de la nostra dimensió, que publiquen 8-15 títols l’any. Amb aquests números ens sentiríem força còmodes.

Què és una casa sense llibres?

Una casa sense llibres és una casa sense referents, sense arrels. Vivim en un entorn social i cultural, formem part d’una herència cultural. Els llibres ens defineixen sobre qui som, què fem, com pensem, què ens interessa, què ens importa. Aporten aquests referents històrics i culturals, alhora que permeten encarar reflexions a les quals que potser un tot sol no arribaria. La lectura ens obre altres possibilitats, altres móns, altres reflexions i ens fa endinsar en realitats desconegudes, cosa que fa que ens fa qüestionar la nostra realitat, que és la que coneixem, però n’hi ha d’altres. Conèixer altres realitats permet ser més flexible, més comprensiu i més ric. Ens fa ampliar els horitzons i no quedar-nos en un àmbit tan petit.

Una casa sense llibres és una casa sense referents, sense arrels

Tot això gràcies a la lectura?

La cultura en general, no només la lectura, ens enriqueix a l’hora d’ampliar el coneixement. Ens mostra altres realitats, ens permet tenir noves idees, en lloc de quedar-nos tancats en el nostre món petit. Ens obre a la realitat del món, que és molt diversa, plural i enriquidora.

Llança llibres, quan ja no caben a casa?

Intento donar-los, com tothom, però malauradament avui en dia és difícil trobar gent que els accepti. Intento recol·locar-los a amics o coneguts, tot i que puntualment n’he llençat alguns que ja no sabia què fer-ne. Guardo els que vull conservar, que signifiquen alguna cosa per mi, però n’hi ha d’altres que han estat més d’entreteniment i l’espai de què disposo és finit. Bé s’ha de fer alguna cosa amb els llibres que no saps on posar.

Rufián prefereix omplir TikTok que biblioteques. No sé si és un bon senyal.

Jo penso que no. Penso que les biblioteques fan una gran tasca d’apropar la cultura i fer-la accessible. És molt important que tothom, visqui on visqui, provingui d’on provingui, tingui aquest accés a la cultura. TikTok és una realitat que existeix, molts joves hi estan abocats i és important ser-hi. És un mitjà que no podem menystenir, però crec que no són intercanviables. TikTok ho veig una plataforma més de difusió, de missatges curts, grans frases, que poden estimular certs pensaments, però segons qui monopolitzi aquests pensaments, poden ser únicament grans proclames sense reflexió en el rerefons. La profunditat en la reflexió la trobem en llibres, revistes, llibres d’assaig... i a les biblioteques.

I Mendoza proposava dir Dia del Llibre a Sant Jordi.

Sant Jordi és una tradició, arriba un punt que estem renegant de qui som o d’on venim. Nosaltres, encara que siguem un país light, tenim una tradició històrica que ens defineix, que ens configura, així que penso que podem seguir anomenant dia de Sant Jordi el dia de Sant Jordi. Amb el pas del temps tot evoluciona, però mantenir aquesta tradició -encara que ens ho prenguem des d’un punt de vista més cultural i no tant religiós- és un valor que no hem de perdre.

Quan els llibres no caben a casa intento recol·locar-los a amics o coneguts, tot i que puntualment n’he llençat alguns que ja no sabia què fer-ne

El dia de Sant Jordi té a veure amb literatura o és una altra cosa?

Per Sant Jordi es ven de tot. Hi ha llibreries que tenen un catàleg amb vocació literària més àmplia i n’hi ha d’altres que ofereixen un altre tipus de literatura. Hi ha diferents tipus de lectors i cada lector pot voler llegir un tipus de literatura o un altre, però a vegades menystenim els lectors, sembla que se’ls digui que allò és massa difícil, que no és per ells. Jo no ho crec, penso que la bona literatura pot arribar a tothom i pot enriquir molt. Així que penso que per Sant Jordi es ven de tot perquè hi ha molts lectors i, al cap i a la fi, és important que qui no llegeix comenci a llegir, aquest primer llibre el portarà a un segon, a un tercer i a un quart, l’important és que llegeixi. El principal repte que tenim a la societat actual és incrementar els índexs de lectura de llibres una mica més profunds, perquè és el que ens aporta aquesta riquesa i aquesta capacitat crítica.

L’escola fa prou per a la lectura?

Hi ha diferents iniciatives de promocionar el que seria la biblioteca escolar i intentar introduir cada vegada més a les escoles la lectura, però penso que hauria de ser més present i vehicular més la formació dels alumnes. És a l’escola on s’adquireixen els primers hàbits vitals, i l’hàbit lector hi ha d’estar molt integrat.

Subscriu-te per seguir llegint