L'únic espectacle del Sismògraf que no patirà per la pluja

És l’únic espectacle de carrer que no pateix per la pluja. De fet, no és que temi l’aigua: és que l’invoca i, si arriba, l’agraeix. Granotes al cel, aigua a terra! és la proposta amb què la companyia Banda Esfèrica convida a prendre carrers i places per celebrar, amb l’ajut del públic, que l’aigua és vida i que es podrà veure al festival Sismògraf d’Olot aquest cap de setmana. Després del Sismodansa, el pròleg del cap de setmana passat, el certamen d'arts vives d'Olot celebra la 18a edició des d'aquest dijous, que arrenca amb un Sant Jordi ballat, i fins diumenge.

Tant si plou com si no —en cas d’assistir a la versió passada per aigua, l’organització recomana no deixar-se el paraigua o l’impermeable—, els espectadors estan convocats divendres i dissabte a la tarda al Firal Petit per veure i participar en un ritual de música i dansa nascut en temps de sequera. «Va ser quan va deixar de ploure durant mesos que ens vam adonar com n’era d’important per a les nostres vides, tant per als pagesos com per a altres sectors», explica la directora escènica, dramaturga i ballarina Carlota Grau.

Per reclamar-ne el retorn, la companyia va idear una cerimònia col·lectiva per invocar les precipitacions, no inspirada en les danses de la pluja dels indis, sinó a partir de les processons medievals que demanaven aigua. Aquesta inspiració religiosa, remarca Grau, és més dramatúrgica que estètica, perquè l’espectacle va molt lligat a la dansa urbana i a un espai sonor dissenyat i executat per Rodrigo Rammsy.

Amb aquestes bases, la companyia invoca —o, en cas que ja plogui, celebra— aquest fenomen atmosfèric en una mena d’homenatge poètic i humorístic oficiat per una xamana, la mateixa Grau, caracteritzada de granota, que a poc a poc animarà la gent a ballar amb ella i a fer-se seu el carrer.

Bevent dels moviments de revolta, Banda Esfèrica busca passar del lament a l’acció col·lectiva: d’una primera part en què es reprodueixen testimonis de persones afectades per la sequera fins a l’esclat del ball en comunitat, amb passos que el públic va aprenent de forma progressiva.

Subscriu-te per seguir llegint