Celebraríem Sant Jordi on i com fos

«Ara pots fer un recorregut molt maco», «tot queda ben espaiós i pots comprar més bé», «queda totalment desangelat», «aquest carrer, amb els contenidors i la parada del bus, és un embut» són alguns dels comentaris caçats al vol sobre la nova ubicació de la diada a Girona, un eix de llibreters i floristes a l’avinguda de Sant Francesc, que s’allarga de Jaume I fins al vial est de la plaça Catalunya. Si en l’apartat de vendes de llibres tot sembla dat i beneït, entre «el nou de Les calces al sol», El joc del silenci, Eduardo Mendoza i Carles Rebassa, en el cas del trasllat de Sant Jordi per culpa de les obres de consolidació a la plaça Catalunya, les opinions van per barris. Tant li fa: posin-se al costat del bàndol que prefereixin, perquè satisfets o no amb el quart canvi d’ubicació de la festa en cinc anys, ningú s’ho ha volgut perdre.

Des de primera hora, el formigueig al centre de Girona, aquest cop amb una plaça Catalunya molt menys massificada que els dos anys anteriors, ha estat una constant. L’estampa tradicional s'ha anat repetint des de bon matí: regaladors i regalats, llibreters buscant llibres enterrats sota altres llibres, badocs pardalejant entre parades i floristes demostrant que embolicar roses és tot un art.

Esperonats pel sol de primavera que s'ha anat obrint pas entre la nuvolada i perquè el 23 d’abril és —ep, només per a alguns— un feiner una mica de broma, els passejants han anat prenent els carrers. Les compres pausades dels més matiners i la voleiada dels escolars han donat pas de mica en mica al bullici de gent, anxovada, amb gust, també a la Rambla, el Pont de Pedra o la plaça Pompeu Fabra, els altres escenaris d’una festa com n’hi ha poques.

La portaveu dels llibreters gironins, Maria Carme Ferrer, assegurava ben aviat que, tot i les reticències inicials, estaven «molt contents» amb el nou espai, però que confien poder tornar a omplir la plaça Catalunya l’any vinent. «La diada pinta molt millor del que ens pensàvem», admetia amb un somriure.

La ubicació temporal també ha vençut l’escepticisme preventiu de la llibretera Mònica Armangué, de Calmot: «Em costava, però està bé. La gent ens vindrà a buscar on sigui i els llibreters som uns supervivents, ens adaptem a tot». I de Pere Rodeja, de la llibreria 22: «Reconec que no hi creia gaire, però la gent ens està felicitant, perquè ha quedat un circuit molt compacte i es pot circular més bé».

No tant de la florista Àngels Artigas, de Flor A Punt, instal·lada a l’extrem de l’avinguda de Sant Francesc més proper a Jaume I: «Ho estic notant, no estem treballant igual que a la plaça Catalunya. Està bé que hi hagi més espai, però potser ens hauríem de replantejar tornar els floristes a la Rambla, que és el nostre lloc i és on històricament els gironins compren les flors».

Més de 170 parades

Entre la trentena de parades de professionals de l’avinguda de Sant Francesc i la plaça Catalunya i les 114 de les entitats repartides pels voltants, més una altra vintena escampada arreu de la ciutat, davant d’establiments, aquest dijous n’hi ha 172 disposades a proveir uns clients amb opinions per triar i remenar.

Al pic del migdia, dues amigues, Dolors Vidal i Irene Casals, feien la volta, xerrant i aturant-se a les parades. «Em sembla bé el canvi, tot queda més esponjat i pots mirar les llibreries amb calma», explicava Casals just abans de remenar piles de llibres per triar què regalar —«n’he de comprar per mi i per tothom: avui és el dia»—, intentant anar més enllà del best-seller o la novetat de torn. També volia defugir la llista de més venuts Vidal, contenta perquè «el llibre floreix: hi ha llibres de gent de la tele, però també d’autor i de reflexió, i això vol dir que el sector és viu».

Ja tenia la feina feta Pau Guim, cofoi amb les compres però no amb el trasllat dels estands: «A mi el canvi de lloc em sembla fatal, no hi ha ànima, però entenc que si és per seguretat i que, quan s’acabin les obres a la plaça Catalunya, tot tornarà al seu lloc». El jove enfilava el camí de tornada amb dues roses vermelles per a la família i un clàssic, L’ombra del vent, de Ruiz Zafón.

Qui sap si reposaran al cementiri dels llibres oblidats o acabaran sent el llibre de capçalera d’algú, els títols amb més sortida eren els esperats: Crispetes de matinada, de la trenca-rècords Regina Rodríguez Sirvent; el debut de Gil Pratsobrerroca, El joc del silenci; el premi Sant Jordi Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa; el nou llibre d’Oriol Mitjà (On neix la llum) o el Manual de defensa del català, d’Òscar Andreu. En clau gironina, també s'estava venent bé l’estrena com a novel·lista de l’advocat Benet Salellas, Els jardins de la Nora, i, per a la mainada, els d’autors tan consolidats com el tàndem Meritxell Martí–Xavier Salomó o Míriam Tirado. En les roses, cap dubte: la rosa vermella, la clàssica, la imbatible.

Resumint-ho molt, celebraríem Sant Jordi on i com fos.

Subscriu-te per seguir llegint