Cloe Riembau: "Hi ha gent amb projectes increïbles que no té el reconeixement que mereix"

Abans de presentar-se al concurs de música de talent emergent, el Sona 9, la bisbalenca Cloe Riembau ja feia temps que feia concerts de versions a restaurants i hotels. La seva decisió de dedicar-se a la música ve de lluny: va estudiar el batxillerat musical i ha fet classes al Taller de Músics de Barcelona. Una de les cançons que més li agradava versionar és Purgatori de Jaume Pla, (Mazoni), amb qui té molt bona sintonia i que l’ha ajudat en algunes de les lletres del seu primer treball, Equilibris sense xarxa (Bankrobber), que integra ritmes R&B, electrònics i indie-pop. Entre els pròxims concerts que té a l’agenda hi ha la Festa Major de Cruïlles i l’Acústica de Figueres.

Què et va fer decidir de presentar-te al Sona 9?

Acabava de presentar el disc i la discogràfica Bankrobber m’ho va proposar. Al principi no volia presentar-m’hi perquè tot això dels concursos se’m feia una mica gran, però al final ho vaig fer i va anar molt bé, tot i que no tenia cap expectativa de guanyar! Va ser un procés que crec que havia de passar per poder fer els meus temes en un escenari més professional.

Com va ser l’experiència al concurs?

Vaig gaudir tot el procés i les proves, i va ser un treball personal i com a grup d’anar fent i veure cap a on ens portava. Crec que tots [Pau Giralt als teclats i guitarra; Ot Granados al baix; Guillermo Elizaga a la bateria] vam gaudir molt.

Aquest premi li va permetre donar-se a conèixer.

Sí, és una empenta. És bastant complicat que algú et faci cas o s’aturi a mirar-te, perquè ara costa parar i dedicar un moment a algú que està fent una cosa nova i que sense ser conegut ha treballat molt. Hi ha gent que té projectes increïbles i que no té el reconeixement que es mereix. I no parlo per mi, sinó per altres que haurien d’estar molt més amunt del que estan. També n’hi ha que estan en esferes que no entenc.

Quan es va presentar ja havia fet el disc. En quin moment va decidir posar-s’hi?

En aquell moment estava fent versions, i un dels temes que versionava era Purgatori de Mazoni, i sempre hem tingut molt bona relació. Un dia em va proposar de gravar la meva versió, i un cop feta, amb l’Aleix Bou, el productor, em van dir: "ja que hi ets, perquè no fas un disc?" No m’hi van obligar, però em van empènyer una mica per intentar-ho, i em van ajudar molt. És cert que se’m feia molt gran, no sabia ni com posar-me a escriure.

I com va anar?

Va ser molt fluid, ens vam entendre molt i segueixo treballant amb l’Aleix perquè tenim molt clar el que volem. Agraeixo molt que en aquell moment em donessin l’empenta i ara m’estan sortint coses molt xules. Gràcies a això puc fer el que m’agrada.

Què vol explicar al disc?

El disc va de desamor, perquè parteix d’una ruptura, i també d’aquell moment que trenques una relació, que sempre et sembla que hagi d’anar tot cap avall, però a mi se’m va obrir un món nou. Vaig dir-me: "estic aquí, tinc moltes coses per fer, estic coneixent molta gent, m’estan passant coses molt bones quan sembla que hauria de ser un moment dolent". És aquesta muntanya d’estar un dia a terra, perquè evidentment no és fàcil, però l’endemà estàs a dalt perquè has conegut algú o t’ha passat alguna cosa i això al final fa que et coneguis una mica. Crec que és important saber estar sols i saber què volem. A mi m’ha permès deslligar-me de moltes pors i de molts vincles que no necessito però que a vegades fa por deixar anar.

El títol Equilibris sense xarxa té alguna història?

Sí. Quan estava buscant títol, estava al menjador de casa meva, i hi ha un quadre pintat pel meu pare i que es diu Equilibris d’amor sense xarxa. Ens el vam quedar mirant i de cop, no sé qui va ser, si el meu pare o la meva mare, que va proposar de fer referència al quadre al disc.

Com va ser l’experiència d’enfrontar-se per primer cop al procés d’escriure les lletres?

Ja tenia alguna cosa feta, però vaig tenir molta ajuda d’en Jaume (Pla). Em va ajudar en alguns temes, a La Primavera i De Maig a Juny, que aquesta és, de fet, una de les meves cançons preferides i és una de les més personals que he fet. I Purgatori també és al disc. I després de treballar junts un temps, vaig decidir que volia seguir el meu camí. Ell ho va entendre perfectament, i crec que va sortir prou bé per ser el primer. Ara veig alguna lletra que hagués fet diferent, però crec que aquesta és la gràcia de deixar-ho per escrit i veure com ets en cada moment.

Hi ha alguna cançó del disc de la qual estigui especialment orgullosa?

Sí, el primer tema del disc, Si t’en vas, perquè vaig fer-lo tot jo, tant lletra com música i va sortir molt fàcilment, i a més les veus de cor que surten al final les han fet uns amics. Crec que la cançó té una essència molt especial. També estic orgullosa de Les hores, perquè gaudim molt quan l’interpretem, no només jo sinó la resta de músics, i soc molt partidària que en un concert hem de passar-ho bé i lluir-nos-hi tots.

Subscriu-te per seguir llegint