Dan Peralbo i el Comboi: "Volem que a cada concert hi passin coses úniques"

El primer disc que el grup de Torelló Dan Peralbo i el Comboi va treure, ja fa dos anys, volia deixar clar que existia i que pretenia fer-se lloc al panorama musical català. Per això, es titulava igual que el grup. Amb aquest punt de partida superat, el grup ara respira una mica alleujat: el segon disc, Quin goig (Montgrí, 2026), celebra la bona acollida de la banda, l’engranatge que va girant, el camí que comencen a traçar acompanyats d’un públic fidel que no es perd cap concert... En definitiva, celebren que «se’ns en va de les mans», confirma el cantant i guitarra de la banda, Dan Peralbo.

Quin goig és tot això, i també és deixar "que passin coses boniques i que gaudim tocant en directe», subratlla Peralbo, qui té molt clar que el grup, que es completa amb l’Albert «Ret» Rams (guitarra), en Pol «Piti» Villegas (baix) i l’Aleix «Jimmy» Vilarrasa (bateria), va formar-se amb aquest objectiu. El goig també és una expressió molt genuïna dels membres de la banda, que també es deixa sentir en alguna de les onze cançons de l’àlbum. Els ritmes respiren un «rock en estat pur» que ja van proposar als treballs anteriors, amb cançons com Angelina Jolie; Bang, Bang, Bang o Quin Panorama.

«No creiem que hagi set un disc de canvis, hem repetit la fórmula, volem continuar improvisant als directes, que hi hagi ambient de festa major, sense punxar res, que hi hagi ball i bogeria i que a cada concert hi passin coses úniques», expressa el cantant. Tot i que tenen molt clar que fan discs per tocar la seva música davant la gent i no per tancar-se a l’estudi, admet que el grup sent més nervis ara que a la sortida del primer disc. «El primer àlbum va anar força millor del que esperàvem, i ara sentim més pressió per si anirà tot bé, si agradarà... L’hem planejat més», indica. La gravació també ha seguit la mateixa fórmula, amb la producció feta a Flaçà a l’estudi de Joan Delgado i Aleix Turon, del grup Cala Vento. La presentació d’aquest disc la faran divendres a Girona, dins el Festival Strenes a l’escenari més cotitzat: les escales de la Catedral. «Hem triat Girona perquè és una ciutat i província que ens ha tractat molt bé sempre, hi hem fet molts concerts i ens segueix molta gent, és com si fos la nostra segona casa», assegura el músic. A més, afegeix que «serem a un escenari desitjat per molta gent, hem aconseguit ser-hi i fer sold-out, no ens ho esperàvem massa!», admet. A més, el grup també té programats concerts de pes durant aquest any a escenaris com la platja gran de l’Estartit dins el Festival Ítaca, on compartiran nit el pròxim 19 de juny amb Love of Lesbian, Sidonie i Remei de Ca la Fresca.

Darrere del goig

El disc forma tot un conjunt temàtic que arrenca amb una energia contagiosa a Ai ai ai quin goig que fas i a la rítmica i enganxosa Un bitllet per tu. A Com un principiant, remarca els moments de dubte, mentre que a Que passin les hores i a Si Déu vol, el grup convida a continuar i a deixar enrere aquests moments durs.

El cantant explica que, en el cas de La volta al món, vol transmetre la història del patiment i dolor que un pederasta d’Osona -amb diverses condemnes- va causar a molta gent de la comarca, i li desitja que et jutgin fins a l’últim plor, que et xuclin el perdó de dins, que la culpa et mengi a poc a poc.

El disc tanca amb la cançó més curiosa i metafòrica: Pingüins, una peça que el grup va compondre al principi de la seva trajectòria, fa cinc anys. Si mous les ales no fas mai res, et quedes sempre en la mateixa situació, diu la lletra. «Ens en riem dels pingüins per com caminen, però no pensem que són els millors nedadors del món», remarca el cantant. La cançó clou amb un Em fas patir letàrgic que s’encadena durant el tram final. Peralbo assegura que era una manera «bonica» d’acabar el disc, i que tenen moltes ganes d’ensenyar-lo al món. «El dia que no ens ho passem bé deixarem de tocar. I no sembla que hagi de ser aviat», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint