La Fundació Vayreda d'Olot reivindica l'univers místic de Magda Bolumar

L’artista Magda Bolumar, integrant de l’avantguarda catalana de postguerra, protagonitza la segona exposició del cicle Verònica. Dones visionàries, amb què la Fundació Vayreda d'Olot reivindica el paper de les dones que han aportat una visió particular a la creació i que, en molts casos, van quedar al marge de la història.

Olot acull el projecte sota el comissariat de Natàlia Chocarro, que segueix els passos d'una primera mostra dedicada a Teresa Gancedo amb una exposició centrada en Bolumar que s'inaugura aquest dissabte i es podrà visitar fins al 5 de juliol. Chocarro ha omplert dues sales amb pintures i arpilleres —peces confeccionades amb teixit bast que reben el nom de xarpelleres en català— elaborades per la que va ser dona de l’escultor i poeta Moisès Villèlia.

El fill de tots dos, Nahum Villèlia, explica que la seva mare va fer «un pas més» quant a creació artística, en explorar terrenys desconeguts a través del que va aprendre durant la seva formació.

La comissària de l’exposició assenyala que Bolumar defugia «el coneixement racional per mirar des d’altres perspectives». Aquesta mirada diferent és la que aglutina les quatre artistes que conformen Verònica. Dones visionàries, que inclourà també Josefa Tolrà i Joana Cera.

De Magda Bolumar, Natàlia Chocarro destaca que és «de les úniques dones que van viure la dictadura i van formar part de l’avantguarda catalana». «Que als anys 50 una dona formés part de tot aquell cercle no era habitual», subratlla, per afegir que Bolumar es va obrir al món i als corrents internacionals del moment, com el surrealisme o l’abstracció.

El seu descobriment de l’avantguarda va venir de la mà de figures com Joan Brossa, Joan Prats o Alexandre Cirici i les seves exposicions van arribar a comptar amb el suport de l’associació artística Club 49 de Barcelona. Per a Chocarro, Magda Bolumar es va retroalimentar amb Villèlia, tot i que, com succeïa a l’època, va deixar el protagonisme per al marit quan va arribar la maternitat i una beca per a ell a París.

A la mostra d’Olot, Natàlia Chocarro apunta que s’aprecia la simbologia de l’artista, centrada en un món orgànic o en les constel·lacions. Les seves obres, segons Chocarro, responen a un «procés de treball molt lent» i, a través d’elles, transcendeix cap a l’abstracció amb un clar rerefons poètic.