La Pegatina recupera l’essència

Després de dos discos de producció molt elaborada i carregats de duets, Hacia otra parte i l’epé en català La meva gent (tots dos del 2022), La Pegatina viatja a l’extrem oposat a Fuegos del barrio: un disc cru, molt pensat en la seva reproducció literal en el directe, i gairebé sense featurings (només dos, del grup paraguaià Kchiporros i el granadí Eskorzo). La banda ja suma 23 anys d’aventures i se sent "una mica fora de context" en l’escena actual, ja que "avui a les ràdios sona un altre tipus de música".

El foc del títol apunta a "estar reunits al voltant de la foguera, a la pirotècnia de les festes majors i a cremar impureses", indica el cantant solista Adrià Salas. Venien de fer discos "molt editats i produïts, amb molts efectes", i aquest "és molt fidel al to que tenen els concerts", afegeix. Això és cosa, en part, de Camilo Lara (artífex de l’Instituto Mexicano del Sonido), que firma la producció. Estirant el significat, el seu marxandatge adopta nous ingredients: una salsa picant de xipotle "que t’encén la boca" i una caixa de llumins.

Tornar a la comunitat

L’ascendent mexicà és, sí, molt visible, des de la mateixa portada, amb els colors vermell, verd i blanc, i calaveres rituals (disseny firmat per l’argentí Dr. Alderete, autor d’artworks per a artistes com Los Fabulosos Cadillacs, Andrés Calamaro i Fermin Muguruza), i en les picades d’ullet al corrido i la ranxera. L’altre concepte dominant és el barri, al qual s’acosten després d’un any i escaig sense fer bolos. "En aquest temps hem fet més vida a casa, i sentíem aquesta necessitat de retre un homenatge a la comunitat, a tocar al carrer, a treure la guitarra en una sobretaula", explica el guitarrista-cantant Rubén Sierra.

Al disc no hi ha ni una sola balada, ni el menor gest de recolliment. L’han concebut pensant en el directe, i aquesta quota (petita) d’aturades rítmiques ja la tenen coberta. "En els concerts poden entrar tres balades, que ja són molt emblemàtiques i no podem incorporar-ne més. Per no tocar un tema en viu, millor no gravar-lo", assenyala Adrià Salas. L’ska i la rumba són els ingredients troncals, i tot respon a la "dinàmica" i al "trencaclosques" que representen els bolos de La Pegatina, trepidants per naturalesa. "No podem deixar d’empalmar totes les cançons, fer coreografies, tirar confeti o ficar medleys amb picades d’ullet a versions".

‘Classic underground’

Fa l’efecte que Fuegos del barrio és un àlbum més desmarcat de l’habitual de la pressió per captar l’atenció del mercat, com si en tinguessin prou amb tancar files amb el seu públic de sempre (que no és minúscul). "Ja fa tants anys que tothom sap el que fem. Ara nosaltres som uns classic underground. Ens coneixen per vies que no són les majoritàries. Ja vam ser-hi fa anys i ara ens conservem i anem fent la nostra. Si continuem connectant amb el públic és perquè hem anat per un camí que no té res a veure amb la indústria, com tocar senzillament una rumba", cavil·la Adrià Salas. El seu arrelament a Montcada i Reixach és notori, com il·lustra l’enorme mural dedicat al grup, a càrrec de l’artista El Rey de la Ruina, que llueix a l’entrada a la localitat per la C-17. "I serem pregoners de la festa major", afegeix Salas amb orgull. Serà el 21 de maig a la plaça de l’Església.

La Pegatina són nou músics i representen l’execució instrumental a la manera clàssica. "Ara moltes bandes porten seqüències gravades. Està sonant un instrument i no veus ningú que el toqui. És un altre llenguatge, no és el nostre", es limita a observar Salas. Per Rubén Sierra, amb els pregravats impol·luts i la IA, "probablement el futur estarà en la imperfecció humana i l’error, i el que ens distingirà serà equivocar-nos".

Continua sent un grup d’intensa activitat internacional: fa poc va actuar als Estats Units i Mèxic (el festival Pa’l Norte, a Monterrey, amb caps de cartell com Guns n’Roses i Tyler, The Creator), i aviat ho farà a França i Holanda (la prestigiosa sala Paradiso, d’Amsterdam). "Aquesta gira està pensada per durar dos anys i poder anar a tot arreu", anuncia Salas.

A Espanya, els esperen festivals com Río Babel i Sonorama Ribera, així com cites en quatre places catalanes, una per província: Tàrrega, Salou, la Bisbal i Barcelona (Poble Espanyol, festival Empremtes, 29 de maig). Moment per desplegar un "xou ambiciós, amb una gran pantalla i un càmera a l’escenari amb realització en directe".