Joan Miquel Oliver: "A Mallorca, de paradís res, nosaltres fem vida normal"

Joan Miquel Oliver és músic, compositor i escriptor, i ja fa molts anys que puja als escenaris -sol o acompanyat dels seus companys del grup mallorquí Antònia Font- i que compon música d’una manera molt metòdica, partint d’una lletra i estirant el fil a partir d’aquí. Fins que la construcció del seu nou disc en solitari, Roïssos (Satélite K, 2026) ha canviat totalment aquesta manera de crear i construir la seva música. Roïssos, com ja alerta el títol, recull d’apunts, idees i «sobres» musicals que havia enregistrat i que havien quedat dins la nevera i que, passat un temps, Oliver es va obligar a aprofitar.

En un exercici per canviar d’hàbits, ha construït el disc partint d’aquests conceptes ja pensats per posar-hi una lletra a mida. Com a resultat, n’han sortit peces com Oxitocina o Gent que mola un munt, els primers senzills que va avançar a la sortida de l’àlbum, i que demostren un canvi de rumb en la seva sonoritat; amb un format més acústic, sense artificis tecnològics i molt més enfocada en els sons de les bateries i de la guitarra.

La presentació d’inici de gira la farà demà a les comarques gironines en un concert als Jardins del Polivalent a Crespià dins el Festival Recòndit.

Oliver assegura que els dies previs els ha passat practicant molt la guitarra i preparant els concerts: «Em neguiteja el directe perquè passo temporades sense agafar la guitarra i després, quan la toco, no em surt res», explica.

El seu pas pel Recòndit no és primerenc: fa tres anys va tenir com a escenari el Castell d’Esponellà. A diferència d’aquell concert, en què hi va actuar ell amb la seva guitarra, a Crespià no hi serà sol, sinó que aquest cop l’acompanyaran el seu amic i baixista Fran Sobrino, amb qui va començar de ben jove la seva carrera musical, i Xarli Oliver a la bateria. Tot plegat, en un concert que el músic no descriu amb l’adjectiu «íntim», sinó que tindrà un aforament que, diu, ja pot considerar-se «un bon concert».

Oliver assegura que els dos senzills han estat més ben rebuts de l’habitual, i que el neguit de presentar un àlbum nou sempre hi és: «soc músic, és la meva feina i em preocupa com rebrà la gent les meves cançons, és clar», diu. Pel que fa a Roïssos, indica que «no saps mai què agradarà a la gent, però estic bastant tranquil perquè hi ha hagut una bona rebuda del disc». Concretament, de les vendes per Internet de formats físic (discs i vinils, tot i que també ha posat a la venda cassets), que estan essent molt bones. També el tranquil·litza, diu, veure que té una desena de concerts tancats.

Expulsats de Mallorca

De les catorze cançons del disc, n’hi ha una, Gent que mola un munt, que dedica a denunciar, no sense sàtira i sarcasme, la transformació de l’illa on ha nascut i que ara els expulsa. Ho fa assegurant amb una lletra que comença descrivint un senzill viatge en cotxe per camins mallorquins amb una descripció completament allunyada del glamur: Podem fer molta enveja, per noltros és un trist i depriment diumenge. Remata la crítica assegurant que Ai, ai, ai Mallorca, tens sa pixa per amunt, ja no donam a basto de tanta gent que mola un munt.

Darrere d’aquesta crítica, hi ha molt dolor per una illa a qui especuladors que «molen un munt» han tornat agressiva: «jo he tingut sort i puc viure bé, però tinc amics i família que ho tenen molt malament per viure aquí, i la gent està molt emprenyada de veure que els preus pugen i que es ve a especular, i la gent de Mallorca, no només els joves, no es poden permetre viure-hi. De Barcelona et pots allunyar, de Mallorca no, hi ha l’espai que hi ha», es queixa. «Aquesta gent que mola un munt ve a Mallorca a descobrir un paradís, i de paradís, res, nosaltres fem vida normal», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint