Max Navarro: "treballo molt i soc conscient que no tothom té les mateixes oportunitats que jo"

Max Navarro va presentar-se a les proves per entrar a Operación Triunfo juntament amb uns amics, sense gaires pretensions ni ganes de ser l’únic que es quedés fora d’un repte proposat a última hora. Llavors estudiava a l’Institut del Teatre de Barcelona, i ja feia anys que treballava dins el món del teatre musical per pagar-se els estudis. Entre els seus projectes, va interpretar un personatge secundari per 3Cat al projecte BETA. Aquella decisió, que en aquell moment prenia empès per l’entusiasme dels companys, li ha obert les portes de bat a bat cap a la indústria musical.

De les d’onze mil persones que van presentar-se a aquell primer càsting vingudes d’arreu del món, Navarro va ser un dels seleccionats per participar en la 13a edició del programa de talents. Després de sis setmanes dins el concurs i de fer amistat amb «disset persones d’una qualitat humana i un talent enorme», Navarro ha tret ja dos senzills: Estrelles (U98), que acumula més de 2,5 milions de reproduccions a les plataformes digitals, i Inigualable (U98), que ja n’ha sumat més de 150.000 en dues setmanes. Encara té un grapat de cançons pendents de presentar, i que es podran sentir per primer cop al concert que farà el 15 de maig a la Vil·la Romana de Vilauba de Camós dins el Festival Recòndit.

«El pas pel programa definitivament m’ha canviat la vida», expressa el cantant. «Segurament hauria pogut començar més endavant la meva carrera, i sóc conscient que és un sector molt complicat i que no tothom pot accedir a les mateixes oportunitats que jo, intento ser-ne conscient i vull aprofitar-ho i treballar molt, i també mantenir-m’hi», valora. Amb tot, assegura que s’ha esforçat molt per arribar-hi, i que durant la preparació dels càstings, que es van allargar durant mesos, es va arribar a quedar amb números vermells.

Navarro venia preparat: havia participat en càstings de teatre musical i feia classes de cant. Amb tot, el càsting per un concurs televisiu és completament diferent: «és molt diferent, en un càsting pel teatre tu t’has d’adaptar al projecte, però en aquest concurs és el projecte el que s’adapta a tu, i per això és molt important conèixer-te a tu mateix, has de saber quins són els teus valors i límits», diu. Amb perspectiva, té molt clar que «la majoria de la gent és molt treballadora i molt vàlida, però arriba a un punt que no depèn del teu nivell ni esforç, sinó que el teu perfil sociològic encaixi amb el que volen», sosté.

Navarro toca el piano des que té memòria, i té estudis musicals clàssics. Compondre amb el piano és un dels seus refugis, i durant el seu pas pel programa televisiu, que es va allargar sis setmanes, la composició li va servir per alliberar tensió. «Va ser un privilegi que Manu Guix escoltés les meves cançons, ho havia d’aprofitar d’alguna manera, i vaig poder compondre més de sis cançons», assegura. «Si no escrivís, que no passa res, segurament m’haurien fet fer qualsevol cosa, i si tu no et coneixes, costa més, i a l’hora de fer la teva música crec que és important, és la teva carta de presentació».

Una de les coses que Navarro té més clares és que un cop fora de les càmeres, és ell qui ha de defensar la seva feina, i que la bona acollida que té Inigualable és el resultat de la gent que vol seguir el seu camí. Presentar la seva música al Recòndit li fa, diu «molta il·lusió», pel seu format íntim, i per l’oportunitat de poder «mirar les persones» i tenir moments per parlar-hi: «és gent que em ve a veure a mi i això té un valor molt especial», subratlla.

Gabriel Ferrater, la inspiració d'"Inigualables"

Després de l’èxit aclaparador d’Estrelles, Navarro tenia clar que tot just començava la feina. En comptes de sentir-se aclaparat, les ganes de compondre no van marxar, i de fet assegura que cada setmana surten cançons. De vegades surt una progressió d’acords, d’altres vegades l’inspira un poema o una melodia. El més important, diu, és «ser-hi present i dedicar temps de qualitat» a la composició. Inigualable continua el camí pop que encetava amb Estrelles: «m’agrada molt aquest gènere, és una etiqueta molt àmplia i té una evolució constant... Jo escolto molta música dels anys 70 i 80 i m’hi sento molt còmode», expressa. Amb tot, aquesta cançó es va acabar convertint en el segon single per casualitat, i gràcies al poeta Gabriel Ferrater: «havia llegit Ídols i volia fer-ne una cançó... Vaig posar-me al piano i la vaig ensenyar a en Roger Padrós, el productor, i quan la va sentir va dir: ‘Max, és aquesta’».

Subscriu-te per seguir llegint