«Som gairebé un escamot de propaganda, però sobretot intentem fer bones cançons»

«Anem pel pedregar, però cada roc que es desprèn pot ser també una arma llançívola per canviar les coses», resumeix Adrià Cortadellas, cantant de Fetus. Després d’anys cantant a la taverna, al combat i als motius històrics i llegendaris, la banda de la Bisbal d’Empordà va encara un pèl més enllà amb un nou disc que documenta els desastres quotidians més nostrats en forma de romanços. Romancer tartera (Bankrobber) segueix l’estela del mestre Jaume Arnella, l’últim gran romancer dels Països Catalans i un far per a una banda que es va desviar del punk-rock garatger per abraçar també el folk, i proposa «tretze cants com tretze rocs» per cantar, amb el puny alçat, contra la crisi de Rodalies, l’auge de l’extrema dreta o les torrades amb alvocat i els ous Benedict. Cortadellas reconeix certa «flexibilitat» en la mètrica del romanço, però sí que el romancer manté l’esperit dels clàssics de mirar a la realitat del país. I dels no tan clàssics: «Si t’ho mires bé, Bruce Springsteen ha fet de romancer amb Streets of Minneapolis, pels morts de l’ICE».

«Fetus hem fet sis discos en nou anys i ens hem de marcar reptes: els romanços són una cosa que sempre hem tocat de passada però que realment ens ha engrescat, perquè t’obren a fer de cronistes, narrant uns fets com feien els romancers. Eren els predecessors de la premsa perquè anaven de poble en poble, cantaven cançons d’actualitat i repartien octavetes per informar la gent», explica Cortadellas, periodista de professió, per més inri.

Després de versionar El romanço de Quico Sabater, d’Arnella, es van aventurar, arran dels aiguats al País Valencià, a fer-ne un de propi, Romanço de la Rambla de Poio. El tema, que tanca el disc, va ser la llavor d’aquest Romancer tartera, que testimonia la no gaire esplèndida realitat de la Catalunya actual. «A vegades el fet de cantar sobre alguna cosa, encara que en parlis de forma objectiva, ja serveix per obrir el debat», apunta el músic sobre un treball que aborda qüestions com la gentrificació (Mori el brunch, amb Quim Carandell, de La Ludwig Band), les infiltracions de la policia als moviments independentistes (Romanço del talp, amb Xantal Rodríguez, de Remei de Ca la Fresca) o la hipocresia de certa esquerra (Candidatura de progrés).

«Som un grup molt polititzat, som gairebé un escamot de propaganda, però sobretot intentem fer bones cançons. Som melòmans i ens agrada el que fem, però no hi tenim res a perdre», exposa en un context en què la significació política no és precisament el tarannà predominant de l’escena musical.

«Nosaltres cantem Una nova Catalunya, fem un clam contra l’extrema dreta que avança, i si serveix per purgar el nostre públic i en perdem, no és cap problema. Ho vivim des d’una llibertat artística que no ens pesa: fem el que ens ve de gust. Si volguéssim arribar a més públic, segurament no hauríem tret un disc de versions d’en Jaume Arnella [Sota, cavall i rei (2021)] o un romancer l’any 2026», apunta convençut Cortadellas.

Nosaltres cantem Una nova Catalunya, fem un clam contra l’extrema dreta que avança, i si serveix per purgar el nostre públic i en perdem, no és cap problema»

Fetus canten aferrats a l’actualitat, a temes com la Copa Amèrica o l’ampliació de l’aeroport del Prat, referències que potser d’aquí a uns anys caducaran, però que retraten un moment concret de la Catalunya actual. «Si no, sempre quedarà el Romanço de Rodalies, perquè el problema ve de lluny i encara s’allargarà anys», bromeja el cantant d’un grup que també posa música a La fi del món a Girona a partir d’un conte de Joaquim Ruyra.

La guitarra de Joan Colomo

La tartera que també va guanyant rocs és la pròpia alineació del grup, que segueix sumant afiliats a cada nou disc i a cada nova gira. El nucli central de Fetus (Adrià Cortadellas, Telm Terradas i Adrià Jiménez) ja havia incorporat Guille Caballero als teclats; Carles Belda, a l’acordió; Ricard Ros, al sac de gemecs, flautes i gaita, i Marta Barbero, al violí. Des d’ara sumen també la guitarra elèctrica de Joan Colomo, que se’ls unirà a l’escenari després de molts anys produint els discos del grup a l’estudi.

L’escuderia completa es veurà aquest dissabte a l’Auditori de Girona, en el concert de presentació del disc. L’interpretaran sencer, de dalt a baix, i, a més, repartiran entre el públic l’auca que Laia Baldevey ha dissenyat per a la portada.

Subscriu-te per seguir llegint