Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La llegenda de Lepret torna amb la visió de 57 artistes

La història creada pel poeta Edu Sívori fa una dècada reviu en un nou llibre gràcies al testimoni gràfic de pintors i il·lustradors

Portada del llibre 'Testimonis de Lepret II'

Portada del llibre 'Testimonis de Lepret II' / DdG

O.P.

Girona

Fa una dècada, el poeta i escriptor argentí Edu Sívori Alt, va presentar la història de Lepret, un monjo geperut i borni, denigrat per tots. Un home bo, però marginat per la societat, que viu ocult entre les pedres i carrers ombrívols del Barri Vell de Girona. La història, com ja havia passat fa anys amb històries de Carles Vivó o Josep Tarrés, es va convertir en una llegenda apòcrifa. Una colla de poetes que assegurava haver vist Lepret, va deixar la seva visió a Testimonis de Lepret. Deu anys més tard, la llegenda de Lepret segueix viva, i torna de la mà de 57 artistes a Testimonis de Lepret II, un llibre il·lustrat editat per El Veïnat/Pavelló núm.6, que es presenta aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre a la Fundació Valvi. Participaran en l’actL el propi Sívori, l’editor i artista Oriol Tuca, de l’activista cultural Alexandre Nunes de Oliveira, i Pere Parramon. Durant l’acte, Pablo Sherer, presentarà una cançó inspirada en Lepret

En el pròleg de l’obra, Joan Curbet explica que Lepret, «és un de nosaltres, i ho continaurà essent» , que «la llegenda està viva perquè nosaltres la fem nostra; quelcom a la vegada comunitari i individual». Afegeix que «si Lepret està viu, és perquè encara tenim capacitat per a imaginar un món diferent en el que la compassió i la simpatia pels marginats, pels ‘altres’, sigui una qüestió pràctica i real, sense paternalisme ni distància moral».

Edu Sívori Alt

Edu Sívori Alt / Aniol Resclosa

En la mateixa línia, Sívori explica que Lepret és un «pària de la societat» i que, en el fons, tots alguna vegada ens hem sentit pàries i marginats. «La voluntat de la llegenda és despertar una part que molts de nosaltres tenim amagada a dins i constatar que el reconeixement pels altresl’esperança són més necessaris que mai».

Sívori, que es va formar com a psicòleg social i treballa al carrer amb gent sense sostre, va vint-i-cinc anys que va arribar a Girona, on ha seguit cultivant la seva trajectòria com a poeta, art-terapeuta, activista cultural i agitador de consciències.n

Tracking Pixel Contents