Salvador Casas aborda la soledat i l'engany en l'era digital a «Petons de foc»

La història de Petons de foc se situa en la primera dècada del segle XXI, en plena crisi derivada del boom immobiliari. Els seus protagonistes, Eric i Claudia, són una parella a l’atur que intenta sobreviure com pot. Eric comença a seduir en línia dones amb l’objectiu d’obtenir diners, aprofitant el seu atractiu i la seva joventut.

En aquest context apareix Jovita, una vídua acomodada i gran que viu sola a l’Eixample de Barcelona. Disposa d’estabilitat econòmica gràcies a la pensió del seu marit, propietats i estalvis. Tot i això, no busca una relació amorosa, sinó companyia i amistat. Aquesta condició descol·loca el pla inicial d’Eric, cosa que fa que Claudia assumeixi un paper central en l’estratègia: és ella qui estableix el vincle emocional amb Jovita a través d’Internet.

A mesura que la relació avança, Claudia és conscient que tot forma part d’un engany orientat al benefici econòmic. I això li pesa. L’objectiu final del pla és que la víctima vengui les seves propietats i transfereixi els seus diners al banc, aprofitant possibles debilitats del sistema financer.

La història, que tracta de la suplantació, de fer-se passar per qui un no és, tan pròpia de la nostra era, troba aquí la llavor per convertir-se en Petons de Foc, la novena novel·la de l’escriptor gironí Salvador Casas (Santa Coloma de Farners, 1953), un thriller psicològic que explora la manipulació emocional i els límits de la confiança en l’era d’Internet i les estafes en línia.

La soledat i les xarxes

La novel·la gira al voltant de la manipulació emocional. «Em vaig inspirar en un cas real ocorregut a Barcelona el 2008, on una dona va assassinar i es va fer passar per la seva víctima per vendre el seu pis», assegura Casas. L’anècdota actua com a detonant creatiu per a l’autor, que construeix a partir d’aquesta història una novel·la que aborda la confiança, l’engany i la soledat en l’era digital.

L’autor reconeix el seu interès per introduir la música a les seves obres, utilitzant cançons com a part de l’univers narratiu. En aquest cas, el títol Petons de Foc fa referència a una cançó d’ABBA, el grup suec, en coherència amb la intenció d’integrar referències musicals a la història. «Els meus personatges sempre tenen una cançó lligada a les seves vides. És inherent a tot el que escric, més enllà que siguin del meu gust o no».

Un dels temes centrals de la novel·la és la soledat, especialment la de persones grans que no estan familiaritzades amb l’entorn digital, cosa que les fa més vulnerables als enganys. Casas ho planteja com un problema social contemporani, amplificat per les xarxes i les noves formes de relació. «Hi ha molta gent sola, necessitada de companyia. Encara més la gent gran. La soledat és el gran tema dels nostres dies».

L’estructura narrativa és un element disruptiu: cadascun dels dotze personatges principals narra en primera persona el que viu, aportant una visió polifònica de la història. Aquesta multiplicitat de veus permet construir un relat fragmentat i coral, on cada personatge aporta la seva pròpia percepció dels fets. «Cap dels meus llibres és igual; per escriure necessito sentir que evoluciono, que no em repeteixo», diu l’autor.

A l’escriptor gironí no sembla interessar-li la notorietat. Jubilat i ex-empleat bancari, diu no tenir-ne necessitat. «En aquesta època hi ha molts escriptors que volen fer-se notar i publicar la seva obra. Publiquem edicions petites i no sortim gaire als mitjans, però seguim escrivint», assegura l’autor.

Pel que fa a l’objectiu, Casas aposta per una escriptura accessible, sense artificis innecessaris, centrada a mantenir l’interès del lector i a oferir un desenllaç amb impacte. «Escric llibres que siguin atractius. No pretenc fer virgueries literàries».

En conjunt, Petons de Foc és una estupenda novel·la negra contemporània que aborda temes actuals com l’estafa emocional, la identitat digital i la fragilitat dels vincles en línia.

Subscriu-te per seguir llegint