«Porta Ferrada no és un contenidor de concerts»

El festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols enceta una nova etapa aquest estiu, ara sota la gestió de Barcelona Events Musicals, l’empresa que porta, entre altres, el festival Cruïlla de Barcelona. Jordi Savall, The Corrs, Mònica Naranjo, Maria Arnal o David Bisbal són alguns dels artistes que passaran per una edició que recupera l’auditori de l’Espai Port, que no es va fer servir l’any passat, i reserva el Guíxols Arena per a produccions de gran format, per a més de 6.000 espectadors. A més, estrenarà un nou espai, un village als jardins del monestir ganxó, amb programació musical pròpia i obert de franc a la ciutadania. Tot plegat, amb la vista posada en mantenir el caràcter «obert» del degà dels festivals d’estiu a Catalunya.

Ara que ja s'han posat a treballar, quin festival s'han trobat?

Víctor Partido. Ens hem trobat el festival degà de Catalunya, un espai molt interessant perquè té una oferta cultural de dècades i que ha marcat una pauta per als que han vingut després, obrint-se des del ballet i la clàssica fins a les músiques populars, però sempre basant-se en uns criteris de qualitat, un impacte en el territori i una cura per també tractar bé els elements emergents. Cultura emergent i cultura consolidada en un territori com l'Empordà ha tingut un impacte molt important.

Què pot aportar Barcelona Events Musicals a un festival així?

V.P. Som uns operadors que el que fem és intentar aportar en la part de gestió, fent que sigui una col·laboració enriquidora per les dues parts, amb humilitat i sempre sabent el nostre posicionament. Venim de fer projectes com el Cruïlla, el Cruïlla D.O. Terra Alta, el Molino... amb aquest recorregut el que volem és aportar el màxim possible en un espai col·laboratiu i que duri.

Barcelona Events Musicals competia amb empreses molt grans del sector, com The Project o Clipper's Live, l'empresa que gestiona el festival de Cap Roig. Què representa Porta Ferrada per una companyia com la seva?

V.P. És un projecte bàsic. És importantíssim, i ho dic amb totes les lletres, perquè creiem en la territorialitat, en la importància de la cultura que es genera aquí, que és moltíssima, i els agents culturals que ja hi ha. I és una terra de creació de formats: aquí passen coses que després es repliquen. Són trets diferencials, que ens impressionen i ens agrada. Pel que fa a impacte pressupostari també és una aposta superimportant per a l'empresa. El pressupost s'està acabant de tancar, però són més de 4 milions, és a dir, més que l'any passat.

Una de les marques del festival és el caràcter obert i eclèctic. Això es mantindrà?

V.P. Això és bo, crec. Aporta audiències molt àmplies que volen gaudir cadascú d'unes propostes, però en retroalimenta algunes altres.

Albert Mallol. Més que eclèctic, jo el definiria com un calidoscopi: una programació de 360 graus, però definint molt bé cada cara que presentes. No és un contenidor de concerts diferents. A l’Espai Port aquest any hi ha delicatessen espectaculars i exclusives: què té a veure Jordi Savall amb Benjamin Clementine o el ballet Antonio Gades? Tenen a veure la qualitat i un tipus de públic atent a la cultura, estàs donant contingut, no fent un simple contenidor, sinó obrint la porta a l’exquisidesa artística. És un festival que vol estar molt obert, una porta oberta artísticament a molts registres, donant consistència a cada registre.

En això s'han entès?

A.M. Sí, crec que ells també ho tenen molt clar i és un punt de connexió important a l'hora de fer un projecte artístic global amb l'empresa que gestionarà el festival. Fan una aportació al concurs molt agosarada i això ens permetrà acabar-lo de definir, seguint amb l'escola de «a veure quina sorpresa ens portaran a Porta Ferrada». Sense desmerèixer l'eclecticisme, intentem donar-li més contingut.

No faran un petit Cruïlla a la Costa Brava, doncs.

V.P. No. Al final l'Albert [Mallol] i jo venim tots dos de la música, tenim aspectes en comú i ens complementem bé en la manera que entenem la gestió artística i executiva.

A.M. En el meu cas, li puc aportar l'experiència de 39 anys amb models de gestió molt diferents: com a associació cultural; després amb la gestió directiva municipal, agafant la direcció artística ja des del municipi i la tercera fórmula, que va començar amb Bitò, The Project nou anys i ara amb sàvia nova, però amb una filosofia en molts sentits molt propera, en l'àmbit artístic, però també de projectes globals, de sostenibilitat, de fer participar el teixit cultural de la ciutat. D'aquí que en quatre mesos estiguem aixecant un festival amb novetats i una programació molt exclusiva, molt diferent als altres.

Les grans gires es treballen a un any vista, a vegades més. Com els afecta, en el seu cas, que agafen el festival al gener per començar a fer concerts al juliol?

V.P. Hi ha el factor que anem tard i això en contractació afecta, perquè hi ha gires tancades molt fèrries, que no volen obrir més espais. La programació té una identitat pròpia, però és cert que pel canvi de gestió i la casuística actual de la indústria, hi ha una prudència al sector.

A.M. Hi ha hagut artistes importants que teníem aparaulats, però a qui no podíem fer contracte perquè no teníem l'empresa de gestió, i això ha anat en detriment de poder fer un primer any de màxims, però hi anirem, perquè hem aconseguit una programació diferent, amb interessos diversos i amb identitat pròpia. Un exemple és el concert inaugural, una estrena d'en Jordi Savall amb setze músics de Mongòlia a Itàlia, homenatjant Marco Polo i el diàleg entre cultures de fa 700 anys, en un context geopolític com l'actual.

Per tant, hauríem de parlar d'una edició zero, en realitat?

V.P. Sí, però en tot, en termes econòmics, però també de com definim les col·laboracions amb els actors actuals, quina aportació podem fer... però això també ha fet que se'ns ocorreguessin coses que potser no haurien sorgit en una edició estàndard, com donar identitat a nous espais, disseminar la cultura per tota la ciutat i generar nous punts de trobada, com el village al monestir, que vol ser alhora punt de trobada entre públic i artistes, refugi climàtic, fer valdre el patrimoni de la ciutat...

El contracte de gestió del festival exigeix mantenir els dos escenaris principals, l'Espai Port, que es recupera aquest any, i el Guíxols Arena. S'havien arribat a simultaniejar concerts als dos espais, enguany, en canvi, es concentren al moll al juliol i a l'agost es passen a Vilartagues, al Guíxols Arena.

V.P. Creiem que el juliol és una bona època per donar més protagonisme al port. Tenim un espai amb música d'autor, clàssica, ballet, programació exclusiva per a qui vulgui escoltar, i l'agost ja és més mainstream, en un altre espai i amb altres tipus de propostes.

Un espai com el Guíxols Arena no el té ningú a la costa catalana. Si ja tens el port com a auditori, has d’activar aquest espai amb totes les possibilitats que té»

El Guíxols Arena s'ha modulat per a tota mena de formats, com a auditori i com a recinte per a grans produccions. Vostès comencen directament en gran, amb sis nits per a 6.500 espectadors.

A.M. És que és una cosa que jo he dit a totes les empreses que es van presentar al concurs: un espai com el Guíxols Arena no el té ningú a la costa catalana. Si ja tens el port com a auditori, has d'activar aquest espai amb totes les possibilitats que té i creure-t'ho.

V.P. Exacte, hem fet un disseny de producció perquè l'espai sigui maco per estar-hi: amb una zonificació, el village integrat... no ens agrada parlar de màxims, però sí que tenir màxim possible de l'aforament que podem aprofitar està bé.

S'hi veuran produccions grans, també a nivell d'espectacle.

A.M. Totes són nivell Palau Sant Jordi, exacte.

V.P. Sí, i tot això implica també més espai físic, és clar. En la majoria dels casos són dobles i triples xous, hem de fer que la gent se senti espaiada i a gust, no que sigui anar-hi i marxar, que sigui una cosa més experiencial. El format de festival no ho posa fàcil, ara mateix és complicat, perquè el que està donant molt la campanada són els xous grans de one artist, com Bad Bunny o Rosalia. Nosaltres hem de continuar apostant per la comodidat per l'experiència.

El que està donant la campanada són els xous grans de ‘one artist’, però nosaltres hem de continuar apostant per la comoditat de l’experiència»

Aquests grans espectacles venen entrades a preu desorbitats.

A.M. Tots els nostres preus de pista són iguals o més econòmics que si tu vas a pista al Sant Jordi. Allà en pots pagar uns 70, aquí n’hi ha per 40-45. És un festival obert, amb el públic que circula i amatent a noves propostes.

V.P. Veient les bogeries que hi ha, que hi ha una bombolla molt gran… Nosaltres, per filosofia compartida i perquè creiem que és un primer any introductor, ho veiem així. Jo, com a persona i com a part de la indústria, no crec en aquestes experiències passadíssimes de preus. No les contemplo i de fet, no hi vaig. S'hauria de contemplar que un concert acaba sent una activitat per a una unitat familiar o dues persones.

A.M. Tens les entrades més cares de front stage [les més properes a l'escenari], unes 400 o 500, per als fans, que possiblement aniran a un concert i potser un altre, però no més. I es venen, però el que no pots fer és caure en l'error d'estendre aquests preus. No tot s'hi val.

V.P. Aquesta és la frase, no tot s'hi val. El gran problema és que tenim molts costos de producció, si no fos per això, encara podríem aterrar-ho més. La mateixa inèrcia impulsa a tenir uns preus... però intentem estar a un marge amb coherència. No podem menysprear que un concert és una experiència que ha de ser també intergeneracional i mantenir el plantejament d'acompanyar artistes.

En quin sentit?

V.P. Si tu fas propostes una mica més baixes de preu, estàs mantenint aquestes lligues una mica més baixes, recompensant una feina feta, equilibres. Si això no ho mantenim, perquè això un single artist no t'ho fa, tota la indústria també trontolla. Mantens el sotabosc, i això és superimportant.

A.M. Aquest sotabosc algun dia arribarà a dalt, no? El nostre festival ha de tenir cura d'aquest emergent que vol entrar en la indústria.

El nou contracte de gestió preveu fer concerts més enllà de l'estiu.

V.P. Sí, és molt interessant programar a l'hivern activitats fora de temporada. Concerts en espais tancats, amb propostes molt interessants a l'hivern haurien d'estar en totes les programacions de cada ciutat de més de 5.000 persones. Per què? Perquè també crea xarxa. Els artistes no només viuen d'una temporalitat de la primavera-estiu i després, què? I les sales cada vegada tenen més problemes per programar. Jo crec que també fa ric el plantejament.

En veurem ja aquest hivern?

V.P. A mi m'encantaria.

A.M. Anem atacant tema a tema, primer tancar la programació del village, que es fa en col·laboració amb entitats com Atzavara i Mascanada6, i les darreres incorporacions que hem de fer. Però és possible i Sant Feliu té espais com el teatre, Las Vegas, el monestir i d'altres per a formats més petits per fer-ho i entitats que ja ho fan i a qui nosaltres podem acompanyar i donar visibilitat.

Subscriu-te per seguir llegint