Christiane Jatahy adaptarà a la Catalunya actual un dels seus èxits, «Julia», amb Temporada Alta

La directora brasilera Christiane Jatahy actualitzarà i traslladarà a la Catalunya actual un dels seus espectacles més coneguts, Julia, en una producció catalana impulsada pel festival Temporada Alta. Júlia – 15 anys més tard (2011–2026), coproduïda pel certamen gironí amb el Teatre Lliure, serà una de les produccions destacades de la trenta-cinquena edició. Per aquesta tardor, la cita presenta setze coproduccions, de les quals onze seran estrenes, signades per creadors com Pablo Messiez, La Veronal, Xavier Bobés, Oligor y Microscopía, a més de gironins com Llàtzer Garcia, i agents com el Teatre Lliure, el Centro Dramático Nacional o El Canal de Salt com a companys de viatge. Setze de moment, perquè el director artístic, Narcís Puig, ja avança que hi ha previstes un parell de coproduccions internacionals que s'anunciaran més endavant.

El 2013 el certamen gironí ja va ser la porta d'entrada a l'Estat per a Christiane Jatahy, un dels grans noms de l'escena llatinoamericana per la seva particular barreja de teatre i cinema, amb Julia, una versió lliure de La senyoreta Júlia d’August Strindberg. Ara, quinze anys després de l'estrena, Temporada Alta la convida a repescar aquest clàssic sobre la intolerància i els prejudicis amb un equip artístic català, amb Júlia Genís i Moha Amazian com a intèrprets. De fet, el certamen feia anys que perseguia Jatahy per replicar la fórmula d'unir creadors internacionals i artistes del país que ja havia fet servir abans amb Oskaras Koršunovas, Guy Cassiers o Krystian Lupa.

L'argentí Pablo Messiez, que no passava per Temporada Alta amb una creació pròpia des del 2015, hi tornarà amb l'estrena de La forma humana, un projecte que parteix de les entrevistes de Francis Bacon amb David Sylvester i de la novel·la El cordero carnívoro, d’Agustín Gómez Arcos. «No serà, però, una adaptació del llibre», remarca Puig, sobre un muntatge amb Cris Blanco i Omar Ayuso (Élite) al repartiment.

La Veronal, una de les companyies més fidels al festival, hi presentarà poc després de l'estrena absoluta a Itàlia Living & Leaving, el primer capítol de La trilogia de la vida, un cicle de creacions amb què Marcos Morau explotarà la vida com un territori en transformació constant.

També vells coneguts de la casa, tot i que no tan prolífics com La Veronal, són Agnès Mateus i Quim Tarrida, que hi estrenaran Massacre, una coproducció internacional que pren com a punt de partida la idea de la fe i la necessitat de creure; i Xavier Bobés. El manipulador d'objectes estrenarà el seu primer projecte propi des del 2020, EPITAP, un poema escènic sobre el dol i el pòsit de memòria que queda en les peces de roba.

Set anys després de la darrera visita a Girona, Oligor y Microscopía estrenarà Museo de los relámpagos, un projecte que construeix un museu imaginari a partir d’objectes i històries recollides al llarg dels darrers anys. Coproduït amb el Centro Dramático Nacional i Iberescena, combinarà teatre d'objectes, instal·lació i dispositius mecànics per reflexionar, des de la fantasia i la ciència-ficció, sobre el desig de posseir, acumular i immobilitzar el patrimoni cultural.

Joves creadors i autors gironins

L'aposta pels joves creadors es concreta aquest any en Un mal normal, una nova creació de la gironina Maria Jover i Gerard Franch coproduïda pel festival juntament amb diverses institucions i centres de creació, entre ells El Canal. La companyia, que va debutar amb una peça basada en la intel·ligència artificial, Berenguera, investiga ara la relació entre la IA, el pensament totalitari i la banalitat del mal en un treball fet en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center i impulsat també pel programa de cooperació transfronterera Pyrenart II.

La solitud dels cossos celestes, amb què el dramaturg gironí Ferran Joanmiquel va guanyar el Premi Born de Ciutadella 2025, arribarà als escenaris amb una producció de Didascàlia Teatre amb el suport del festival.

Arribaran ja estrenats al festival els nous treballs de la companyia de circ Eia, Secrets; Mil tres, say cheese, amb què Cabosanroque revisita el mite de Don Giovanni des d’una mirada contemporània posant en diàleg Mozart i Bad Bunny, i Grans bardisses, el darrer premi Quim Masó, que signa el gironí Llàtzer Garcia.

Seguint la línia dels darrers anys, el festival impulsarà dues lectures dramatitzades. Seran Drames rurals, de Víctor Català, amb Sergi Belbel a la direcció i Àngels Gonyalons, i una altra amb textos de Montserrat Roig llegits per Ana Alarcón i amb Carlota Subirós com a directora. A més, Mal Pelo presentarà La mà i els temps (LAB), un work in progress del solo de dansa que María Muñoz estrenarà el 2027.

Pel que fa als formats consolidats del festival, per setzè any consecutiu, Temporada Alta produirà també el Torneig de Dramatúrgia, que arribarà als 124 autors participants, i Llibràlegs, el cicle de lectures a les biblioteques dirigit i interpretat per Meritxell Yanes es renovarà amb la incorporació de l'actor David Marcé.

Tot plegat, mentre continuen en gira, per l'Estat i per Europa, una trentena d’antigues produccions i coproduccions del festival, la majoria estrenades entre 2017 i 2025, a càrrec d'artistes com La Veronal, Angélica Liddell, Oriol Pla i Pau Matas o La Calòrica.

Nou adjunt a la direcció

L'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Sant Sadurní d'Anoia, 1993) s'incorpora a l'equip de Temporada Alta com a adjunt a la direcció artística, el càrrec que ocupava Narcís Puig abans d'agafar el relleu de Salvador Sunyer com a director.

A més, coincidint amb la trenta-cinquena edició, el festival estrena un web més visual i un cartell obra de la companyia Baró d’evel, que aquest any ha creat la imatge del festival a partir d’un procés de treball vinculat a la matèria, els contrastos i la construcció d’imaginaris visuals. La proposta dona forma a una criatura sorgida durant el procés creatiu de la companyia, una figura que finalment va quedar fora d’escena però que obre noves línies de recerca dins el seu univers artístic.