Foresta: «la música folk transmet molta senzillesa i és molt sincera»

El duet Foresta evoca a les seves cançons paisatges empordanesos, del Pla de l’Estany i de l’Alta Garrotxa, i ho fan a través d’uns sons folk americans i irlandesos. Després de dos anys trepitjant escenaris amb versions, traduccions de temes i muntatges propis de música folk, el grup format pel figuerenc Ion Cortada (guitarra i veu) i la centenyina Marta Pairó (violí i veu) ha fet una aposta per la composició de temes propis i acaba de publicar el seu primer disc, Esclat de maig (Microscopi) que han gravat entre La Marfà de Girona i El Local de Vilablareix amb el productor Gerard Ripoll.

El treball conté vuit cançons pensades per ser gaudides en cantates grupals, i que alhora es poden gaudir en la intimitat d’una habitació. Per travar-les, el duet parteix de lletres que s’inspiren en uns paisatges propis i referències literàries que tenen un revestiment sonor que continua arrelat als sons tradicionals que els caracteritzen com a grup.

El disc s’ha titulat igual que una de les cançons que el conformen, i que de fet és la primera de l’àlbum que van compondre. «Ens agradava el concepte esclat de maig perquè té un punt molt universal: arriba la primavera, tot esclata, torna el verd, els dies s’allarguen, ve el bon temps i la gent reviu, és com una renovació de l’esperit, una mirada vitalista», explica Cortada.

«El fet d’inspirar-nos en el paisatge, la natura i el territori va marcar la tònica del que seria la resta de l’àlbum, ja que la natura hi és molt present, i també el paisatge», subratlla. I per això, a quasi totes les cançons s’hi evoca alguna referència paisatgística: a L’últim dia de quatre camins, la cançó que enceta el disc, la inspiració ve de la ruta dels Quatre Refugis de la Tramuntana de l’Alt Empordà, molt vinculada a l’excursionisme i a l’amor per la muntanya; i La meva Louisiana parla dels paisatges dels Aiguamolls de l’Empordà i del Baix Fluvià. Les referències també s’estenen a figures vinculades a la tradició catalana: Una ombra d’alzina tracta sobre l’antiga alzina situada al Passeig de Gràcia de Barcelona que va inspirar un escrit de Jacint Verdaguer; i Deixa un far és resultat del mite del pastor i la sirena del poema-sardana L’Empordà de Joan Maragall i Enric Morera, i la melodia s’ha adaptat de la canó Leave a Light de Glen Hansard. El tema està gravat en directe i hi van participar vuit músics més amb acompanyaments de flauta travessera, mandolina, acordió diatònic, violins i guitarra. «Aquesta cançó és molt especial, ens vam inspirar amb el concepte de «deixar una llum», per vincular-ho a una cosmovisió empordanesa com és el poema de l’Empordà, que s’ha convertit en una mena de mitologia empordanesa contemporània», indiquen. Cortada assenyala que «em va agradar inspirar-me pensant que el pastor i la sirena ja s’havien conegut i que fos una cançó de retrobament». El resultat també és un intent d’imitar, afegeixen, una sessió de folk irlandès com la que et pots trobar en un pub d’Irlanda. «Volíem abocar aquest moment, però en comptes de fer una cançó irlandesa, fer-ne una d’aquí, amb un univers d’aquí».

El grup va presentar el nou disc en un concert a Figueres el 2 de maig que va esgotar entrades i que va ser «molt especial». El pròxim recital tindrà lloc el 17 de maig en un indret molt especial i que els fa sentir com a casa perquè és un dels espais que ha inspirat l’àlbum: el refugi de Bassegoda. El recital es farà dins el 41è Concert de Muntanya del Centre Excursionista Empordanès. Després, el grup farà un petit descans fins a l’octubre, que tornaran per fer girar l’àlbum. «Som un grup de primavera i de tardor», riuen.

El folk, diuen, és l’estil que els va unir i que els agrada difondre des d’una visió local: «transmet molta senzillesa i és una música molt sincera, no es necessita res per tocar-la només l’instrument, i pot ser molt col·lectiva i a la vegada, molt íntima», conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint