Canes inaugura una 79a edició marcada per una participació de rècord del cinema espanyol

Gir de guió a la 79a edició del Festival de Canes, que s’inaugura aquest vespre amb la pel·lícula francesa La venus elèctrica, de Pierre Salvadori. Si històricament Canes ha estat un terreny hostil per a les produccions espanyoles —amb molt poques pel·lícules seleccionades els darrers 25 anys si deixem de banda els films de Pedro Almodóvar—, l’edició d’aquest 2026 suposa el punt d’inflexió que confirma definitivament una tendència iniciada els darrers tres anys, quan directors com Albert Serra, Oliver Laxe o Carla Simón ja van aconseguir entrar a la competició. I que culmina en l’edició d’enguany, en què es podran veure ni més ni menys que onze pel·lícules en les diverses seccions del certamen francès. Aquest rècord de participació espanyola contrasta amb l’escassa quota de cinema nord-americà —només competiran per la Palma d’Or les pel·lícules de James Gray i Ira Sachs— i amb la nul·la presència d’Itàlia, un dels països habituals a Canes, i del cinema llatinoamericà a la secció oficial competitiva.

Les tres candidates espanyoles a la Palma d’Or les encapçala Amarga Navidad, de Pedro Almodóvar, en la que serà la 7a presència del director manxec a la competició, en què ha guanyat diversos premis però mai el màxim guardó de Canes. Després de dos Oscars, el Lleó d’Or de Venècia, diversos Goyas i Globus d’Or i centenars de premis internacionals, la Palma d’Or és un dels pocs reconeixements que li queden en la seva excepcional carrera. L’acompanyaran dos debutants en la competició. El primer és Rodrigo Sorogoyen, que després de ser seleccionat amb As bestas a la secció Cannes Première, aterra per mèrits propis a la primera divisió del cinema mundial amb la seva pel·lícula més ambiciosa. El ser querido promet un duel interpretatiu fenomenal entre Javier Bardem i Victoria Luengo i té tots els elements per ser una de les pel·lícules de l’any. Més sorprenent és la selecció dels Javis (Javier Calvo i Javier Ambrossi), que mai havien estat presents ni a Canes ni a cap gran festival amb els seus treballs anteriors. A La bola negra s’inspiren en Federico García Lorca per explicar tres històries interconnectades de tres homes en tres èpoques diferents. Curiosament, el film dels Javis ha estat produït per El Deseo, la productora dels germans Almodóvar, i està protagonitzada per Glenn Close, Penélope Cruz i Albert Pla, entre d’altres.

Canes 2026 també confirma la continuïtat en l’excepcional generació de directores catalanes que els darrers anys han passat pel certamen francès. Després de noms com Carla Simón —que aquesta edició serà la presidenta del jurat dels curtmetratges—, Elena Martín Gimeno o Clara Roquet, aquest any hi faran el seu debut dues realitzadores que, a més, porten a Canes la seva òpera prima.

A la secció oficial Cannes Première, la segona en importància després de la competició, es podrà veure The end of it, el sorprenent projecte de la directora reusenca Maria Martínez Bayona. Es tracta d’un film distòpic, rodat en anglès, amb coproducció internacional, un pressupost de 4milions d'euros i un càsting espectacular amb Rebecca Hall, Gael García Bernal i Noomi Rapace. Per la seva banda, Aina Clotet debuta en la direcció amb un projecte molt personal que dirigeix, guionitza i protagonitza. A Viva, produïda pel gironí Edmon Roch i que es podrà veure a la prestigiosa Setmana de la Crítica, Clotet es posa en la pell d’una dona que acaba de superar un càncer de mama i que es replanteja la seva vida després d’estar a prop de la mort.

La participació espanyola es completa amb cinc coproduccions, entre les quals destaquen Ceniza en la boca, de l’actor i director mexicà Diego Luna —rodada parcialment a Barcelona—, El deshielo, de la xilena Manuela Martelli, i Aquí, de Tiago Guedes, que adapta una obra del Nobel sud-africà J. M. Coetzee i que compta en el repartiment amb el vilanoví Sergi López i amb Patricia López Arnaiz i Manolo Solo. També es podrà veure The match, un documental sobre el famós partit Argentina-Anglaterra del Mundial de 1986 amb el gol amb la mà de Maradona, i La más dulce, de Laila Marrakchi, una coproducció amb França i el Marroc. Completa la presència espanyola el curtmetratge de l’ESCAC Tu, yo y la vaca, d’Aina Callejón.

Pel que fa a la competició, el jurat presidit pel director coreà Park Chan-wook i que compta, entre d’altres, amb la presència de l’actriu Demi Moore, l’actor Stellan Skarsgård i la directora Chloé Zhao, haurà de triar entre una llista d’autors consagrats i alguns de la nova generació. Hi haurà només dos antics guanyadors: el romanès Cristian Mungiu, un dels favorits amb Fjord, que protagonitzen Renate Reinsve i Sebastian Stan, i el japonès Hirokazu Kore-eda, que presenta Sheep in the box.

Per la Palma d’Or, cal comptar també amb Fatherland, del polonès Paweł Pawlikowski, Coward, del belga Lukas Dhont, Parallel tales, de l’iranià Asghar Farhadi, i Minotaur, del rus exiliat a Estònia Andrei Zviaguintsev. Canes atorgarà aquest any dues Palmes d’Or honorífiques: la primera, en el decurs de la cerimònia inaugural d’aquest dimarts, al director neozelandès Peter Jackson, creador de la trilogia d’El Senyor dels Anells, i la segona durant la cerimònia de clausura a l’actriu, cantant i directora nord-americana Barbra Streisand.

Subscriu-te per seguir llegint