Marta Grau s'estrena com a novel·lista disseccionant literàriament els secrets d'un crim a Garriguella

Amb una trucada de la principal sospitosa d’una mort violenta demanant-li que examini el seu cas, un detectiu, de qui mai coneixerem el seu nom -tampoc el de cap altre personatge-, es desplaça des d’una ciutat desconeguda fins a Garriguella, on ha tingut lloc el crim, per anar més enllà dels fets i les proves evidents i trencar "un silenci compartit" per tot un poble i la societat, en general. Aquest és el punt de partida de Sangre, sudor y vino, l’òpera prima de la figuerenca Marta Grau Quintana (1974), novel·la negra amb la qual va quedar finalista al premi literari Taninos asesinos del festival Octubre Negro de Madrid.

Sangre, sudor y vino s’allunya del format típic de novel·la policíaca i aprofundeix en aspectes psicològics i socials a través de diàlegs breus, secs i directes, punts que a la seva autora, que és llicenciada en filosofia, li interessen per damunt de l’acció trepidant. "És una novel·la molt rural i tranquil·la", confirma Marta Grau. També inquietant i amb un punt angoixant, aspecte que, a mesura que avança la trama, va in crescendo a través de mirades i converses cada vegada més tenses. Amb elles, el lector va adonant-se que en aquesta història, tot allò que no és públic, que succeeix dins l’àmbit privat, s’amaga sota la catifa. L’autora explica que volia incidir en la qüestió dels silencis que embolcallen quotidianitats i que acaben fent-se insostenibles, com és el cas, i derivant en un crim. "En un poble queda molt més descarat i quan apareix una persona estranya se’l miren diferent, l’observen perquè trenca les dinàmiques diàries".

La víctima del crim és el propietari d’un celler i la suposada assassina, la seva dona. És un home respectat a Garriguella, però no admirat, "un home que exerceix un control i un domini amb la família, la seva amant, els treballadors...". La tasca del detectiu serà cercar les anomalies que envolten el cas "per trobar la veritat" i posar en evidència què hauria passat "si algú li hagués parat els peus". "El silenci és el que ho condiciona tot", assegura.

Que l’escenari del crim sigui Garriguella és absolutament casual. El va escollir per necessitat, perquè buscava algun racó de l’Empordà lligat al món del vi per centrar la història. Tot i això, Grau no recrea fidelment Garriguella sinó que l’acaba ficcionant, transformant-lo en un escenari. També ho farà amb Figueres, ciutat que apareix fugaçment i no queda gaire ben parada.

Fan d'Agatha Christie

Marta Grau, que es dedica professionalment al món de les assegurances, explica que sempre li havia agradat escriure i fa uns tres anys va fer un curs de novel·la policíaca a l’Ateneu Barcelonès. Quedar finalista al primer premi al qual es presenta i veure la novel·la publicada, l’anima a continuar. De fet, porta cinc anys escrivint-ne una altra molt diferent. Marta Grau es declara fan absoluta de les novel·les de la gran dama del crim, Agatha Christie, i el seu repte és escriure algun llibre com els seus, però admet que ho veu difícil. També es declara una apassionada lectora de novel·la negra i d’enigmes i, sobretot, de novel·la policíaca noruega de la qual la sedueix la seva ambientació fosca i trista. "Són més humanes", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint