Peter Jackson: “La IA utilitzada de forma correcta al cinema és només una eina com qualsevol altra”

Hores després de rebre de mans de l’actor Elijah Wood -Frodo a la saga de El senyor dels anells- la Palma d’Or honorífica de Canes durant la cerimònia inaugural, el director neozelandès Peter Jackson ha compartit una multitudinària trobada amb la premsa en la que ha parlat del present i el futur del cinema i dels seus propers projectes. Jackson, pioner en l’ús d’efectes especials innovadors en les seves pel·lícules, s’ha referit al dilemes que la irrupció de la intel·ligència artificial planteja pel món del cinema. “La IA és una eina més, una tecnologia més, que si es fa servir de forma correcta pot ser tan vàlida com qualsevol altra”, ha opinat. I ha afegit: “La IA és un efecte especial més, com en el seu moment ho va ser la tècnica stopmotion o els sensors de moviment que vam utilitzar per recrear els moviments del personatge del Gòl·lum”.

Tot i això, Jackson s’ha mostrat pessimista pel que fa a l’ús general que la humanitat pugui fer de la IA –“destruirà el món”, ha dit de forma concluent- i ha demanat la màxima protecció dels drets dels actors per evitar que es dupliqui o manipuli la seva veu o imatge sense el seu consentiment. Preguntat sobre els seus futurs projectes, el director neozelandès ha desvetllat que està treballant en el guió de la segona part de la trilogia de Tintin -la primera, el 2011 la va dirigir Steven Spielberg-, tot i que no va confirmar si el director nord-americà participaria en aquesta nova aventura. També va confirmar que l’actor Andy Serkis està preparant una pel·lícula original centrada en exclusiva en el personatge del Gòl·lum del Senyor dels Anells, que protagonitzarà i dirigirà.

Canes ha viscut també el primer dia de la competició amb la presència de dos debutants a la secció oficial. A "Nagidaiari (Alguns dies a Nagi)”, el japonès Koji Fukada explica de forma minimalista, emocions contingudes i elegant posada en escena la història de dues dones que es retroben -havien estat cunyades fins el divorci d’una d’elles- a la zona rural de Nagi. És una pel·lícula que resulta molt més convincent en la construcció de les trames narratives que en la seva resolució, però que té bons moments i planteja un interessant paral·lelisme entre la creació artística -una de les amigues és escultora i l’altra arquitecta- i la seva capacitat d’expressar les emocions.

L’altra debutant a la competició, la directora francesa Charline Bourgeois-Tacquet, ha presentat La vie d’une femme, que protagonitza Léa Drucker, una de les actrius de moda a França, guanyadora de dos premis César a la millor actriu els darrers 6 anys. Drucker interpreta el rol d’una cirurgiana immersa en la crisi dels 50, a la recerca de nous estímuls tant en el terreny professional com personal. És una pel·lícula que va de menys a més, amb un nivell mig més que acceptable però que deixa una certa sensació de déjà vu. El que explica Bourgeois-Tacquet ho hem vist moltes vegades al cinema i resolt d’una forma molt més convincent.

Subscriu-te per seguir llegint