Steve McCurry: "Siguis on siguis del món, la gent persegueix el respecte, l'amor i tenir temps per gaudir de la vida"

El Palau Martorell de Barcelona i Arthemisia han presentat aquest dijous ‘Icons’, la retrospectiva més completa realitzada a Barcelona sobre Steve McCurry, un dels fotògrafs contemporanis més prestigiosos. La mostra, que es podrà veure fins al 6 de setembre, ofereix 150 obres en un viatge per més de 40 anys de trajectòria a través de rostres, paisatges i escenes de la vida. Al llarg dels seus viatges per Àsia, Orient Mitjà i Àfrica, McCurry ha mostrat especial interès per les realitats més vulnerables afectades per la guerra i altres injustícies. En una entrevista a l’ACN, McCurry ha explicat que després de viatjar molt ha après que, siguis on sigui del món, la gent persegueix rebre “respecte, amor i tenir temps per gaudir de la vida”.

La comissària Biba Giacchetti ha produït una exposició que esdevé una narració visual que supera la divisió temàtica i cronològica amb instantànies que captiven el visitant des del primer moment. El flux continu d’imatges construeix una visita emocional en la qual rostres, llocs i situacions dialoguen entre si.

Un dels fils conductors de la retrospectiva és la capacitat del fotògraf de transformar retrats en icones visuals, amb alguns d’aquests que formen part de la memòria col·lectiva. N'és un exemple clar el famós retrat de Sharbat Gula, ‘La noia Afganesa’, realitzat en un camp de refugiats al Pakistan i convertit en una de les fotografies més reconegudes de la història.

El fotògraf ha dirigit la seva mirada cap a les realitats vulnerables al mateix moment que ha retratat imatges d’intensa espiritualitat, amb temples, silencis i moments de meditació. El resultat són diversitat de retrats intensos i penetrants.

El recorregut es fixa també en les mirades de la infància, amb nens que, tot i que viuen en contextos marcats per la pobresa, la guerra o en condicions lamentables, transmeten energia i molta llum. Amb tot, en una època marcada per les tensions globals, l’exposició que es pot veure al Palau Martorell, busca que el visitant es prengui el seu temps i reconegui en els altres una part d’ell mateix.

En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Steve McCurry ha explicat que després de tota una vida fent fotografies arreu del món la naturalesa humana “encara el sorprèn”. “Tan bon punt et penses que ho has vist tot, de sobte et quedes sorprès davant d'algun nou esdeveniment, alguna cosa que no havies experimentat mai. Miro una mica el món en què vivim avui, i pensava que entenia com funcionaven les coses al món”, ha manifestat.

Pel fotògraf, la naturalesa humana té “trets compartits” a tot arreu perquè tothom té “les mateixes característiques, personalitat i motivacions”. “Crec que siguis on siguis al món —he viatjat per tot el món—, sempre és una mica el mateix, cosa que, en certa manera, és fascinant perquè el que la gent vol, necessita i persegueix és respecte, amor, amistat, companyia, tenir una família i tenir una mica de temps lliure per gaudir de la vida. Per tant, en això tots som una mica iguals, d'alguna manera”, ha raonat a l’ACN.

Sobre el famós retrat de Sharbat Gula de 1984, ha explicat que va ser important perquè va “cridar l’atenció” de l’Afganistan en un moment que era envaït per la Unió Soviètica. “Aquestes persones realment lluitaven pel seu estil de vida, pel seu país, per la seva religió, pel que fos, la seva cultura”, ha subratllat.

Durant l’entrevista ha lamentat que l’actualitat és més difícil confiar en la fotografia, a conseqüència de la intel·ligència artificial. “Hem de ser molt més exigents, més curosos, molt més conscients d'aquesta mena de coses i conèixer l'autoria. Crec que si agafes una revista o un diari, si coneixes l'autor de la peça informativa o de la fotografia, llavors saps que és real. Pots confiar en aquesta autoria”, ha detallat. “A vegades a internet, de vegades a Instagram, veus coses i no tens ni idea de qui ha produït això realment, resulta que tot és una mena de falsificació”, ha alertat.

El professional de la imatge ha explicat que després de quaranta anys no hi ha cap instantània que se li hagi resistit. El desig que manté és poder continuar “deambulant, explorant i descobrint gent i cultures”. “No és que busqui una història o una imatge en concret. Simplement, m'agrada viatjar a llocs i fer històries sobre persones i indrets”, ha raonat. “És increïble estar viu i tenir aquesta experiència de la vida”, ha conclòs.