Hamaguchi manté a un nivell molt alt la competició de Canes amb “Soudain”

Un dia després de la irrupció a la competició de “Fatherland”, de Pawel Pawlikowski, unànimement elogiada per la crítica i primera favorita a la Palma d’Or, un altre dels títols més esperats a la Croisette, el nou film del japonès Ryusuke Hamaguchi, ha mantingut a un nivell molt alt la competició d’aquest 79è Festival de Canes. “Soudain” és el retorn de Hamaguchi després de l’èxit de “Drive my car”, amb la que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula internacional i el Grand Prix de Canes. I suposa la seva primera obra rodada majoritàriament a França tot i que també hi ha forts vincles amb el seu Japó natal. “Soudain (De sobte)” és una obra arriscada, densa i complexa, filmada amb la naturalitat habitual del seu director, i explica la història d’amistat entre Marie-Lou, una antropòloga francesa (Virginie Efira) que fa de directora d’una residència d’avis i Mari (Tao Okamato) una dramaturga japonesa afectada per un càncer terminal. De la trobada fortuïta entre aquestes dues dones a París, on la dramaturga ha portat la seva darrera obra de teatre, neix una pel·lícula delicada i detallista, com és habitual en el seu director. Durant gairebé tres hores i mitja, Hamaguchi toca molts temes, des del conflicte de la residència d’avis, que es debat entre prioritzar els marges de negoci que volen imposar els propietaris i la necessitat de tenir recursos suficients per cuidar amb la màxima cura i dignitat els interns, fins a una preciosa i molt emotiva reivindicació de la creació artística i la resiliència humana davant la proximitat de la mort. Una obra esplèndida, amb alguns plans bellísims, que hauria de ser per mèrits propis al palmarès.

En un registre absolutament oposat, l’austríaca Marie Kreutzer, que va triomfar fa quatre anys a Canes amb “L’emperadriu rebel”, el seu particularíssim biopic sobre l’emperadriu Sissi, ha entrat en competició amb “Gentle monster”. Es tracta d’un molt inquietant drama amb altes dosis d’intriga sobre una pianista francesa, que interpreta amb convicció Léa Seydoux, que veu com s’enfonsa la seva vida quan la policia deté inesperadament el seu marit posant a prova la seva confiança i generant-li dubtes profunds de si la persona amb la que ha conviscut i amb la que té un fill no era la persona que ella pensava. Kreutzer defuig en tot moment un excessiu tremendisme i fa bascular la pel·lícula, amb un bon pols narratiu, cap als dubtes morals i personals de la protagonista. La directora austríaca es manté equidistant entre el thriller i el drama i aconsegueix enganxar l’espectador i fer-lo partícep dels dilemes que viu el personatge de Léa Seydoux.

A Canes també s’ha pogut veure, en aquest cas a la secció Cannes Première, un documental absolutament imprescindible per tots els aficionats al futbol i a les històries mítiques de l’esport. Es titula “The match”, i l’han dirigit molt hàbilment els argentins Juan Cabral i Santiago Franco. Amb un ritme i un procés de documentació admirables, reconstrueixen la intrahistòria del que està considerat el partit de futbol més icònic de la història, l’Argentina-Anglaterra del Mundial de Mèxic 1986, el de la famosa “mà de Déu” de Diego Armando Maradona, i el de l’extraordinari gol marcat pel pelusa després d’una espectacular carrera de 60m saltant entre els defenses anglesos. La primera part de “The match” explica la rivalitat entre els dos països, amb l’ombra que planava sobre el partit després de la Guerra de les Malvines i els anteriors enfrontaments entre els dos equips. I en la segona part, amb nova documentació i imatges mai vistes, entrem en la part més estrictament futbolística, enriquida també per les opinions impagables d’alguns dels protagonistes del partit, com els anglesos Gary Lineker, Peter Shilton o John Barnes i els argentins Jorge Valdano, Julio Olarticoechea o Jorge Burruchaga. El documental es podrà veure aviat al mercat espanyol perquè ha estat adquirit per Disney + per la seva estrena en streaming.

Subscriu-te per seguir llegint